Gelada

Una gelada o glaçada és un fenomen superficial meteorològic de reducció de la visibilitat i que consisteix en cristalls de glaç que durant les fortes radiacions nocturnes es formen damunt les herbes i en general damunt els objectes mal conductors de la calor, els quals es refreden, per sota dels 0 °C. En la gelada, l'aigua passa directament de l'estat gasós al sòlid (sublimació). Aquest procés té lloc simultàniament arreu de la superfície afectada, la qual cosa causa que s'hi formin cristalls molt petits i homogenis. En resum, el procés de formació de la gelada és idèntic al de la rosada pel que fa a les condicions atmosfèriques que la generen, la diferència fonamental és que la temperatura de l'aire, en aquest cas, ha de ser inferior als 0 °C.

Cristalls de gel al vidre d'un cotxe

Observació

Aquest vapor d'aigua sublimat constitueix una massa de glaç en forma cristal·lina que adopta aspectes molt variats: escates, agulles, plomalls, etc. Tot i que la quantitat d'aigua d'una gelada és escassa, la superfície gelada adquireix una tonalitat blanca moderadament intensa en zones que poden ocupar un ampli territori, que de vegades pot recordar l'efecte d'una nevada minsa. Tanmateix, no hi pot haver confusió, ja que la gelada es produeix en nits serenes i esplèndides, tot i que, naturalment, intensament fredes. Pels condicionants de la necessitat de temperatura negativa per a la seva formació, la gelada no és habitual en zones costaneres del país i s'esdevé molt més en indrets de temperatures baixes gran part de l'any i d'humitats relatives habitualment elevades.

Tipus

Glaçada lleugera per irradiació en una patatera, fulles parcialment necrosades

• Irradiació: Glaçada produïda en nits serenes, sense vent la irradiació fa que l'aire fred davalli i s'acumuli poden ser de lleugeres a moderades. Són molt habituals de finals de tardor a principi de primavera.
• Advecció: Transport d'aire fred a través del vent d'un lloc a l'altre s'anomena onada de fred i pot durar un parell o tres de setmanes. Les temperatures poden ser extremadament baixes i els danys elevats.Exemples febrer de 1956, gener de 1985 o desembre de 2001

Règim de les glaçades

En agricultura i altres àmbits és útil saber els períodes de glaçades i els lliures de glaçades. El mètode d'Emberger estima la data probable d'inici de les glaçades i la final. En total, amb les dades climàtiques, es determina, per a cada lloc, els períodes de glaçades segures (temperatures mínimes mitjanes mensuals <0 °C), de molt probables mínimes mitjanes mensuals entre 0 i 3 °C), de probables (mínimes mitjanes mensuals entre 3 i 7 °C) i el període lliure de glaçades (quan les temperatures mínimes mitjanes són superiors a 7 °C)

Efectes de les glaçades

Efecte de la gelada de febrer de 2012, necrosis variables sobre les fulles de llorer

• Unes glaçades hivernals moderades permeten que els cereals arrelin bé i són necessàries en diversos conreus de clima temperat.
• Les gelades afecten la vegetació depenent de la resistència intrínseca al fred que tingui cada planta motivada en general pel grau de concentració dels líquids interns, i de diversos factors ambientals com són la durada del fenomen, el vent i la humitat ambiental.

• La gelada negra és aquell tipus de gelada amb la humitat ambiental molt baixa que provoca un necrosament dels teixits de les plantes afectades i agreuja la intensitat dels danys que serien menors amb una humitat més elevada.

• L'època de l'any en la qual hi ha la glaçada revesteix gran importància: en general són més perilloses les gelades tardanes (de primavera) que les primerenques (de tardor), ja que les primeres acostumen a afectar brots tendres i en floració i les segones amb la collita ja efectuada.

En el clima mediterrani és més habitual que es perllongui el període de les darreres glaçades (fins a principis de maig rarament a la Plana de Vic) que no pas que s'avancin les primeres glaçades.

Mesures contra les glaçades

Curitiba (sud del Brasil) és el més fred de les capitals estatals del Brasil; l'hivernacle del Jardí Botànic de Curitiba protegeix les plantes més sensibles.

• La forma directa habitual en extensions relativament grans de combatre les glaçades és regant les plantes per aspersió i fent sobre elles una capa de gel protectora (eficaç amb glaçades de fins a -7 °C) que a més en glaçar-se aporta la calor latent. Hi ha el perill que el pes del gel trenqui les branques dels arbres.
• La instal·lació de torres elevades amb grans ventiladors també és habitual en zones fruiteres i barregen les capes d'aire per tal de trencar el procés d'irradiació. No serveixen en glaçades d'advecció. El mateix efecte de remoure el vent es pot aconseguir amb helicòpters tripulats o quadrocòpters no tripulats i teledirigits (aquests darrers encara en fase experimental)
• Altres mètodes utilitzats són l'ús de proteccions plàstiques (túnels, hivernacles, mulching, mantes tèrmiques) o calefactors de combustible fòssil.

Hi ha assegurances dels cultius que cobreixen el seu valor econòmic en cas de ser malmesos per les glaçades. A més a més, en anys de fortes glaçades, les administracions públiques compensen les pèrdues als productors amb cultius afectats per les glaçades.

Vegeu també

• Fredorada

Enllaços externs

• Diferència entre Gelada i Glaçada, i altres termes sovint confosos

Viccionari