Moianès

comarca de Catalunya

El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català. La seva capital és Moià.

Infotaula de geografia políticaMoianès
Granera - 001.jpg
El poble de Granera, al Moianès

Etimologia Moià
Localització
Localització del Moianès.png
41° 49′ 19″ N, 2° 07′ 52″ E / 41.82198889°N,2.13100278°E / 41.82198889; 2.13100278
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Vegueria Catalunya Central
Entitats de població
Capital Moià
Municipis 10
Conté
Població
Total 13.209 (2016)
• Densitat 39,41 hab/km²
Gentilici Moianès, moianesa
Geografia
Superfície 335,19 km²
Limita amb
Organització i govern
Forma de govern Consell Comarcal
Economia
PIB 265.900.000 € (2014)
PIB per càpita 20.500 € (2014)
Altres dades

Web Consorci del Moianès
Modifica dades a Wikidata

Contingut

GeografiaModifica

Limita al nord amb el Bages i Osona, a l'est amb Osona, a l'oest amb el Bages i al sud amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental.

Situada damunt d'un altiplà, la superfície de la comarca és de 337,9 km².[1] La majoria de la comarca és part de la Depressió Central, excepte la part més meridional, que ho és de la Serralada Prelitoral.

RelleuModifica

 
La riera de Fontscalents al seu pas per Castellcir.

Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument (de 900 a 600 m) cap al Llobregat (WSW), que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1.000 m alt., amb relleus culminants al puig Rodó (1.057 m), la Montjoia (994 m), el Puigdegollats (1.004 m), el puig de l’Oller (1.061 m) i altres entre Collsuspina i l’Estany (NE). Els relleus migjornencs que separen el vessant moianès (Llobregat) del vallesà (Besòs) no sobrepassen els 843 m (el Pedró, al nord de Granera).[2]

 
Moià el 8 de març de 2010, després de la gran nevada que hi va haver.

La xarxa hidrogràfica és molt densa i s’encaixa fins a uns 200 m. L’eix és la riera de Calders (anomenada en el curs mitjà riera de la Golarda o de Marfà, i a la capçalera, riera de Fontscalents), que rep per la dreta el torrent Mal i les rieres del Gai, de Castellnou, de l’Om i el torrent de Riusec, i per l’esquerra, la riera de Sant Joan amb la de Talamanca. Hi ha fenòmens càrstics de circulació subterrània, com el del Toll de Moià, en relació amb el torrent Mal.[2]

ClimaModifica

La comarca té clima mediterrani continental sub-humit condicionat per l'altitud i el relleu,[2] amb precipitació mitjana anual entre els 600 i 700mm i temperatura mitjana anual al voltant dels 12 °C. El règim pluviomètric mostra un mínim hivernal i màxims a la primavera i la tardor. Pel que fa a les temperatures, els hiverns són freds a tota la comarca i els estius càlids però amb nits molt suportables. L’amplitud tèrmica anual és elevada, de fins a 20 °C, i el període lliure de glaçades va de juny a octubre.[3]

Dades climàtiques a Moià
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 18.0
(64.4)
21.0
(69.8)
27.0
(80.6)
25.0
(77)
31.0
(87.8)
40.0
(104)
41.0
(105.8)
40.0
(104)
37.0
(98.6)
29.0
(84.2)
26.0
(78.8)
23.0
(73.4)
41.0
(105.8)
Màxima mitjana °C (°F) 7.2
(45)
8.8
(47.8)
11.9
(53.4)
14.2
(57.6)
18.5
(65.3)
23.3
(73.9)
27.9
(82.2)
26.8
(80.2)
23.4
(74.1)
17.8
(64)
11.2
(52.2)
7.9
(46.2)
16.6
(61.9)
Mitjana diària °C (°F) 2.9
(37.2)
4.1
(39.4)
6.6
(43.9)
8.9
(48)
13.0
(55.4)
17.5
(63.5)
21.4
(70.5)
20.6
(69.1)
17.7
(63.9)
12.8
(55)
6.9
(44.4)
3.7
(38.7)
11.3
(52.3)
Mínima mitjana °C (°F) −1.4
(29.5)
−0.6
(30.9)
1.2
(34.2)
3.6
(38.5)
7.5
(45.5)
11.7
(53.1)
14.8
(58.6)
14.5
(58.1)
12.0
(53.6)
7.8
(46)
2.6
(36.7)
−0.5
(31.1)
6.1
(43)
Mínima rècord °C (°F) −15.0
(5)
−12.0
(10.4)
−12.0
(10.4)
−8.0
(17.6)
−3.0
(26.6)
4.0
(39.2)
6.0
(42.8)
6.0
(42.8)
1.0
(33.8)
−3.0
(26.6)
−9.0
(15.8)
−14.0
(6.8)
−15.0
(5)
Precipitació mitjana mm (polzades) 42.7
(1.681)
34.0
(1.339)
44.3
(1.744)
58.4
(2.299)
86.6
(3.409)
65.9
(2.594)
47.7
(1.878)
56.9
(2.24)
65.4
(2.575)
75.1
(2.957)
65.4
(2.575)
40.8
(1.606)
686.0
(27.008)
Mitjana de dies de precipitació 6.0 6.2 6.6 9.3 10.6 8.9 5.1 6.9 6.8 7.3 6.3 5.6 85.5
Mitjana de dies de gelada 22.0 17.3 12.5 5.8 0.4 0.0 0.0 0.0 0.0 0.9 9.6 18.3 86.6
Font: Servei Meteorològic de Catalunya

