Obre el menú principal

A Estrada és un municipi de la Província de Pontevedra a Galícia. Pertany a la Comarca de Tabeirós-Terra de Montes.

Infotaula de geografia políticaA Estrada
Bandera de A Estrada.svg Escudo de A Estrada.svg
A Estrada. Town Hall.jpg

Localització
Localización de A Estrada.png
 42° 41′ 21″ N, 8° 29′ 14″ O / 42.689166666667°N,8.4872222222222°O / 42.689166666667; -8.4872222222222
EstatEspanya
AutonomiaGalícia
ProvínciaPontevedra
Capital de
Població
Total 20.661 (2018)
• Densitat 73,53 hab/km²
Predom. ling. gallec
Geografia
Superfície 281 km²
Altitud 281 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde José Carlos López Campos
Identificador descriptiu
Codi postal 36680
Fus horari
Codi de municipi INE 36017
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Evolució demogràfica
19001930195019812004
23.91626.62328.16925.71922.217
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

HistòriaModifica

La jurisdición de Tabeirós té el seu origen en temps del rei sueu Miro en el segle vi, i apareix citada en el Cronicón Iriense com pertanyent a la diòcesi d'Iria. En el segle XII, l'arquebisbe de Santiago Xelmírez i el rei Alfons VII de Castella van intercanviar entre si la terra de Tabeirós, Tabeirolos i el castro de Far, passant la primera a ser possessió de la mitra compostelana. Aquesta jurisdicció abastava tot l'actual Ajuntament d'A Estrada, amb excepció de les parròquies de Vea, fins a 1840, any en el qual es va crear l'Ajuntament i el partit judicial d'A Estrada (avui cabdal de partit judicial que comprèn els ajuntaments d'Estrada, Forcarei i Cerdedo). Tres anys abans, per culpa dels enfrontaments entre absolutistes i liberals, es va traslladar la casa consistorial de Tabeirós des de Cereixo al lloc d'A Estrada, format únicament per 4 cases en un encreuament de camins entre les parròquies de Figueroa, Ouzande i Guimarei.

Des del segle XII, aquestes terres que avui comprenen el concello de L'Estrada estaven políticament dividides en "coutos" i jurisdiciones, en les quals manava un senyor o bé eren propietat de la Mitra Compostel·lana: jurisdicció de Tabeirós (la major de totes), Couto de Vegi, Couto de Codeseda, Couto de Vega i Oca i el Couto do Aspecte. En 1836 es van iniciar les reunions per a la unió d'aquests concellos en altres més grans o en un sol. L'1 de gener de 1837 es va produir la fusió dels Coutos de Vega i Oca, Aspecte, Codeseda i Vea amb Tabeirós. El concello es va formar en Cereixo, amb seu en Pernaviva, ja amb 51 parròquies (inclosa A Estrada, que apareix per primera vegada, formada pels llocs de Figueiroa de Arriba, Figueiroa de Bajo, Rodeiro, Regueiro, Pedregal, Vilabrasil i Vilar). En 1840 es va produir la destitució del concello de Cereixo, sol·licitant el nom d'A Estrada per al concello, aprovant-se el 23 de gener de 1841. El 6 de juliol de 1859 se li va concedir A Estrada el títol de Vila per Reial decret. En 1878, el príncep Alfons XII d'Espanya va atorgar al concello el tractament de Ilustrísimo i en 1912 el d'Excel·lència. Va tenir premsa pròpia fins a 1940: El Emigrado.

ParròquiesModifica

Festes i celebracionsModifica

Personatges d'A EstradaModifica

CuriositatsModifica

A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú s'hi conserva una destral del segle VII aC provinent d'aquest municipi, trobada l'any 1881, donada al museu l'1 de novembre de 1884 per Ramón del Valle, acadèmic d'història.[1]

ReferènciesModifica

  1. Trullén, Josep Maria (dir). Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Guia de les Col·leccions del Museu. Organisme Autònom BMVB, 2001, p.33. ISBN 84-931438-3-9. 

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Estrada