Padrón (Padrão en galaico-portuguès) és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la comarca d'o Sar. És conegut especialment per la seva varietat de pebrots.

Plantilla:Infotaula geografia políticaPadrón
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 44′ 20″ N, 8° 39′ 37″ O / 42.739°N,8.6603°O / 42.739; -8.6603
EstatEspanya
Comunitat autònomaGalícia
Provínciaprovíncia de la Corunya Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalPadrón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població8.355 (2023) Modifica el valor a Wikidata (172,73 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície48,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAnxo Rey Arca (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Eleccions municipals a Padrón Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal15900 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE15065 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webpadron.gal Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

El municipi té una superfície de 48,37 km² i està dividit en cinc parròquies. Està situat a la vora del riu Sar, a la seva desembocadura a la confluència del riu Ulla i la ria d'Arousa. Limita al nord-est amb el municipi de Teo, al sud-est amb A Estrada, al sud amb Pontecesures, al sud-oest amb Dodro i al nord-oest amb Rois.

Parròquies modifica

El municipi de Padrón està dividit en 5 parròquies:

Parròquia Població
(2015)[1]
Carcacía (San Pedro) 779
Cruces (Santa María) 1.139
Herbón (Santa María) 657
Iria Flavia (Santa María) 1.986
Padrón (Santiago) 4.082

Demografia modifica

Evolució demogràfica
19001930195019812004
7.4157.3518.5059.9489.070
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

Llocs d'interès modifica

  • L'Església parroquial de Santiago de Padrón, que conserva dos epígrafs: un en llatí sobre la tradició del sant i un altre de 1133 sobre la reconstrucció del temple iniciada pel bisbe Xelmírez.
  • El Convent de San Francisco de Herbón, on es van començar a cultivar al segle xvi els pebrots de Padrón.
  • L'ermita de Santiaguiño do Monte, a on es retirava a resar l'apòstol Sant Jaume segons la llegenda.
  • La Casa da Matanza, pazo on va viure Rosalía de Castro, actual museu.
  • El Jardí botànic, amb espècies exòtiques.

Padronesos il·lustres modifica

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Padrón