Obre el menú principal

Lluçanès

subcomarca natural de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà

El Lluçanès és una subcomarca natural en forma d'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu. Sant Feliu Sasserra és la capital històrica de la sotsvegueria del Lluçanès. Juntament amb les comarques veïnes, la zona del Lluçanès, terra rural humil i de tradició, fou un dels nuclis d'origen de les carlinades a Catalunya i escenari principal dels aixecaments d'armes i guerres carlines, amb batalles tant importants com la Batalla de Prats de Lluçanès i la Batalla de Montesquiu i especialment durant la Guerra dels Malcontents, la Guerra dels Matiners i la Tercera guerra carlina amb coneguts fets d'armes com l'Acció d'Alpens, l'Acció d'Oristà, o la crema de Perafita, i essent Sant Boi de Lluçanès base d'operacions i administració del bàndol carlí durant el transcurs de la Tercera Carlinada, on fins i tot l'infant Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este i la seua esposa Maria de les Neus de Portugal hi visqueren durant un temps. Ha estat doncs, el Lluçanès, bressol de personatges de renom dins el món carlí català com és el cas entre d'altres, de l'anomenada nissaga carlina dels Galceran de Prats, Josep Galceran i Escrigàs, qui pren comandància d'algunes accions durant la primera guerra carlina i el seu fill Jeroni Galceran i Terrés qui havent participat ja a la primera guerra carlina, llençà el primer crit a favor de Carles V encetant la segona, coneguda com a guerra dels matiners. Un altre personatge militar carlí rellevant també natural de Prats de Lluçanès fou Marcel·lí Gonfaus qui manava la famosa divisió de llancers lluçanesa.[1]

Infotaula de geografia políticaLluçanès
Sant Agustí de Lluçanès.jpg

Localització
Lluçanès.svg
42° 01′ 39″ N, 2° 00′ 16″ E / 42.0275°N,2.00444444°E / 42.0275; 2.00444444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaBarcelona

Capital Prats de Lluçanès
Població
Total 8.000 (2008)
• Densitat 21,74 hab/km²
Gentilici Lluçanenc, lluçanenca, lluçanès, lluçanesa
Geografia
Superfície 368 km²
Altitud 380 m-700 m
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Pancarta reivindicativa a la plaça Major de Prats de Lluçanès el desembre de 2007.

Dins la divisió administrativa de Catalunya és considerada com una subcomarca. No obstant això, la seva gent l'ha sentit des de sempre com una terra amb fesomia pròpia, amb unes característiques geogràfiques i econòmiques molt homogènies, unides per una història comuna. Oficialment comprèn territoris de les comarques del Bages, del Berguedà i d'Osona. El 4 de novembre de 2011, els municipis d'Alpens, Lluçà, Olost de Lluçanès, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès,Sant Boi de Lluçanès i Sant Martí d'Albars trameteren al Departament de Governació i Relacions Institucionals la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.[2]

La demanda que van presentar els ajuntaments va passar tots els tràmits necessaris, però com va passar amb el Moianès, el Departament de Governació va proposar als alcaldes fer un procés participatiu no vinculant. El 26 de juliol de 2015 se celebrà el procés participatiu com a pas previ per tal d'esdevenir comarca oficialment reconeguda, amb un resultat positiu en vuit dels tretze municipis que en formen part.[3] A Sant Agustí de Lluçanès i a Sant Boi de Lluçanès guanyà el no, malgrat que s'esperava que fossin partidaris de la proposta.[4]

En el que ja ha significat un pas més definitiu endavant, el 3 de maig de 2016 la mesa del Parlament de Catalunya va admetre a tràmit la sol·licitud, presentada per tots els grups parlamentaris, per crear la ponència redactora de la proposició de llei de creació de la comarca del Lluçanès.[5]

Contingut

Municipis que conformen el LluçanèsModifica

Característiques físiquesModifica

El Lluçanès és un altiplà d'una extensió de 368 km² situat al nord-est de la depressió central inclinat de NNE (900-1.000 metres d'altitud) a SSW (450–550 m). La densitat de població del Lluçanès és de 21 habitants per km². Per la banda d'Osona està clarament delimitat per cingleres. Per la banda del Berguedà, la Riera de Merlès delimita la seva extensió geogràfica.

La majoria dels geògrafs sempre l'han tractat com una contrada natural, com un país de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el prepirineu.

