Berthe Sylva
Berthe Sylva, pseudònim artístic de Berthe Faquet, (Brest, el 7 de febrer de 1885 - Marsella, el 26 de maig de 1941)[1] va ser una cantant francesa de cafè concert,[2][3] que es va fer popular amb la «cançó realista» durant el període d'entreguerres. És coneguda sobretot per les seves cançons Comment passer à la télé o Les Roses Blanches.[4]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 febrer 1885 Brest (Bretanya) |
| Mort | 24 maig 1941 (56 anys) Marsella (França) |
| Sepultura | Cementiri Saint-Pierre (Marsella) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cant |
| Ocupació | cantant |
| Instrument | Veu |
   | |
Nascuda a Lambézellec, prop de Brest, Berthe Faquet era filla d'un mariner i una modista. Tot i que els seus pares esperaven que es fes mestra, preferí, amb 16 anys, unir-se a la seva germana gran a prop de Saumur per convertir-se en cambrera. Al vespre, les dues germanes actuaven en un cabaret. A partir de 1910 va viatjar per Amèrica de Sud, Rússia i Egipte i va cantar al Casino de Montmartre i el Casino-Montparnasse.[5]
A a partir del 1928, quan va cantar al Caveau de la République de París, l'acordionista i compositor Léon Raiter la va convidar a interpretar, a l'estudi de Radio Tour Eiffel, les cançons que ell li va compondre i que ella enregistrà en 78 discos. Léon Raiter li va compondre Les Roses blanches, i es consagrà venent-ne 200 000 exemplars.[6] Després d'aquests èxits va fer concerts a molts llocs de París i del territori francès. Tot seguit es van publicar altres cançons, com Frou frou i C'est mon gigolo, a les quals seguirien altres èxits com Du gris, Le tango des fauvettes, La légende des flots bleus, La voix de maman, Les nocturnes, Comme un moineau...[5]
Repertori de cançons modifica
- 1929. Celosa.
- 1929. Si je pouvais n'avoir plus d'yeux.
- 1929. Adieu Paris (Adiós muchachos)
- 1931. Du gris.
- 1931. La légende des flots bleus.
- 1931. Viens maman.
- 1931. Le tango des fauvettes.
- 1932. Ferme tes jolis yeux.
- 1932. Le jouet.
- 1933. Les mômes de la cloche.
- 1933. Frou-Frou.
- 1934. Mon vieux Pataud.
- 1934. Les nocturnes.
- 1935. Le p'tit Boscot.
- 1935. Où sont mes mamants?
- 1935. On n'a pas tous les jours vingt ans
- 1937. Les roses blanches.
- 1937. Arrêter les aiguilles.
- 1937. Lilas blanc.
Referències modifica
- ↑ «Berthe Francine Ernestine “Berthe Sylva” Faquet» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ lesgensducinema.com
- ↑ «L'Artiste lyrique : organe de l'Union syndicale et mutuelle des artistes lyriques : concerts, cirques et music-halls», 04-11-1911. [Consulta: 31 juliol 2016].
- ↑ «Berthe Sylva - Biographie» (en francès). Du Temps des cerises aux Feuilles mortes. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Les femmes qui ont marqué la Bretagne. 4. Berthe Sylva, la voix des Années folles» (en francès). Le Télégramme, 06-08-2017. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Berthe Sylva». Passion Chanson. [Consulta: 29 març 2021].