Santa Eulàlia de Pardines

Edifici històric de Prats de Lluçanès (Osona)

Santa Eulàlia de Pardines és una església amb elements neoclàssics i barrocs de Prats de Lluçanès (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Santa Eulàlia de Pardines
Imatge
Dades
TipusEdifici històric i església Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xviii
Característiques
Estil arquitectònicNeoclassicisme, barroc
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaPrats de Lluçanès (Osona) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. B-431, km 69,9
 41° 59′ 10″ N, 2° 01′ 14″ E / 41.98604°N,2.02063°E / 41.98604; 2.02063Coord.: 41° 59′ 10″ N, 2° 01′ 14″ E / 41.98604°N,2.02063°E / 41.98604; 2.02063
Bé integrant del patrimoni cultural català
Identificador23346

DescripcióModifica

Església feta de grans carreus de pedra sense escairar i després arrebossada. Destaca la torre del campanar de secció poligonal i rematada per una balustrada. El creuer està cobert amb una torre octogonal. La portada és d'estil neoclàssic, el centre d'atenció és la porta d'arc de mig punt flanquejada per unes pilastres que sostenen un arquitrau motllurat i un frontó triangular. A sobre hi ha l'escut de Santa Eulàlia, la palma de màrtir i la creu del martiri. Encara a sobre, trobem un òcul envoltat d'una motllura d'una garlanda. La façana es remata amb un frontó triangular. En aquesta façana hi trobem inscrita la data de 1794 i a la façana lateral, a la part del darrere de la casa dels ermitans, hi veiem a la data de 1766, juntament amb una inscripció "fet per Josep Eures".[1]

HistòriaModifica

Santa Eulàlia està situada dins de l'antic terme d'Oristà i tingué des de molt aviat funcions parroquials. La primera referència la trobem al 915 en relació a les terres del castell d'Oristà. L'any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es feu una deixa per a l'obra del temple. Del temple primitiu no queda res i del 1790 al 1792 es construí el temple actual.[1]

Des del segle XV tingué com a filials les parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s'independitzaren el 1787. Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni Cortada.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Eulàlia de Pardines
  1. 1,0 1,1 1,2 «Santa Eulàlia de Pardines». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 17 maig 2021].