Brest

ciutat de França
Per a altres significats, vegeu «Brest (desambiguació)».

Brest és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya. Si bé és la ciutat més gran del departament francès de Finisterre, no n'és la capital. L'any 2017 tenia 139.602 habitants. Està situada vora la rada de Brest.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBrest
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 48° 23′ 24″ N, 4° 29′ 13″ O / 48.39°N,4.4869°O / 48.39; -4.4869
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióBretanya
DepartamentFinisterre
DistricteDistricte de Brest Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població139.619 (2021) Modifica el valor a Wikidata (2.820,02 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Brest
unitat urbana de Brest Modifica el valor a Wikidata
Superfície49,51 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perrada de Brest i Penfeld (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud34 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal29200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres
Agermanament amb
Tsingtao
Brest
Denver (1959–)
Plymouth (1963–)
Kiel (1964–)
Tàrent (1964–)
Yokosuka (1970–)
Dún Laoghaire (1984–)
Cadis (1986–)
Saponé (en) Tradueix (1989–)
Constanța (1993–)
Bugia (1995–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbrest.fr Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Brest.fr.metropole Twitter (X): BrestFr Instagram: brest.fr Youtube: brestfr Modifica el valor a Wikidata

El 16 de juny de 2006 el consell municipal va aprovar la carta Ya d'ar brezhoneg. A l'inici del curs 2007 el 2,1% dels alumnes del municipi eren matriculats a la primària bilingüe.[1]

Història modifica

Va formar part del Ducat de Bretanya, del qual en fou un port de certa importància, esdevingué temporalment possessió anglesa del 1342 al 1397, data en què retornà a Bretanya quan acabà la Guerra dels Cent Anys. En casar-se Carles VIII de França amb Anna de Bretanya el 1491, fou integrada a la monarquia francesa. La ciutat i el seu port, però, no adquiriren relleu fins que el Cardenal Richelieu inicià el 1631 la construcció del port i la fortificació de la ciutat, treballs que acabà Sébastien Le Prestre, el marquès de Vauban entre el 1680 i el 1688 i que el convertiren en una important base naval, d'on sortiren diverses expedicions contra Anglaterra.

Fou ocupada pels alemanys el 1940, i convertida en una potent base de submarins. Per aquesta raó fou molt bombardejada pels aliats, els quals aconseguiren de prendre-la el setembre del 1944.

Evolució demogràfica modifica

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
24 180 25 865 22 130 26 361 29 860 29 773 48 225 55 820 61 160
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
54 665 67 833 79 847 66 270 66 828 69 110 70 778 75 854 74 538
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
84 284 85 294 90 540 73 960 67 861 69 841 79 342 74 991 110 713
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 - -
136 104 154 023 166 826 156 060 147 956 149 634 144 548 - -
Des de 1962: població sense dobles comptes - Fonts : Cassini[2] i INSEE

Personatges il·lustres modifica

Educació modifica

Llista d'Alcaldes modifica

Llista d'alcaldes
Data d'elecció Identitat Qualitat
Les dades anteriors a 1945 no són coneguts.
2001- François Cuillandre Alcalde
1989-2001 Pierre Maille Alcalde
1985-1989 Georges Kerbrat Alcalde
1983-1985 Jacques Berthelot Alcalde
1982-1983 Pierre Maille Alcalde
1977-1982 Francis Le Blé Alcalde
1973-1977 Eugène Berest Alcalde
1959-1973 Georges Lombard Alcalde
1958-1959 Auguste Kervern Alcalde
1954-1958 Yves Jaouen Alcalde
1954-1954 Lucien Chaix Alcalde
1953-1954 Yves Jaouen Alcalde
1947-1953 Alfred Pierre Marie Chupin Alcalde
1945-1947 Jules Lullien Alcalde
1944-1945 Victor le Gorgeu President de la Delegació especial
1942-1944 Victor Eusen Alcalde
1929-1941 Victor le Gorgeu Alcalde
1921-1929 Léon Nardon Alcalde
1920-1921 Hippolyte Masson Alcalde

Referències modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica