Vall de Marfà

indret de Castellcir

La vall de Marfà, de vegades simplement esmentada com a Marfà, és una vall situada a l'altiplà del Moianès, pertany bàsicament al terme municipal de Castellcir, Moià, Castellterçol i Monistrol de Calders. La vall és drenada per la riera de la Golarda o de Marfà, tributària del riu calders, la qual s'origina per la unió del torrent de la Fàbrega i la riera de Castellnou.[1]

Plantilla:Infotaula indretVall de Marfà
Imatge
La Vall de Marfà, des de ponent; a primer terme, el Xei a la dreta i els Sorts a l'esquerra
TipusVall fluvial
Localització
PaísCatalunya Catalunya
RegióComarques centrals
ComarcaMoianès
MunicipiCastellcir
LocalitzacióVall de Marfà
Map
 41° 46′ 48″ N, 2° 04′ 24″ E / 41.77988°N,2.07324°E / 41.77988; 2.07324
Característiques
AltitudA l'entorn dels 550
La vall de Marfà, respecte del terme de Castellcir

És la major part i el centre d'un enclavament del terme municipal de Castellcir entre els termes de Castellterçol, Moià i Monistrol de Calders. Està centrat en la casa de Marfà i l'antiga església parroquial de Sant Pere de Marfà. Conté també les masies de la Closella, La Datzira, Marfà, Pujalt, el Saiolic, els Sorts, les Vinyes i el Xei, els molins de Brotons, Marfà, els Sorts i la Datzira i el santuari de la Mare de Déu de la Tosca. A més, hi havia hagut les masies, ara desaparegudes o en ruïnes, de la Codina, del Coll i de la Rovira. La vall antigament era ocupada per grans extensions de conreus d'olivera i vinya però actualment el terreny agrícola te menor presència. Actualment els boscos de pinassa, pi roig i pi blanc ocupen la major pert de la superfície, tanmateix en alguns llocs indrets es conserven boscos d'alzinar i roure martinenc, més madurs.[1]

La major part del seu territori correspon a l'antiga parròquia rural de Sant Pere de Marfà, lligada gairebé sempre a Santa Maria de Moià, tot i que també hi ha una part del terme de la sufragània de Sant Llogari de Castellet, de la parròquia de Sant Martí de Granera.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Guia d'espais d'interès natural del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1999. ISBN 84-87618-34-0. 

Bibliografia

modifica
  • RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0
  • TARTER I FONTS, Ramon, La vall de Marfà: Aproximació històrica. Moià: Autor, 2012. Sense ISBN.