Osona

comarca de Catalunya
Per a altres significats, vegeu «Osona (desambiguació)».

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Infotaula de geografia políticaOsona
Bandera d'Osona Escut d'Osona
Bandera d'Osona Modifica el valor a Wikidata Escut d'Osona Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Osona 2.png Modifica el valor a Wikidata
 41° 56′ 53″ N, 2° 14′ 42″ E / 41.948055555556°N,2.245°E / 41.948055555556; 2.245
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals Modifica el valor a Wikidata

CapitalVic Modifica el valor a Wikidata
Població
Total160.821 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat129,15 hab/km²
Geografia
Superfície1.245,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Economia
PIB nominal4.079.200.000 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
PIB per càpita26.800 € (2014) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi territorial IDESCAT24 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webosona.cat Modifica el valor a Wikidata

La capital de la comarca és Vic, situada al centre de la comarca i al centre també de la plana de Vic, que ocupa l'espai central de la comarca. Limita amb les comarques següents: al Nord amb el Ripollès, la Garrotxa i el Berguedà, a l'oest amb el Moianès i Bages, a l'Est amb la Selva i al Sud amb el Vallès Oriental. Els límits territorials de la comarca comprenen la major part de la subcomarca natural del Lluçanès (sotsvegueria històrica), el Voltreganés i Les Guilleries. Comprèn la major part de l'històric Comtat d'Osona. És també la comarca que recicla millor de tot Catalunya.[cal citació] Té 160.821 habitants (2019).

GeografiaModifica

 
El Matagalls la muntanya més alta d'Osona amb 1.697m

La comarca d'Osona és la més oriental de les comarques centrals i la de més heterogènia composició. Dins de les seves terres corresponents a les quatre grans unitats de relleu de Catalunya. El nucli de la comarca és constituït per la plana de Vic, conca d'erosió oberta en les margues gris-blavenques de la depressió central per l'acció conjunta del riu Ter. Pel nord, tanquen la plana els primers replecs pirinencs -serres de Milanys, Bellmunt i Curull-, que s'enllacen pel nord-est amb l'altiplà de Cabrerès, pertanyent a la serralada Transversal. Per l'est, el curs encaixat del Ter separa aquest altiplà del massís pre-litoral de les Guilleries, el qual continua amb el del Montseny. Els contraforts occidentals del pla de la Calma (Massís del Montseny) i els cingles de Bertí tanquen la comarca pel sud. Entre aquestes dues formacions muntanyoses, el riu congost ha obert un estret per on circula la carretera i la línia de ferrocarril que comunica la plana de Vic amb el Vallès i Barcelona. Per l'oest, són els altiplans del Moianès i del Lluçanès els que delimiten perfectament la conca. 

ClimaModifica

 
Vista d'Osona des de Bellmunt

El clima d'Osona és mediterrani continental humit, tot i que als relleus del nord (àrea prepirinenca) i a l'est (Montseny, Guilleries i Collsacabra) la precipitació és abundant o molt abundant i la temperatura és més baixa. La precipitació cau de manera regular durant tot l'any, però l'hivern és l'estació més seca. Pel que fa a la temperatura, l'estiu és calorós a la Plana de Vic i més fresc a la resta. L'hivern és fred a tota la comarca, amb inversió tèrmica i boires que afecten sovint la plana. L'amplitud tèrmica és alta al centre i oest de la comarca i només l'estiu queda lliure de la possibilitat de glaçades.[1]

VegetacióModifica

La vegetació d'Osona és molt diversa i comprèn des de boscos de faigs humits fins a les seques pinedes de pi pinyoner.

 
La fageda de la Grevolosa a la zona alta de la plana de Vic

El paisatge natural ha anat canviant a la plana de Vic: abans hi havia moltes rouredes i ara n'hi ha ben poques, a causa de l'ocupació del terreny com a camps de conreu i per les pinedes que s'hi han plantat. A les zones altes de la plana hi trobem roures, avellaners, boixos, faigs, etc.

Al Cabrerès en aquesta zona destaca el bosc de fulla caduca i el roure. També hi ha fagedes a les zones obagues, així com un bon nombre de zones de pastura i prats.

A les Guilleries, el clima fa que la vegetació sigui molt rica i densa, amb arbres de fulla perenne a les zones més baixes i de fulla caduca a les parts més altes. Hi trobem alzines, roures, avellaners, faigs, castanyers, boixos, verns i zones de pastura.

A l'altiplà del Lluçanès, el seu paisatge natural és de roures martinencs i alzines carrasques, però l'home ha canviat el paisatge per pinedes, de les quals destaca la de pi roig. També hi trobem prats secs de pastura i extensions de pi blanc, pinyoner i roig.

SubcomarquesModifica

Les subcomarques d'Osona són el Bisaura, el Lluçanès, la plana de Vic, el Cabrerès, el Voltreganès i Guilleries-Montseny.