Les conques hidrogràfiques que travessen el Lluçanès van a parar als rius Ter o Llobregat. El vessant del Llobregat que mira cap al Berguedà i el Bages, rep les aigües calmoses i suaus de les rieres de Merlès, Lluçanès i Gavarresa, les més importants del territori, amb una gran quantitat d'afluents i valls amples i profundes.

Pel que fa a la vessant del Ter, quan mira a la Plana de Vic, els seus corrents fluvials sóm més abruptes i encinglerats, amb cursos ràpids però poc abundants. En aquesta banda s'escolen les aigües de les rieres de Cusson i Sorreigs, entre d'altres.

El clima és mediterrani de tendència continental modificat per l'altitud especialment pel que fa a la moderació de les temperatures estiuenques. La temperatura mitjana es troba al voltant dels 12 graus. A la temporada freda hi ha uns 50 dies de glaçades amb mínimes absolutes pròximes als 5 graus per sota de zero. Les precipitacions anuals oscil·len entre els 600 i 900 litres. Els trets principals són les osil·lacions tèrmiques pronunciades i la breu durada de les estacions equinoccials (primavera i tardor).

En el seu relleu hi predominen les argiles rogenques que s'alternen amb bandes primes de gresos, margues i conglomerats.

HistòriaModifica

El Lluçanès rebé el nom del castell de Lluçà, documentat des del 905. En depenien els actuals municipis de Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, una part de Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i una part del terme de Sant Boi. La segona entitat constitutiva del Lluçanès fou formada pel primitiu terme d’Oristà, que comprenia Oristà, Sant Feliu Sasserra, la Cirera, les parròquies de Relat i una part d’Olost de Lluçanès. Al principi del s. XI la demarcació d’Oristà es dividí en les jurisdiccions de Tornamira i d’Olost de Lluçanès, amb Santa Creu de Joglars, mentre que Sant Feliu Sasserra i el terme de Relat prenien autonomia. Altres petites entitats que es consideraven del Lluçanès històric, com la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, Salselles, el Pi, Serradellops i el Toneu, Caraüll i Sant Pau de Pinós, formaren jurisdiccions autònomes. El nucli del Lluçanès es formà de la fusió dels dominis de Lluçà i d’Olost de Lluçanès-Tornamira: la part sotmesa al castell de Lluçà estigué en mans dels magnats cognomenats Lluçà, refosos el 1256 amb els Saportella o Portella, i més tard amb els Fenollet, vescomtes d’Illa; les jurisdiccions d’Olost de Lluçanès i Tornamira passaren, a mitjan s. XIII, als Peguera, successors dels antics cavallers Olost de Lluçanès. El 1376 ambdós termes es fusionaren, amb Ramon de Peguera, senyor de la baronia de Lluçà i dels termes d’Olost de Lluçanès i Tornamira. Des del 1396 la història del Lluçanès és d’una constant tibantor entre els barons i llurs súbdits, que volien formar una sotsvegueria sotmesa al rei. El 1438 Ramon de Peguera féu donació dels seus dominis al seu nebot Galceran de Pinós i de Fenollet; amb aquest, la lluita, que estigué a punt de solucionar-se favorablement als súbdits el 1449, prengué una nova virior, i acabà el 1464, en obtenir el baró la jurisdicció total al Lluçanès, situació que es mantingué fins al 1611, a desgrat de nous intents d’emancipació, dels anys 1474 i 1491. Finalment, el 1611 el baró vengué al rei i a la Universitat de prohoms del Lluçanès tota la seva jurisdicció, i així es pogué crear la desitjada sotsvegueria de Lluçanès.[6]

Carlisme. El Lluçanès carlíModifica

Juntament amb les comarques veïnes del Berguedà, Osona Moianès, Ripollès i Solsonès passat el Berguedà, la zona del Lluçanès, fou un dels nuclis d'origen de les carlinades a Catalunya i escenari principal dels aixecaments d'armes i guerres carlines, amb batalles tant importants com la Batalla de Prats de Lluçanès i la Batalla de Montesquiu i especialment durant la Guerra dels Malcontents, la Guerra dels Matiners i la Tercera guerra carlina amb coneguts fets d'armes com l'Acció d'Alpens, l'Acció d'Oristà, o la crema de Perafita, i essent Sant Boi de Lluçanès base d'operacions i administració del bàndol carlí durant la Tercera Carlinada, on fins i tot l'infant Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este i la seua esposa Maria de les Neus de Portugal hi visqueren durant un temps. Ha estat doncs, el Lluçanès, bressol de personatges de renom dins el món carlí com és el cas entre d'altres, de l'anomenada nissaga carlina dels Galceran de Prats, Josep Galceran i Escrigàs, qui pren comandància d'algunes accions durant la primera guerra carlina i el seu fill Jeroni Galceran i Terrés qui havent participat ja a la primera guerra carlina, llençà el primer crit a favor de Carles V encetant la segona, coneguda com a guerra dels matiners. Un altre personatge militar carlí rellevant també natural de Prats de Lluçanès fou Marcel·lí Gonfaus qui manava la famosa divisió de llancers lluçanesa.

