Prats de Lluçanès

municipi de Catalunya

Prats de Lluçanès és una vila i municipi de la comarca natural del Lluçanès de la que se'n considera la capital, si bé oficialment està adscrit a la comarca d'Osona.

Infotaula de geografia políticaPrats de Lluçanès
Prats de Lluçanès (ca) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Prats de Lluçanès Escut de Prats de Lluçanès
Bandera de Prats de Lluçanès Modifica el valor a Wikidata Escut de Prats de Lluçanès Modifica el valor a Wikidata
Plaça Major de Prats de Lluçanès.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Prats de Lluçanès respecte d'Osona.svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 00′ 39″ N, 2° 01′ 51″ E / 42.010833333333°N,2.0308333333333°E / 42.010833333333; 2.0308333333333
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaOsona Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.569 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat186,16 hab/km²
Llar69 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPradenc, Pradenca Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície13,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud707 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Bruch i Franch (2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08513 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE08171 Modifica el valor a Wikidata
Codi territorial IDESCAT081712 Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

A primers del 1714, durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió[1] desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714,[2] diverses poblacions de la Catalunya central es van aixecar en armes contra els nous impostos que obligaven a pagar la subsistència de l’exèrcit de Felip V (quinzenades). A Balsareny, el regiment borbònic de Lleó, que estava allotjat a la vila per recaptar la taxa, va ser fet presoner per sometents del Lluçanès. Com a represàlia, les tropes del mariscal borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, van entrar a sang i foc a la sotsvegueria lluçanesa i el 5 de febrer van saquejar i incendiar la vila de Prats de Lluçanès, a més d’altres nuclis de l’entorn com Sant Feliu Sasserra i Oristà.

Al cap de cinc mesos, un nou destacament de Felip V, en aquesta ocasió comandat per Feliciano Bracamonte, va irrompre un altre cop a la població. L’1 de juliol de 1714, Prats de Lluçanès va tornar a ser saquejat i incendiat, i unes cent quaranta cases, aproximadament tres quartes parts del nucli urbà, van quedar molt afectades per la destrucció del foc.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 12 69 359 902 2.170 1.752 1.671 1.469 1.530

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.527 1.563 1.606 1.740 1.735 1.805 2.266 2.571 2.638 2.692

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
2.790 2.741 2.750 2.715 2.700 2.753 2.719 2.739 2.659 2.624

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

GeografiaModifica

Llocs d'interèsModifica

Al cementiri de Prats, hi ha la tomba de mossèn Isidre Castells i Casadesús, poeta.

Fills il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. «Prats de Lluçanès a la Ruta 1714» (en català), 05-07-2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
  2. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604. 
  3. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 96. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prats de Lluçanès