VoltreganèsModifica

El Voltreganès és una subcomarca formada per un conjunt de pobles d'Osona: Sant Hipòlit de Voltregà, Les Masies de Voltregà, Santa Cecília de Voltregà, Vinyoles, Orís i el Conanglell. Limita amb el Lluçanès, Gurb, Manlleu, Borgonyà i Torelló. El dia 3 de Febrer als municipis de Les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà es celebren els "Fets de la Gleva", on es commemoren els atacs en la Guerra de Successió l'any 1714. El seguici va des de l'església de Sant Hipòlit fins al Santuari de la Gleva, amb escopetes i canons. A les Masies de Voltregà s'hi situa el Santuari de Nostra Senyora de la Gleva (també anomenat Santuari de la Gleva, La Gleva o Santuari de la Mare de Déu de la Gleva). Aquest el segon més important de Catalunya després del Santuari de Montserrat.[cal citació]

MunicipisModifica

Municipi Habitants
Alpens 266
Balenyà 3.821
Brull, el 263
Calldetenes 2.489
Centelles 7.404
Espinelves 215
Esquirol, l' 2.181
Folgueroles 2.267
Gurb 2.681
Lluçà 273
Malla 273
Manlleu 20.573
Masies de Roda, les 700
Masies de Voltregà, les 3.141
Montesquiu 998
Muntanyola 634
Olost 1.198
Orís 315
Oristà 541
Perafita 395
Prats de Lluçanès 2.569
Roda de Ter 6.301
Rupit i Pruit 279
Sant Agustí de Lluçanès 85
Sant Bartomeu del Grau 858
Sant Boi de Lluçanès 541
Sant Hipòlit de Voltregà 3.484
Sant Julià de Vilatorta 3.114
Sant Martí d'Albars 112
Sant Martí de Centelles 1.167
Sant Pere de Torelló 2.419
Sant Quirze de Besora 2.167
Sant Sadurní d'Osormort 78
Sant Vicenç de Torelló 2.058
Santa Cecília de Voltregà 187
Santa Eugènia de Berga 2.248
Santa Eulàlia de Riuprimer 1.345
Santa Maria de Besora 150
Seva 3.519
Sobremunt 79
Sora 209
Taradell 6.489
Tavèrnoles 316
Tavertet 111
Tona 8.241
Torelló 14.347
Vic 46.214
Vidrà 167
Viladrau 1.040
Vilanova de Sau 299

La comarca conté 50 municipis, 3 d'ells pertanyents a la província de Girona (Espinelves, Vidrà i Viladrau) i els 47 restants a la província de Barcelona. Les seves extensions varien des dels 68,88 km² d'Oristà (que curiosament és molt poc poblat) fins als 0,97 km² de Sant Hipòlit de Voltregà (amb molts més habitants que no pas Oristà).

El 15 d'abril de 2015, el municipi de Collsuspina deixà de formar part d'Osona, passant a integrar-se en el Moianès, creat aleshores.

La comarca és molt activa i disposa de molts dels serveis de què poden disposar les grans capitals, com ara una universitat; la majoria, ubicats a la seva capital: Vic (amb una superfície de 30,92 km² i gairebé uns 40.000 habitants).

PersonatgesModifica

Categoria principal: osonencs

És terra de grans escriptors i poetes, com ara Jacint Verdaguer, Emili Teixidor, Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada, Segimon Serrallonga, entre altres. També destaca en l'àmbit musical amb figures com ara Pep Sala, Rafael Subirachs, Esquirols, Sau, o Quimi Portet Altres personatges rellevants d'Osona són: Jaume Balmes, Ildefons Cerdà, Antoni Pladevall i Font, Pilarín Bayés i Francesc Mora Borrell.

EconomiaModifica

El riu Ter va ser la seu de diverses colònies tèxtils, que juntament amb la ramaderia porcina i bovina, van enriquir la comarca. Actualment la zona combina els tres sectors econòmics de manera equilibrada amb un creixement dels serveis. La Universitat de Vic està servint d'impuls.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
1.653 1.811 2.243 23.033 41.477 66.052 60.685 58.450 60.127 63.800

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
68.260 75.396 75.175 79.036 88.462 102.330 114.612 118.285 118.103 121.135

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
122.923 124.320 126.853 132.601 138.630 145.790 150.139 153.499 154.588 154.897

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
155.641 158.334 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
 
Imatge panoràmica de la Plaça Major de Vic

Política i governModifica

Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes en les eleccions municipals 2019.
 
Alcaldies d'Osona segons partit polític
  • ERC-AM
  • Junts
  • PSC-CP
  • CUP-PA
  • Independents

  • ReferènciesModifica

    Vegeu tambéModifica

      Al nomenclàtor trobareu els topònims relatius a: Osona

    Enllaços externsModifica

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osona