VegetacióModifica

 
Vista de la vila de Sant Quirze Safaja, a l'extrem meridional de la comarca.

La vegetació de la comarca conserva alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. És predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica.

FaunaModifica

La fauna de la comarca és molt diversa. Hom troba la fagina, la guineu, el cabirol, el conill, la llebre, la geneta i el llop, recentment detectat a la comarca.[4] Pel que fa als ocells, destaquen el duc (Bubo bubo), l'àliga marcenca (Circaetus gallicus) i l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). Als rius també hi ha el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com altres peixos autòctons com la bagra (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). També hi ha amfibis, com la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, aquest última especialment present al municipi de l'Estany.

HistòriaModifica

El Moianès no tingué mai, a part la sotsvegueria de Moianès, una unitat històrica ni administrativa definida, encara que sí una vinculació territorial estreta entre els municipis que la constitueixen.[5]

 
Ruïnes del castell de Clarà.

La sotsvegueria de Moianès (1202-1716)Modifica

Ja des del 1202 hom troba en funcions un veguer de Moià, que administrava justícia independentment dels castlans del terme del castell de Clarà, que l’envoltava. El 1285 és testimoniat un sotsveguer, però no consta el terme de la sotsvegueria, que el 1305 es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages. Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments (1289-1384) la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per Joan I el 1393, quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona; el 1394 el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la vegueria de Barcelona. Felip II donà, el 1567, més autonomia a la sotsvegueria i li uní els pobles de Calders, Monistrol de Calders i Viladecavalls. A la seva extinció pel decret de Nova Planta (1716), Moià i la seva sotsvegueria formaren part del corregiment de Manresa.[5]

La creació de la comarcaModifica

Tradicionalment, alguns habitants del Moianès havien desitjat que se'ls considerés comarca administrativa, amb capital a Moià. Però el Moianès no va rebre aquest rang ni en la divisió comarcal de 1936 (després d'un primer projecte en què sí que hi era), ni en les reformes posteriors de 1988 i 1991. En l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya (2001), conegut com a Informe Roca,[6] era una de les sis noves comarques proposades. En diversos projectes de divisió comarcal anteriors al 1936 se solien incloure també en aquesta comarca els municipis d'Avinyó i de Gaià, però en el projecte previ a l'aprovat, on no es contemplava la creació d'aquesta comarca, es definia el Moianès a partir dels deu municipis abans esmentats.

En el curs dels anys 2003, 2004 i 2005, els plens dels ajuntaments de nou d'aquests deu municipis van ratificar la demanda de crear aquesta comarca, però el de Santa Maria d'Oló, en una consulta popular va optar per continuar al Bages. També recentment, aquests municipis han demanat[7][8] que la nova comarca pertanyi a la Catalunya central. El Govern va iniciar els tràmits[9] necessaris per a fer-ho realitat. Inicialment, es confiava que el procés pogués finalitzar[10] a mitjan 2011. A la segona meitat del 2014 es va reactivar[11][12] i el 22 de març del 2015 es va dur a terme una consulta no vinculant[13] per determinar la creació de la 42a comarca de Catalunya. La pregunta formulada fou "Vol que els municipis de Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, L'Estany, Moià, Monistrol de Calders, Santa Maria d'Oló i Sant Quirze de Safaja formin part de la nova comarca del Moianès?". El resultat fou del 80,6% de vots a favor de crear la nova comarca, un 16,34% de vots en contra, un 1,82% de vots en blanc i un 1,24% de vots nuls. La participació total va ser del 47,38%, el que significa que han votat 5.146 de les 10.861 persones censades amb dret a vot.

