Padrón és un municipi de la província de la Corunya a Galícia. Pertany a la comarca d'O Sar. És conegut especialment per la seva varietat de pebrots.

Infotaula de geografia políticaPadrón
Escudo de Padrón (oficial).png
Padron, Galicia, Spain.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Situacion Padrón.PNG Modifica el valor a Wikidata
 42° 44′ 20″ N, 8° 39′ 37″ O / 42.739°N,8.6603°O / 42.739; -8.6603
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
Provínciala Corunya Modifica el valor a Wikidata

CapitalPadrón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població
Total8.384 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat173,33 hab/km²
Geografia
Superfície48,37 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAntonio Fernández Angueira Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal15900 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE15065 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webayuntamientodepadron.com Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

El municipi té una superfície de 48,37 km² i està dividit en cinc parròquies. Està situat a la vora del riu Sar, a la seva desembocadura a la confluència del riu Ulla i la ria d'Arousa. Limita al nord-est amb el municipi de Teo, al sud-est amb A Estrada, al sud amb Pontecesures, al sud-oest amb Dodro i al nord-oest amb Rois.

ParròquiesModifica

El municipi de Padrón està dividit en 5 parròquies:

Parròquia Població
(2015)[1]
Carcacía (San Pedro) 779
Cruces (Santa María) 1.139
Herbón (Santa María) 657
Iria Flavia (Santa María) 1.986
Padrón (Santiago) 4.082

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
19001930195019812004
7.4157.3518.5059.9489.070
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

Llocs d'interèsModifica

  • L'Església parroquial de Santiago de Padrón, que conserva dos epígrafs: un en llatí sobre la tradició del sant i un altre de 1133 sobre la reconstrucció del temple iniciada pel bisbe Xelmírez.
  • El Convent de San Francisco de Herbón, on es van començar a cultivar al segle XVI els pebrots de Padrón.
  • L'ermita de Santiaguiño do Monte, a on es retirava a resar l'apòstol Sant Jaume segons la llegenda.
  • La Casa da Matanza, pazo on va viure Rosalía de Castro, actual museu.
  • El Jardí botànic, amb espècies exòtiques.

Padronesos il·lustresModifica

Galeria d'imatgesModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Padrón