Balsareny

municipi de Catalunya

Balsareny és un poble, cap del municipi del mateix nom, situat a la vall del Llobregat, al nord de la comarca del Bages. Situat en un terreny ondulat on predominen els boscos de pi blanc, el terme està molt ben comunicat per carretera en ser travessat per l'Eix del Llobregat i per la carretera BP-4313, que enllaça Balsareny amb Súria i Avinyó. L'etimologia del topònim Balsareny, sembla que cal cercar-la en la juxtaposició dels mots balç i areny. Tant el castell, origen del poble, com aquest mateix són situats a la vora d'una balcera afaiçonada pel Llobregat en terrers sorrencs, característics dels plans fluvials que completen el conjunt central del terme. El primer document històric al·lusiu a aquest indret, datat l'any 951, l'anomena Balceringia; en un altre document del mateix any es parla del pago Balzarenensi, i en documents dels anys 966 i següents se l'anomena Balzarenne, Balciaregno, Balceren, Balciaren i altres variants que provenen de l'etimologia esmentada.[1][2]

Plantilla:Infotaula geografia políticaBalsareny
Imatge
Castell de Balsareny
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 51′ 57″ N, 1° 52′ 37″ E / 41.865833333333°N,1.8769444444444°E / 41.865833333333; 1.8769444444444
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBages Modifica el valor a Wikidata
CapitalBalsareny Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.307 (2023) Modifica el valor a Wikidata (89,62 hab./km²)
Llars36 (2000) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBalsarenyenc, balsarenyenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície36,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perLlobregat i sèquia de Manresa Modifica el valor a Wikidata
Altitud327 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataGlòria Casaldàliga Riera (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08660 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08018 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT080180 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbalsareny.cat Modifica el valor a Wikidata

El poble

modifica

A l'ombra del castell altívol i per a estatge dels seus vassalls, va formar-se el poble de Balsareny arran d'un cingle de la dreta del Llobregat, separat del tossal del castell per la riera del Mujal.

Des del segle x, el terme de Balsareny era format per masos dispersos, entre els quals el mas Martí i el masos Serra de la Plaça, Candàliga, Fucimanya, Ferrans, Puigdorca, Solà d'Aladernet, Collell, Mastosquer, Rabeia i altres. Un reduït nucli urbà es va constituir al segle xi en una sagrera al voltant de l'església de Santa Maria de Balsareny (actual carrer del Trull). Al final del segle xvi, el baró Ferran Oliver va vendre terrenys i va autoritzar a edificar-hi cases; així van néixer els carrers Vell (avui Àngel Guimerà), Nou (Sant Domènec) i de la Creu. El poble estava murallat i foramurs, al segle xviii es van constituir els ravals de Manresa (avui carrer Sant Marc) i de Berga (carrer del castell). Al segle xix es va urbanitzar la carretera de Berga i la carretera de Manresa, amb la baixada del Torrent.[3]

Aquest nucli primitiu de la població, tancat amb muralles fins al segle xix, es comunicava amb les comarques veïnes mitjançant el camí ral de Manresa a Berga, i el "camí ral saliner" de Moià a Cardona; al segle xix, la industrialització va afavorir la modernització de la carretera de Manresa a Berga.(1877), i la construcció de la línia fèrria de Manresa a Olvan (el "Carrilet", després fins a Guardiola del Berguedà), que es va inaugurar el 1885, amb la construcció del "Pont de la Via", i es va clausurar el 1973. Modernament, les comunicacions milloraren el 1984 amb l'Eix del Llobregat, el 1990 amb la variant que treia la carretera del centre urbà, i el 2003 amb l'autovia C-16.

L'edifici més notable del poble antic és l'església parroquial de Santa Maria, documentada del segle xi. El temple actual és una ampliació, feta als segles xvi i xvii, d'una construcció tardoromànica. La gran plaça del davant fa memòria d'un rector benemèrit, Roc García de la Enzina (castellà, que regentà la parròquia durant vint-i-cinc anys), que projectà i dugué a terme l'obra del pont sobre el Llobregat, beneït el 24 d'abril de 1797. Al costat dret de l'església, l'edifici de la institució benèfica Casal Verge de Montserrat, de fundació particular, conté una capella decorada amb una pintura al fresc de Josep Obiols.[1]

El terme

modifica

Dins el terme de Balsareny i coronant la vall de Ferrans, al nord-oest del municipi, l'església romànica de Sant Ramon o Sant Joan de Sobirana –restaurada a l'últim quart del segle xx pels canonges de la Seu de Manresa, propietaris de l'heretat— és un curiós temple de dues naus, una de les quals extremament curta, i dos absis, del segle xii, ampliat en època gòtica. Un altre monument interessant és el temple en ruïnes de Sant Vicenç d'Alardenet, preromànic, situat en un paratge boscós a l'esquerra de la riera de Conangle.

