Alain Robbe-Grillet

Alain Robbe-Grillet
Biografia
Naixement	(fr) Alain Paul Robbe-Grillet ; 18 agost 1922 ; Brest (França)
Mort	18 febrer 2008 (85 anys); Caen (França)
Causa de mort	malaltia cardiovascular
Seient 32 de l'Acadèmia Francesa
	25 març 2004 – 18 febrer 2008 ; ← Maurice Rheims – François Weyergans →
Dades personals
Formació	Lycée Saint-Louis ; Institut Nacional Agronòmic
Activitat
Lloc de treball	París ; França
Ocupació	actor, narrador d'audiollibres, crític literari, assagista, enginyer agrònom, novel·lista, guionista, escriptor, director de cinema, realitzador
Activitat	1953 - 2007
Ocupador	Universitat Washington a Saint Louis (1972–1997) ; Universitat de Nova York (1972–1997) ; L'Express (1955–1956)
Membre de	Acadèmia Francesa (2004–2008)
Moviment	Nouveau roman
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1953) The Erasers (en) ; (1955) The Voyeur (en) ; (1957) La Jalousie (en) ;
Localització dels arxius	Institut Mémoires de l'Édition Contemporaine [ 202ARG/1 - 202ARG/461], [ 202ARG] ;
Família
Cònjuge	Catherine Robbe-Grillet (1957–2008), mort del cònjuge
Premis
	(2002) Sade Prize (en) , per l'obra C'est Gradiva qui vous appelle (fr) ; (1982) Premi Mondello; (1962) Premi Louis Delluc, per l'obra La immortal; (1954) Premi Fénéon; Oficial de la Legió d'Honor; Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit; Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres ;

Alain Robbe-Grillet (n. el 18 d'agost del 1922 a Brest, França; m. el 18 de febrer del 2008 a Caen) fou un escriptor i cineasta francès. Considerat un dels caps del nouveau roman, va ser elegit a l'Académie française el 25 de març del 2004. La seva esposa fou la novel·lista Catherine Robbe-Grillet que publicava sota el pseudònim Jeanne de Berg.^[1]

Biografia

Nascut com a fill d'un enginyer, Alain Robbe-Grillet va estudiar al Lycée Buffon, al Lycée de Brest i finalment al Lycée Saint-Louis.^[2] Entrà després a l'Institut National Agronomique a París d'on sortí com a enginyer agronòmic. Va fer un servei de treball obligatori a Nuremberg, Alemanya fins al 1945. Havent retornat treballà per a l'institut nacional d'estadística i d'estudis econòmics (INSEE) a París. Del 1949 al 1951 treballà com a enginyer a l'institut de fruita i agrumes colonials al Marroc, Guaiana Francesa, Martinica i Guadalupe.^[2]

Obra literària

Novel·les

Un régicide 1949
Les Gommes 1953
Le Voyeur 1955, rebé el Prix des Critiques
La Jalousie 1957
Dans le labyrinthe 1959
La Maison de rendez-vous 1965
Projet pour une révolution à New York 1970
Topologie d'une cité fantôme 1976
Souvenirs du Triangle d'Or 1978
Djinn 1981
La Reprise 2001
Un roman sentimental 2007
La Forteresse, escenari per a Michelangelo Antonioni, 2009

Contes

Instantanés 1962

Assaigs

Pour un Nouveau Roman 1963
Le Voyageur, essais et entretiens 2001

Ficció autobiogràfica

Le Miroir qui revient 1985
Angélique ou l'enchantement 1988
Les Derniers Jours de Corinthe 1994

Filmografia

1961: L'Année dernière à Marienbad, escenari i diàlegs
1963: L'Immortelle
1966: Trans-Europ-Express
1968: L'Homme qui ment
1971: L'Eden et après
1974: Glissements progressifs du plaisir
1975: Le Jeu avec le feu
1983: La bella captiva (La Belle Captive)
1995: Un bruit qui rend fou, juntament amb Dimitri de Clerq
2007: C'est Gradiva qui vous appelle

Referències

↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
↑ ^2,0 ^2,1 Article sobre Alain Robbe-Grillet en: Who is Who in France

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alain Robbe-Grillet

Bibliografie d'Alain Robbe-Grillet per Christian Milat per al Département des lettres françaises de l'Université d'Ottawa.
Sept propositions a Alain Robbe-Grillet per Philippe Sollers, Tel Quel, 1960. Arxivat 2008-11-21 a Wayback Machine.

[1] Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.

[whoswho-2] 2,0 ^2,1 Article sobre Alain Robbe-Grillet en: Who is Who in France

[1]

[2]