Àguila daurada
L'àguila daurada o àliga daurada, o a les Balears, àguila reial (Aquila chrysaetos), és una de les àguiles amb una distribució més àmplia: ocupa gran part de l'hemisferi nord, i és la gran àliga dels Països Catalans. Els fòssils més antics d'aquesta espècie daten del Villanyià (Pliocè superior).[1]
Aquila chrysaetos | |
---|---|
![]() | |
Enregistrament | |
| |
Dades | |
Envergadura | 2,03 m |
| |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 22696060 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Accipitriformes |
Família | Accipitridae |
Gènere | Aquila |
Espècie | Aquila chrysaetos (Linnaeus, 1758) |
| |
Nomenclatura | |
Sinònim taxonòmic | Falco chrysaëtos (Linnaeus, 1758) |
Distribució | |
![]() |
MorfologiaModifica
- Fa 75–88 cm de llargària total i 2 m d'envergadura alar.
- Color molt fosc, bru, amb reflexos daurats.
- Taca daurada al cap.
- La femella és més grossa que el mascle.
SubespèciesModifica
- Aquila chrysaetos chrysaetos (Linnaeus, 1758) – Euràsia (llevat de la península Ibèrica) fins a l'oest de Sibèria.
- Aquila chrysaetos canadensis (Linnaeus, 1758) – Nord-amèrica.
- Aquila chrysaetos daphanea (Severtzov, 1888) – Des del sud del Kazakhstan fins a l'est de Manxúria i el sud-oest de la Xina. També el nord de l'Índia i del Pakistan.
- Aquila chrysaetos homeryi (Severtzov, 1888) – Península Ibèrica, Àfrica del Nord, Turquia i Iran.
- Aquila chrysaetos japonica (Severtzov, 1888) – Japó i Corea.
- Aquila chrysaetos kamtschatica (Severtzov, 1888) – Des del massís de l'Altai fins a la península de Kamtxatka.
- Aquila chrysaetos simurgh - Creta durant el Plistocè i l'Holocè. Avui extinta.
ReproduccióModifica
És un ocell monògam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitarà 12 setmanes més per a volar. L'altre poll mor o és mort pel seu germà gran en el moment de néixer. Les cries, anomenades aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc.
AlimentacióModifica
Té costums caçadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d'hivern, quan les seues preses són escasses, també menja carronya. De vegades, quan no hi ha carronya ni les seves preses tradicionals, no dubta a caçar i menjar ducs (Bubo bubo), falcons, aligots, gamarussos i goluts (Gulo luscus). No pot caçar aus en vol per la seva gran envergadura.
Cada parella necessita un territori de caça molt extens. Els animals que caça acostumen a pesar bastant i, per aquesta raó, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i així el transport fins al niu no li suposa una despesa energètica tan gran.[2]
HàbitatModifica
És el rapinyaire de l'alta muntanya (Pirineus i Prepirineus).
Distribució geogràficaModifica
S'estén per tota la regió paleàrtica i neàrtica. A l'Europa occidental només n'hi ha poblacions estables a Escòcia, Noruega, els Alps, Itàlia i la península Ibèrica. Es troba al Pirineu, però no amb abundància.
També per pobles de Catalunya de gran altitud.
CostumsModifica
- Per la seua gran envergadura, necessita grans espais desforestats per on es passeja sense, amb prou feines, moure les llargues ales.
- Pot arribar volant a velocitats de fins a 240 km/h.
ObservacionsModifica
Els tàrtars de Kirguizistan n'utilitzen exemplars domesticats per a la caça d'antílops i d'altres preses, que captura en vols rasants.
Exemplar ensinistrat per a l'ús en la falconeria
ReferènciesModifica
- ↑ Entrada «Aquila chrysaetos» de la Paleobiology Database (en anglès).
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 33-34. ISBN 84-315-0434-X.
GaleriaModifica
Enllaços externsModifica
- «Àguila daurada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- L'àliga daurada a l'Enciclopèdia Balear d'Ornitologia.
- Informació sobre l'àliga daurada al Principat de Catalunya.