Sotsvegueria del LluçanèsModifica

Sotsvegueria del Lluçanès

1611 — 1716
 

Període històric Edat Moderna
 • Venda de la Baronia del Lluçanès 1611
 • Decrets de Nova Planta 1716

La sotsvegueria del Lluçanès va ser una demarcació administrativa del Principat de Catalunya que es va establir el 1611 quan el baró del Lluçanès va vendre les seves possessions al rei i a la universitat de prohoms. Comprenia a 18 termes del Lluçanès, d'entre els quals no hi havia Sant Boi de Lluçanès que pertanyia a la Mitra de Vic.

Les parròquies que el comprenien eren:

Amb els Decrets de Nova Planta va ser repartida entre els corregiments de Vic i de Manresa.

Comarca del Lluçanès i procés participatiuModifica

El 26 de juliol de l'any 2015 els habitants del Lluçanès van votar en un procés de participació ciutadana sobre la creació de la comarca del Lluçanès. La participació va ser del 55,15%.[7] Els resultats varen ser d'un 70,7% de vots a favor de formar una comarca pròpia i un 26,35% en contra pel que fa al còmput total, i per tant, llum verda per la creació de la comarca. No obstant, 5 dels 13 pobles van decidir, en aquella votació popular, que no volien formar part de la nova comarca, de manera que tenint en compte les condicions pre-establertes a la consulta i que es tracta de municipis a la frontera del domini, aquests n'han de ser exclosos.[8]

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
79 195 269 4.216 6.209 11.718 8.950 8.685 7.132 7.775

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
8.392 9.243 9.098 9.136 8.611 7.602 6.612 8.112 8.111 8.223

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.326 8.311 8.209 8.164 8.083 8.038 - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

EducacióModifica

La majoria de pobles disposen d'una escola d'educació infantil i primària.

L'educació secundària recau sobre l'Institut Castell del Quer.

Fires i festesModifica

  • Fira ramadera de l'Hostal del Vilar
  • Festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès
  • Fira de les Bruixes a Sant Feliu Sasserra
  • Fira d'en Rocaguinarda d'Olost de Lluçanès
  • Fira d'en Perot Rocaguinarda d'Oristà
  • Festes i Fires de la Candelera de Perafita
  • Fira del Jovent i dels Carlins d'Alpens
  • Trobada de Forjadors d'Alpens

Personatges històricsModifica

PatrimoniModifica

BiodiversitatModifica

El Lluçanès compta amb una elevada biodiversitat, que a final de 2018 s'acostava a les 3000 espècies d'éssers vius catalogades per l'Observatori Ciutadà de la Biodiversitat de Sant Martí d'Albars i el Lluçanès.[9] Destaquen les prop de 1800 espècies d'invertebrats, que inclouen l'escanyapolls (Lucanus cervus) o la papallona Eriogaster catax.

ReferènciesModifica

  1. Plantilla:Ref-title
  2. Cañada i Campos, Josep «Anunci d'informació pública de la proposta de creació de la comarca del Lluçanès». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya [Barcelona], 6006, pàg. 58723 [Consulta: 16 novembre 2011].
  3. «http://www.naciodigital.cat/noticia/83834/llucanes/decidira/26/juliol/si/vol/esdevenir/comarca». [Consulta: 11 març 2015].
  4. «El Punt Avui» (en català), 27-07-2015. [Consulta: 18 febrer 2017].
  5. «La llei del Lluçanès fa un pas endavant al Parlament de Catalunya». Nació Digital, 03-05-2016.
  6. «Lluçanès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. http://www.vilaweb.cat/noticia/4464339/20150726/consulta-llucanes-tanca-participacio-5515.html
  8. http://www.vilaweb.cat/noticia/4464404/20150726/guanya-llucanes-707-vots-favor-comarca-propia.html
  9. «Observatori Ciutadà de la Biodiversitat de Sant Martí d'Albars i el Lluçanès» (en català). Jordi Clavell, 19-12-2018. [Consulta: 19 desembre 2018].

Enllaços externsModifica