Obre el menú principal

L'àguila cuabarrada o àguila perdiguera[1] (Aquila fasciata) és un ocell rapinyaire gran, una mica més petit que l'àguila daurada. Els trets que ens permeten diferenciar l'àliga perdiuera dels altres rapinyaires són els següents: una taca blanca a l'esquena que contrasta amb la resta de l'esquena de color marró xocolata; la panxa blanca amb un pigallat marró del coll fins a la panxa. També es pot destacar per la cua amb barra terminal fosca, d'on ve que se la conegui com a àguila cuabarrada[2][3] o, a les Illes Balears, àguila coabarrada.[4][5] Els joves presenten un altre tipus de plomatge, de color vermellós. A Catalunya es troba en perill crític i a Europa en perill.[6]

Infotaula d'ésser viuÀguila cuabarrada
Aquila fasciata
Bonelli's Eagle.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22696076
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAquila
EspècieAquila fasciata
(Vieillot, 1822)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Hieraaetus fasciatus
  • Aquila fasciatus
Distribució
Hieraaetus fasciatus area.PNG
Modifica les dades a Wikidata
Aquila fasciata - MHNT

Descripció i ecologiaModifica

Té una envergadura entre 150 i 170 cm.

És una au característica de les regions semiàrides i càlides del Paleàrtic. A Europa la trobem nidificant a les serres mediterrànies de clima suau. Als Països Catalans es distribueix a les muntanyes mitjanes: n'ateny les màximes densitats a la serralada Prelitoral. A Catalunya n'hi ha unes 65 parelles nidificants (2006). A Mallorca, on n'hi ha un projecte de reintroducció, es va extingir com a ocell nidificant a la dècada de 1970.[7]

Nidifica preferentment en cingleres i caça en terrenys oberts com garrigues, àrees de vegetació laxa. S'alimenta d'un grup restringit de vertebrats, com mamífers, aus i alguns rèptils. La posta normalment varia entre 1 i 2 ous, excepcionalment 3 en casos de molta disponibilitat d'aliment.

Les seves poblacions han patit una davallada considerable en les darreres dècades.

Aquesta àliga té molts noms als Països Catalans, entre els quals hi ha: àliga perdiguera, àliga cuabarrada,[8] àliga de panxa blanca, àliga gallinera o àliga astorenya.

ReferènciesModifica

  1. Comissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Termcat
  2. Hieraaetus fasciatus a Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 104 - aquesta guia recull només els noms d'àguila cuabarrada i àguila coabarrada.
  3. Hieraaetus fasciatus a Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció al català de l'anglès i adaptació per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 152 - l'únic nom per aquest ocell mencionat en aquesta guia és el d'àguila cuabarrada, com també a l'Enciclopèdia Catalana.
  4. Hieraaetus fasciatus a Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 104 - els únics noms per aquest ocell mencionats en aquesta guia són els d'àguila cuabarrada i àguila coabarrada.
  5. Hieraaetus fasciatus a Avisbase - The World Bird Database. Aquesta base de dades recull tres noms, però falta la legítima variant d'àguila perdiuera.
  6. «Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)» (en català). Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya. [Consulta: 31 març 2019].
  7. Carlota Viada Sauleda i Joan Mayol Serra. Águila de Bonelli en Mallorca: una historia con futuro. 2011. Revista Quercus nº 301. Ed. América Ibérica
  8. Digital, Tarragona. «Acord de protecció de l'àliga cuabarrada a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant» (en català). [Consulta: 11 febrer 2019].

Enllaços externsModifica