Àguila daurada
L'àguila daurada o àliga daurada, al País Valencià, àguila xotera, o a les Balears, àguila reial (Aquila chrysaetos), és una de les àguiles amb una distribució més àmplia: ocupa gran part de l'hemisferi nord, i és la gran àliga dels Països Catalans. Els fòssils més antics d'aquesta espècie daten del Villanyià (Pliocè superior).[1]
Aquila chrysaetos  | |
|---|---|
.jpg) Aquila chrysaetos chrysaetos | |
| Enregistrament | |
| |
| Dades | |
| Pes | 3,572 kg (pes adult, mascle) 5,194 kg (pes adult, femella) |
| Envergadura | 2,03 m |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22696060 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Aquila |
| Espècie | Aquila chrysaetos Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Falco chrysaëtos (Linnaeus, 1758)
|
| Distribució | |
 Distribució geogràfica de l'àguila daurada: Àrea de cria (verd clar), àrea d'hivernada (blau) i tot l'any (verd fosc). | |
MorfologiaModifica
- Fa 75–88 cm de llargària total i 2 m d'envergadura alar.
- Color molt fosc, bru, amb reflexos daurats.
- Taca daurada al cap.
- La femella és més grossa que el mascle.
Silueta de l'àliga daurada
SubespèciesModifica
- Aquila chrysaetos chrysaetos (Linnaeus, 1758) – Euràsia (llevat de la península Ibèrica) fins a l'oest de Sibèria.
- Aquila chrysaetos canadensis (Linnaeus, 1758) – Nord-amèrica.
- Aquila chrysaetos daphanea (Severtzov, 1888) – Des del sud del Kazakhstan fins a l'est de Manxúria i el sud-oest de la Xina. També el nord de l'Índia i del Pakistan.
- Aquila chrysaetos homeryi (Severtzov, 1888) – Península Ibèrica, Àfrica del Nord, Turquia i l'Iran.
- Aquila chrysaetos japonica (Severtzov, 1888) – Japó i Corea.
- Aquila chrysaetos kamtschatica (Severtzov, 1888) – Des del massís de l'Altai fins a la península de Kamtxatka.
- Aquila chrysaetos simurgh - Creta durant el Plistocè i l'Holocè. Avui extinta.
ReproduccióModifica
És un ocell monògam i assoleix la maduresa sexual vers els 5-6 anys. Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes i en cingleres, els quals reutilitza cada any. A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell, i els cova durant 50 dies, al final dels quals el poll que ha nascut primer encara necessitarà 12 setmanes més per a volar. L'altre poll mor o és mort pel seu germà gran en el moment de néixer. Les cries, anomenades aguilons, estan recobertes d'un plomissol blanc.
Exemple de lloc on pot fer niu l'àliga daurada
AlimentacióModifica
Té costums caçadors i s'alimenta de llebres, marmotes alpines, conills, isards joves, guineus, perdius i altres preses. Durant els mesos d'hivern, quan les seues preses són escasses, també menja carronya. De vegades, quan no hi ha carronya ni les seves preses tradicionals, no dubta a caçar i menjar ducs (Bubo bubo), falcons, aligots, gamarussos i goluts (Gulo luscus). No pot caçar aus en vol per la seva gran envergadura.
Cada parella necessita un territori de caça molt extens. Els animals que caça acostumen a pesar bastant i, per aquesta raó, construeix el niu a un nivell inferior al del seu terreny de cacera habitual, i així el transport fins al niu no li suposa una despesa energètica tan gran.[2]
HàbitatModifica
És el rapinyaire de l'alta muntanya (Pirineus i Prepirineus).
Distribució geogràficaModifica
S'estén per tota la regió paleàrtica i neàrtica. A l'Europa occidental només n'hi ha poblacions estables a Escòcia, Noruega, els Alps, Itàlia i la península Ibèrica. Es troba al Pirineu, però no amb abundància.
També per pobles de Catalunya de gran altitud.
CostumsModifica
- Per la seua gran envergadura, necessita grans espais desforestats per on es passeja sense, amb prou feines, moure les llargues ales.
- Pot arribar volant a velocitats de fins a 240 km/h.
ObservacionsModifica
Els tàrtars del Kirguizistan n'utilitzen exemplars domesticats per a la caça d'antílops i d'altres preses, que captura en vols rasants.
Exemplar ensinistrat per a l'ús en la falconeria
ReferènciesModifica
- ↑ Entrada «Aquila chrysaetos» de la Paleobiology Database (en anglès).
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 33-34. ISBN 84-315-0434-X
GaleriaModifica
Exemplar d'àliga daurada
