Julià Abad i Guitart

Julià Abad i Guitart (Terrassa, 4 d'abril de 1885 - Agen 31 de març de 1939). Anarquista i anarcosindicalista terrassenc. Va participar a "Els fets del 1932 a Terrassa".

Julià Abad i Guitart

Biografia
Naixement	4 abril 1885 Terrassa (Vallès Occidental)
Mort	31 març 1939 (53 anys) Agen (França)
Nacionalitat	Català
Activitat
Ocupació	Sortejador de llana
Membre de	Confederació Nacional del Treball Federació Anarquista Ibèrica

Biografia

Va néixer el 4 d'abril de 1885 a Terrassa, Vallès Occidental. Els seus pares, Joaquim Abad Sendil i Josefa Guitart Padrós provenien de famílies treballadores. Es desconeix si va tenir alguna mena d'estudis, formacions o si va ser autodidacta. A causa de les grans pèrdues documentals que van haver-hi en aquella època, no s'ha pogut saber amb exactitud a quines empreses va treballar, quin sou obtenia ni sota quines condicions laborals treballava. El 30 de març de 1910 en Julià Abad i la seva muller Baltasara " Sara" Urbén Calvo varen tenir la primera filla, la Cèlia. Després va néixer Josepa el dia 4 de maig de 1912, Òscar que es desconeix la seva data exacta va néixer el 1913, Ramon, el 3 de setembre de 1919, Helios, el 13 d'agost de 1922, i Floreal el 26 de desembre de 1923.

Es creu que va treballar a una filatura situada al carrer de la Rasa que es feia dir Cal Coll i que va treballar també a Ca l'Homs (Homs i cia.) que es trobava al carrer Sant Valentí, 25. Tenia el càrrec de sortejar la llana, és a dir, separar la llana per qualitat i tipus, per a poder diferenciar-ne els preus i utilitzar-la per a les diferents produccions tèxtils. Va estar treballant en filatures durant els anys 20. Era un treballador que tothom el tenia molt ben vist. Durant aquesta època, també es va afiliar a la Confederació Nacional del Treball (CNT). En aquest moment, a Terrassa hi havia aproximadament 20.000 persones afiliades en aquest sindicat. També va formar part de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Al febrer del 1932, després que van ocórrer els fets de la Revolta de l'Alt Llobregat per a proclamar el comunisme llibertari, va participar en una revolta per a la mateixa raó a Terrassa coneguda com "Els fets del 1932 a Terrassa", però aquesta va fracassar. Aconseguí fugir de la repressió, però tres mesos més tard el van detenir a Barcelona i va ser jutjat en un consell de guerra dirigit per Don Joaquín Coll Fuster. El consell de guerra va durar del 24 al 29 de juliol del 1933. Aquell mateix dia, va ser acusat de rebel·lió militar i per tant, condemnat a reclusió perpètua, a dos mesos i un dia d'arrest major, a pagar 250 pessetes per haver utilitzat una identificació personal falsa i 250 pessetes més pel delicte d'ús públic de nom suposat.

Guerra civil

Era participant de la FAI, per tant, donava suport a la revolució. En el transcurs de la guerra, membres de la CNT-FAI descontents amb la gestió de la guerra van protagonitzar els Fets de maig del 1937 ocupant l'edifici de la Telefònica. Es desconeix si realment Julià Abad va participar activament en aquesta ocupació. Un mes més tard, el detenen les tropes republicanes per ordres del President Lluís Companys a causa de l'afer dels "cementiris clandestins". Des que el tanquen al Centre Preventori de Terrassa, està una setmana incomunicat. El primer contacte que té el 27 de juliol, és amb el Jutge especial Josep Maria Bertran de Quintana, que va ser el jutge encarregat dels casos dels "cementiris clandestins", que el va interrogar per extreure'n proves sobre el cas. El 29 de juliol, aixecaren la incomunicació dels presos. Va estar tancat aproximadament un mes a la presó de Terrassa, però el 25 d'agost de 1937 varen traslladar-lo a la Presó Model de Barcelona, on va rebre acusacions d'assassinats. El 2 de desembre de 1937 el tornaren a traslladar a Terrassa ja que a la Presó Model s'hi havien acumulat molts antifeixistes que feien revoltes i motins en contra de les condemnes que havien rebut.

El 30 de desembre de 1937 el traslladaren a la Presó de Reus i el 8 de gener de 1938 se'n escapà juntament amb els presos Vicens Manzano Moreno, Amadeu Garoevall Baella, Joan Gregori Valdes, Vicens de la Cruz Adell, Ramon Belenguer Garcia, Galiano Sibonato, Julià Acero Estofell i Ramon Riqué Pla.

Exili i mort

El gener de 1939, greument malalt, va ser detingut a casa seva per les tropes feixistes que acabaven d'ocupar la ciutat. Com que estava molt malalt, el van deixar anar i va decidir exiliar-se a França, amb la seva muller Sara, els fills Cèlia amb els seu marit Tomàs Solans Lahoz, l'Helios i en Floreal, creuant els pirineus caminant, malgrat tenir problemes respiratoris a causa del seu mal estat de salut, arribant a Tornon d'Agenés a la regió de la Nova Aquitània. Julià Abad Guitart va morir el 31 de març de 1939 a Agen (Aquitània, Occitània) i va ser enterrat al cementiri d'aquesta localitat.