Pujalt (Marfà)
Pujalt és una masia del terme municipal de Castellcir, a la comarca catalana del Moianès. Pertany a l'enclavament de la Vall de Marfà, tot i no pertànyer a l'antiga parròquia de Sant Pere de Marfà, que tingué ajuntament propi entre el 1812 i el 1827, abans d'unir-se en primera instància amb Santa Coloma Sasserra i després, el 1847, amb Castellcir.
Pujalt | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Construcció | segle XVII | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | ruïnós | |||
Altitud | 770 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Castellcir (Moianès) | |||
Localització | A les proximitats de la masia del Pedrós | |||
| ||||
Està situada en el sector central-meridional d'aquest enclavament, prop del límit amb Castellterçol, a llevant de la Closella i al nord-oest del Pedrós. La Font de Pujalt és a prop i a ponent de la masia.
S'hi accedeix des del Pont de la Fàbrega, al límit entre Moià i Castellterçol, aigües avall per la vall del torrent de la Fàbrega, i, deixant el fons de la vall i enfilant-se cap als vessants de migdia de la vall, passa per les masies del Gironès i el Pedrós, per arribar finalment a Pujalt en uns 6 quilòmetres de recorregut per un camí generalment en bon estat.
El mas de Pujalt consta en una donació a Santa Maria de l'Estany del 1108.[1]
Referències
modifica- ↑ Rodríguez, 2009.
Bibliografia
modifica- GARCIA-PEY, Enric. Castellcir. Recull onomàstic. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2005. (Col·lecció Monografies, núm. 29). ISBN 978-84-393-6858-8
- RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0.