Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Àguila (desambiguació)».

Àguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns, que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques. No es tracta d'un clade, ni la denominació té valor filogenètic, tot i que la major part (però no totes) són ubicades a la família dels accipítrids (Accipitridae).[1]

En general les àguiles són grans aus amb un fort i ganxut bec, d'hàbits caçadors, sovint amb el tars cobert de plomes i urpes poderoses. Tenen les ales llargues que els permeten volar a gran altura. Nien en arbres o en penya-segats. Hi ha representants en gran part del món.[2][1] Tot i que el concepte general del que és una àguila, correspon a aquestes característiques, hi ha espècies pescadores (l'àguila peixatera), de grandària mitjana (l'àguila calçada), d'ales relativament curtes (àguiles selvàtiques, com la menjadora de mones) i moltes espècies no tenen el tars cobert de plomes.

Les àguiles més clàssiques serien els membres de la subfamília dels aquilins (Aquilinae), formada per:[3][1]

També es denominen àguiles altres rapinyaires més llunyans, com:[1]

Àguila daurada dins la simbologia mexicana

Són força silencioses excepte en determinades èpoques que acostuma a coincidir amb el festeig nupcial i la reproducció.

Però no totes les àligues produeixen els mateixos sons. Segons l'espècie a la qual pertanyen, utilitzen sons diferents per comunicar-se.

Per exemple, l'àliga imperial ibèrica, durant la reproducció es torna sorollosa, emetent una mena de sonor lladruc: jrao, jrao, jrao!!.

Es descriuen també altres tipus de sons emesos en to aspre i molt curts amb un sol kaok! en volar, i accelerats kokokoko! o gock-gock-gock!.

L'àliga reial o daurada emet en comptades ocasions una mena de crit semblant a: uíííu-jíu-jiu.
Al final de l'hivern i probablement formant part del festeig nupcial la seva veu fa un so semblant a uíííu repetit tres o quatre vegades i amb freqüència.

Hi ha tota una altra sèrie de sons que fan en aproximar-se al niu i d'altres que fa la femella quan rep les preses que li porta el mascle.

L'àguila en la culturaModifica

 
Principi de la música del Ball de l'Àliga a la processó de Corpus de Barcelona, segons un manuscrit de mitjan segle XVIII conservat a l'església del Pi

L'àliga també és una figura del bestiari fantàstic dels Països Catalans, que participa en el Seguici Popular de les ciutats i viles que havien tingut privilegis reials. Són especialment conegudes les àligues de Vilafranca del Penedès, la de Berga, l'Àliga de Tarragona, la de la Festa Major de Solsona i Àliga d'Igualada. Antigament també havia participat en la processó de Corpus de Barcelona i ho havia fet ballant al so d'una música que té clares relacions amb la de la Patum de Berga[4]

És el símbol nacional de molts pobles perquè representa la majestat, com els asteques, els albanesos, els maies o els egipcis, qui a més simbolitzaven amb un home amb cap d'àliga el seu déu principal: Ammon-Ra. Els romans portaven una àguila com a emblema del seu poder militar.

Per als jueus l'àguila és la saviesa, per això es refereixen a Maimònides i altres estudiosos com a "grans àligues". Per al cristianisme representa sant Joan Evangelista, ja que la seva escriptura és la més elevada (està més a prop del cel que els animals símbols dels altres evangelistes) intel·lectualment i espiritual. Per a molts pobles indígenes americans tenia un valor religiós, per això s'adornaven sovint amb plomes d'àliga el cap i la roba.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Lerner, H. R. L. and D. P. Mindell (2005) Phylogeny of eagles, Old World vultures, and other Accipitridae based on nuclear and mitochondrial DNA. Molecular Phylogenetics and Evolution 37: 327-346. PDF
  2. «àguila». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Rev. 19-05-2010
  3. Els accipítrids a Tree life Project Rev. 19-05-2010
  4. Vilar, Josep M.; "Una música per a dues àligues". L'Erol. Número 35. Berga, Hivern 1991.

Enllaços externsModifica