Municipi Comarca
(en el moment de la consulta)
Cens Vots % Part. % Sí No % No Abs % Blancs
L'Estany Bages 353 225 63,74% 195 86,67% 18 8,00% 9 4,00%
Santa Maria d'Oló 909 611 67,22% 326 53,36% 266 43,54% 11 1,80%
Moià 4.766 2.180 45,74% 2.028 93,03% 70 3,21% 41 1,88%
Calders 812 335 41,26% 281 83,88% 51 15,22% 1 0,30%
Monistrol de Calders 606 273 45,05% 178 65,20% 84 30,77% 4 1,47%
Granera Vallès Oriental 74 44 59,46% 42 95,45% 2 4,55% 0 0,00%
Castellterçol 2.007 871 43,40% 620 71,18% 227 26,06% 16 1,84%
Sant Quirze Safaja 495 155 31,31% 137 87,74% 16 10,32% 3 1,94%
Castellcir 563 261 46,36% 237 90,80% 23 8,81% 1 0,38%
Collsuspina Osona 276 189 68,48% 95 50,26% 84 44,44% 7 3,70%
Total 10.861 5.114 47,36% 4.138 80,44% 841 16,35% 93 1,81%

La posició oficial del Govern de Catalunya era tramitar davant del Parlament de Catalunya la creació de la nova comarca en cas de guanyar el sí, com així fou. Finalment, el 15 d'abril de 2015 el Parlament de Catalunya aprovà el projecte de llei de creació de la comarca del Moianès, amb 105 vots a favor, 7 en contra i 17 abstencions. El projecte va comptar amb el suport de tots els grups parlamentaris, a excepció del PP, que es va abstenir, i de Ciutadans, que va votar en contra. Al final s'aconseguia el reconeixement administratiu i polític de la comarca natural del Moianès.

Oficialment, la comarca del Moianès quedà legalment constituïda l'1 de maig de 2015, segons la disposició addicional segona de la llei de 23 d'abril,[14] la qual estableix que "aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya", cosa que succeí el 30 d'abril.[15] Tot i això es va esperar que se celebressin les eleccions municipals de maig de 2015, i l'acte oficial de constitució del Consell Comarcal no es va fer fins al 20 de juliol de 2015 [1] sent nomenat president del mateix, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras i Rubio. [2][3]

DemografiaModifica

 
Granera, amb 80 habitants, és el municipi amb menys població de la comarca.

Els deu municipis que constitueixen la comarca apareixen ja documentats a la fi del segle IX i al X. La població medieval del Moianès, vers el 1380, no passava dels 3.000 h; el 1718 arribà a 5.649 i el 1787 a 6.571; assolí el màxim el 1857, amb 10.713 h (època també de població màxima a les parròquies rurals). La segona meitat del segle XIX fou d’absentisme i despoblament, fins a arribar a 8.145 h el 1900, nombre que mantingué amb poques alteracions a la primera meitat del segle XX (8.199 h el 1950) i que disminuí a les tres dècades següents (7.440 h el 1970 i 6.936 h el 1981). Les dues dècades següents foren de recuperació (15.828 h el 2000), a les quals ha seguit un lent declivi (13.056 h el 2014). La densitat de població és de 38,6 h/km2 (2014). Moià, Castellterçol i Santa Maria d'Oló són els únics nuclis de la comarca amb més d’un miler d’habitants. L'estructura de la població de la comarca per edats és molt similar a la de la mitjana de Catalunya, amb el 16,8% de població de menys de 14 anys, el 64,5% de població adulta i el 18,5% de persones de més de 65 anys.[2]

Actualment però, les dades del darrer cens realitzat el 2014 afirmen que el Moianès té 13.056 habitants censats.[16]

Municipi Habitants
Calders 949
Castellcir 718
Castellterçol 2.400
Collsuspina 338
Estany, l' 407
Granera 80
Moià 5.760
Monistrol de Calders 695
Sant Quirze Safaja 644
Santa Maria d'Oló 1.065

EconomiaModifica

 
Un camp de conreu amb Moià al fons.

