Carrasca
La carrasca (Quercus rotundifolia o Quercus ilex rotundifolia)[1] és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex). Fins fa pocs anys es considerava que la carrasca i l'alzina eren subespècies de la mateixa espècie però actualment es consideren espècies separades tot i que també hi ha amb freqüència híbrids espontanis entre les dues espècies.
Quercus rotundifolia  | |
|---|---|
 Una carrasca | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 78972238 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus rotundifolia Lamarck, 1785 |
La seva capçada és densa i el seu port acostuma a ser menor que l'alzina. Les fulles són curtes[2] i amplament ovato-el·líptiques verdes a grisenques a l'anvers més o menys pubescent i gris tomentós al revers amb de 5 a 8 parells de nervis laterals.[3] Com l'alzina és una planta monoica, les flors masculines formen aments i les femenines són menudes i aïllades. L'aglà sovint és dolça i comestible (el gust un cop extreta la pell marró que és amargant recorda lleugerament al de la castanya).
Sinonímies: Quercus ballota, Quercus rotundifolia i Quercus ilex ballota.
Distribució GeogràficaModifica
Es troba fonamentalment i s'adapta bé al clima mediterrani interior de tendència continental. Viu des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitud.
Distribució als Països Catalans: contrades mediterrànies seques, on és molt comú a tot el País Valencià, el ponent del Principat de Catalunya i de forma cultivada o rarament subespontània a les Illes Balears (Eivissa).
El Carrascar de la Font Roja, a la Serra del Menejador (Alcoià) és un dels boscs de carrasca o carrascars més representatius del País Valencià.
La Carrasca de Culla, a l'Alt Maestrat, és potser la carrasca monumental més destacada del País Valencià.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrasca |
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 94-95. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ diccionari.cat
- ↑ Flora dels Països Catalans Volum II pàgina 509