Àguila daurada
L'àguila daurada[1] o àliga daurada, al País Valencià, àguila xotera, o a les Balears, àguila reial[1] (Aquila chrysaetos), és un gran ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] És una de les àguiles amb una distribució més àmplia: ocupa gran part de l'hemisferi nord,[4] i és la gran àliga dels Països Catalans.[5] Els fòssils més antics d'aquesta espècie daten del Villanyià (Pliocè superior).[6]
Aquila chrysaetos  | |
|---|---|
.jpg) Aquila chrysaetos chrysaetos | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 3,572 kg (pes adult, mascle) 5,194 kg (pes adult, femella) |
| Envergadura | 2,03 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696060 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Aquila |
| Espècie | Aquila chrysaetos Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Falco chrysaëtos (Linnaeus, 1758)
|
| Distribució | |
 Distribució geogràfica de l'àguila daurada: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc). | |
El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
MorfologiaModifica
- Fa 75–88 cm de llargària total i 2 m d'envergadura alar.
- Color molt fosc, bru, amb reflexos daurats.
- Taca daurada al cap.
- La femella és més grossa que el mascle.
-
Silueta de l'àliga daurada
SubespèciesModifica
- Aquila chrysaetos chrysaetos (Linnaeus, 1758) – Euràsia (llevat de la península Ibèrica) fins a l'oest de Sibèria.
- Aquila chrysaetos canadensis (Linnaeus, 1758) – Nord-amèrica.
- Aquila chrysaetos daphanea (Severtzov, 1888) – Des del sud del Kazakhstan fins a l'est de Manxúria i el sud-oest de la Xina. També el nord de l'Índia i del Pakistan.
- Aquila chrysaetos homeryi (Severtzov, 1888) – Península Ibèrica, Àfrica del Nord, Turquia i l'Iran.
- Aquila chrysaetos japonica (Severtzov, 1888) – Japó i Corea.
- Aquila chrysaetos kamtschatica (Severtzov, 1888) – Des del massís de l'Altai fins a la península de Kamtxatka.
- Aquila chrysaetos simurgh - Creta durant el Plistocè i l'Holocè. Avui extinta.
ReproduccióModifica
És un ocell monògam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitarà 12 setmanes més per a volar. L'altre poll mor o és mort pel seu germà gran en el moment de néixer. Les cries, anomenades aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc.
-
Exemple de lloc on pot fer niu l'àliga daurada
-
AlimentacióModifica
Té costums caçadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d'hivern, quan les seues preses són escasses, també menja carronya. De vegades, quan no hi ha carronya ni les seves preses tradicionals, no dubta a caçar i menjar ducs (Bubo bubo), falcons, aligots, gamarussos i goluts (Gulo luscus). No pot caçar aus en vol per la seva gran envergadura.
Cada parella necessita un territori de caça molt extens. Els animals que caça acostumen a pesar bastant i, per aquesta raó, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i així el transport fins al niu no li suposa una despesa energètica tan gran.[7]
HàbitatModifica
És el rapinyaire de l'alta muntanya (Pirineus i Prepirineus).[5]
Distribució geogràficaModifica
S'estén per tota la regió paleàrtica i neàrtica. A l'Europa occidental només n'hi ha poblacions estables a Escòcia, Noruega, els Alps, Itàlia i la península Ibèrica.[4] Es troba al Pirineu, però no amb abundància.[5]
També per pobles de Catalunya de gran altitud.[5]
CostumsModifica
- Per la seua gran envergadura, necessita grans espais desforestats per on es passeja sense, amb prou feines, moure les llargues ales.
- Pot arribar volant a velocitats de fins a 240 km/h.
ObservacionsModifica
Els tàrtars del Kirguizistan n'utilitzen exemplars domesticats per a la caça d'antílops i d'altres preses, que captura en vols rasants.
-
Exemplar ensinistrat per a l'ús en la falconeria
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Àguila daurada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, juliol 2022.
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 274. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 BirdLife International. «Golden Eagle. Aquila chrysaetos» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Estrada et al., Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ª. Lynx editions, 2018, p. 76. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ Entrada «Aquila chrysaetos» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 33-34. ISBN 84-315-0434-X
GaleriaModifica
-
Exemplar d'àliga daurada
-