L’agricultura és essencialment cerealícola (blat), en competència amb les patates i el blat de moro al sector septentrional. Hi havia hagut ametllers, oliveres i força vinya. La ramaderia, menys important que dècades anteriors, està dedicada de manera destacada a la cria d'aviram (Moià i Calders apleguen el nombre més alt de caps de bestiar) i de bestiar porcí (especialment a Moià i a Santa Maria d'Oló), sense menystenir el nombre de caps d'oví i boví.[2]

L’explotació forestal ha decaigut, com també les antigues indústries tèxtils, que havien estat molt importants a Castellterçol i a Moià (llana). Han desaparegut els molins fariners, la rellotgeria i els pous de glaç. Les dades sobre la població ocupada per sectors indiquen que pel 2001 el sector primari ocupava només el 3,1% de la població, i que la construcció donava feina al 10,9%. Per la seva banda, la indústria i el sector de serveis són els que ocupen principalment a la població, amb el 32,9% i el 52%, respectivament. L'activitat turística no és especialment destacada pel que fa al nombre d'allotjaments. El 2014, la mitjana anual d'aturats era de 735 persones, el 5,6% de la població comarcal. Moià és el mercat central de la comarca.[2]

Espais naturalsModifica

El Moianès té dos espais naturals reconeguts: el de la Sauva Negra i el del Moianès, que s'exposa a continuació.

L'espai natural del MoianèsModifica

La comarca natural del Moianès integra els seus espais naturals en el Parc Natural de St. Llorenç del Munt i l'Obac,[17] amb territori de Monistrol de Calders (328,72 ha.) i Granera (392,43 ha.); i en diversos PEIN (Pla d'Espais d'Interés Natural):

  • PEIN Cingles de Bertí. Engloba part del terme municipal de Sant Quirze Safaja amb 1478,42 ha.
  • PEIN de Gallifa. Integra territoris de tres municipis: Castellterçol (304,28 ha), Granera (450,86 ha) i Sant Quirze Safaja (290,35 ha).
  • PEIN del Moianès i la Riera de Muntanyola, actualment el més extens.

A continuació se'n detalla la seva història, límits i superfície.

Aprovació del PEIN El Moianès (2000)Modifica

 
La vall del torrent del Gomis.

El 1992 es va elaborar el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) del Moianès. Constava de quatre sectors representatius de l'àmbit natural de la zona:

El 2000, el Govern de la Generalitat aprovà definitivament el Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN del Moianès,[18] que abastava 2.050,88 hectàrees repartides en sis municipals:

Per tant, només les 9,11 hectàrees que pertanyen a Avinyó eren fora de la comarca del Moianès.

Ampliació del PEIN, any 2010Modifica

Al novembre del 2010 es va aprovar pel decret 166/2010[19] ampliar el PEIN més de 8.500 hectàrees, garantint corredors ecològics entre les diverses zones naturals del Moianès, i ampliant la superfície cap als termes municipals de Collsuspina i Muntanyola. Per això, es va modificar la denominació de l’àrea protegida a PEIN del Moianès i de la Riera de Muntanyola.

La distribució[20] per municipis de la superfície dels espais és la següent:

Espai d'interès natural del Moianès
Municipi PEIN (ha) Ampliació (ha) Total (ha)
Avinyó 9,18 -- 9,18
Castellcir 144,47 705,180 849,65
Castellterçol 273,97 -- 273,97
Collsuspina -- 816,70 816,70
L'Estany 155,73 668,11 823,84
Moià 1.131,09 4.156,74 5.287,83
Muntanyola -- 1.096,44 1.096,44
Santa Maria d'Oló 336,40 1.089,75 1.426,15
Totals 2.050,84 8.532,93 10.583,77
Delimitació actual

El PEIN està inclòs en l'espai que comprèn bona part dels sectors naturals característics i representatius de l’altiplà del Moianès i un sector de la Riera de Muntanyola:

  • Al nord-oest, inclou bona part de la Riera d’Oló, des del nucli d’Armenteres fins a Sant Feliuet de Terrassola, juntament amb tota la Baga del Soler.
  • Al sud d’aquesta zona, s’estén per la part occidental dels municipis de l’Estany i Moià, incloses les obagues del Perer, el Riu Sec, Rodors, fins al Serrat de Vilaclara i Bussanya.
  • Al sud-oest, inclou bona part de la Riera de l’Om, els paratges a l’oest de Montbrú i la Vall de Marfà i les obagues i solanes del Torrent de La Fàbrega, a l’oest de la carretera C59, entre Castellterçol i Moià.
  • A l’est d’aquesta carretera, s’estén cap al nord-est, des de la Riera del Gai fins al límit de terme municipal entre Moià i Castellterçol, i fins a les proximitats de Collsuspina, incloent bona part dels torrents de l’Espina, Mal i Gomar entre d’altres.
  • Al nord d’aquest sector i de la carretera N141c entre Moià i Collsuspina, comprèn els paratges dels gronys, Puig Rodó, els serrats de Garfís i Postius, i la vall del Torrent de Terradelles i un sector de la capçalera de la Riera de Muntanyola, fins al Puigcimós i el Torrent de l’Alou.

L’interès ecològic de la zona, per la seva flora i fauna característiques, que justifiquen l’ampliació del PEIN, es descriu en l’acord de govern del 9 del 2010, on es llegeix:

"La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaic de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica.

L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany.

Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló."

Política i governModifica

 
Mapa dels municipis de la comarca segons les alcaldies obtingudes segons les eleccions municipals de 2015.
  •  independents-FIC
  •  confluències d'esquerres

Jaciments prehistòricsModifica

Llista de jaciments prehistòrics de la comarca del Moianès:[21]

ReferènciesModifica

  1. «Idescat. Densitat de població. Comarques, àmbits i províncies». IDESCAT. [Consulta: 28 maig 2016].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «El Moianès». Enciclopèdia Catalana.
  3. «Climatologia. El Moianès. 1971-2000». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2016].
  4. «Unes fotografies confirmen la presència del llop al Pirineu». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 8 abril 2016].
  5. 5,0 5,1 «Sotsvegueria de Moianès». Enciclopèdia Catalana.
  6. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
  7. El Moianès farà oficial el febrer la seva petició per ser comarca, Manresa Info.
  8. El Moianès reprèn el procés per ser comarca amb els deu pobles però sense petició formal d'Oló, Regió 7.
  9. DOGC 5649 – 14.6.2010, pàg. 45746 Obertura del període d'informació pública sobre la proposta de reconeixement del Moianès com a comarca administrativa
  10. «El Govern inicia el procés formal per a la creació de la nova comarca del Moianès». Regió7. [Consulta: 16 juny 2010].
  11. http://www.vilaweb.cat/noticia/4206447/20140805/govern-vol-sotmetre-consulta-popular-creacio-comarca-moianes.html
  12. http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/21361/parlament/sollicita/al/moianes/faci/consulta/abans/2015
  13. http://www.vilaweb.cat/noticia/4237061/20150322/guanya-consulta-moianes.html
  14. «Llei 4/2015, del 23 d'abril, de creació de la comarca del Moianès.». Portal Jurídic de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 agost 2015].
  15. «Disposicions. Departament de la Presidència» (pdf). DOGC. Generalitat de Catalunya, 30-04-2015. [Consulta: 19 agost 2015].
  16. «Idescat. El municipi en xifres. Moianès». IDESCAT. [Consulta: 2 abril 2016].
  17. Relació de municipis per comarques, amb indicació dels espais inclosos en el Pla
  18. Pla especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès
  19. http://www.moia.cat/informacio_moia_pdf/decret166-2010PEINMoianes-RieraMuntanyola.pdf
  20. http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20101109/04.htm
  21. Petit i Mendizàbal, Maria Àngels; Surroca i Arisa, Joan. La Prehistòria del Moianès: els nostres orígens. Moià: Ajuntament de Moià, 2007. ISBN 978-84-606-4262-6. 

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • FORCADA I SALVADÓ, Ignasi i ROSSELL I FORCADA, Martí. Itineraris pel Moianès. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. (Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 11). ISBN 84-8415-155-7
  • RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0
  • VILA I PURTÍ, Xavier. El Moianès: Estudi d'una comarca social i natural. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2008. (Col·lecció Camí Ral, núm. 28). ISBN 978-84-232-0725-1.

Enllaços externsModifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moianès  
  Vegeu texts en català sobre Moianès a Viquitexts, la biblioteca lliure.