També és d'origen romànic l'església de Sant Esteve, a la Colònia Soldevila (a mà dreta del Llobregat, aigua amunt del cap del municipi), molt alterada per ampliacions motivades per la instal·lació del nucli fabril i residencial de la colònia. De tradició romànica igualment, però de construcció molt posterior, és l'esglesiola de Santa Margarida de l'Alou, avui sense culte. Hi ha també la capella de Sant Jaume de Puigdorca (al costat de la casa d'aquest nom, a mà esquerra del Llobregat), que el segle xii era parròquia i després fou ajuda de la de Santa Maria. De l'antiquíssima església de Santa Cecília de Vilafruns, documentada a mitjan segle x, resten només unes ruïnes insignificants. El temple modern d'aquest barri, construït per al servei religiós de la colònia minera, és dedicat a Santa Barbara. Tots aquest edificis religiosos i les seves feligresies respectives, l'any 1957 foren incorporats a la diòcesi de Solsona i segregats del bisbat de Vic al qual pertanyien des de llavors.

Dessota mateix del Castell de Balsareny, al peu de la balcera del seu costat llevantí, hi ha la resclosa que pren l'aigua del Llobregat mitjançant la séquia –que ací anomenen síquia– conduir-la a Manresa. Si els manresans, l'any 1339, vingueren a Balsareny per a prendre l'aigua amb permís de Pere III el Cerimoniós, una cinquantena d'anys després —12 de maig de 1392—, Joan el Caçador, «amador de tota gentilesa», pujà al castell. Hoste d'Andreu de Peguera, a tastar-hi un vinet «així amorós», que acabà parlant en hebreu, grec i llatí, segons pròpia confessió del monarca a la seva muller, la «molt cara companyona» Violant de Bar.

Un fill il·lustre del poble i del castell de Balsareny fou el jesuïta i escriptor Pròsper Martí i Descatllar (nat a Balsareny el 1716 i mort exiliat a Ferrara (Itàlia) el 1799.[1] I un altre n'és el bisbe Pere Casaldàliga, bisbe de São Félix do Araguaia i candidat al Premi Nobel de la Pau.

Història

modifica
 
Església de Santa Maria

El llinatge dels Balsareny, senyors del castell d'aquest nom, és conegut de la fi de segle x ençà. A la primeria de la centúria següent, té un especial relleu amb la persona de Guifred de Balsareny –casat amb Emma Ingilberga de Besora—, pare del bisbe de Vic, Guillem de Balsareny. El bisbe Guillem (que l'any 1046 succeí en la seu vigatana l'abat Oliba), heretà del seu germà Bernat Guifre el castell de Balsareny. El 1281, Mateu de Balsareny o de Vilallonga vengué la senyoria del castell a Ramon de Peguera, majordom reial en temps de Pere III el Cerimoniós.

Al segle xv, Pere Miquel de Peguera va formar part de l'estat major del comte Hug Roger III de Pallars, combatent contra el rei Joan II el Sense Fe en la Guerra civil catalana del segle xv. Dels Peguera passà als Oliver i, a través d'enllaços matrimonials a la família dels Alòs-Martín, de la casa marquesal d'Alòs i de Llió, actuals barons de Balsareny.[1]

La vila fou cremada durant la Guerra de Successió espanyola en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli a principis de 1714.[4] Durant la Guerra del Francès, Balsareny va aportar combatents a la Batalla del Bruc. En la Primera Guerra Carlina, l'any 1838, el Comte d'Espanya va assetjar Balsareny des del serrat del Maurici; després d'una aferrissada defensa, els balsarenyencs van rebre l'ajut del general Carbó, que va fer fora els carlins.[5]

Geografia

modifica

Economia

modifica

Una activitat econòmica important és l'explotació de clorur de potassi, que va començar el 1945. El subsòl és ric en sals potàssiques (silvina i carnal·lita). Tot i que la descoberta d'aquests jaciments data de quasi cent anys enrere, la seva explotació no va iniciar-se pròpiament fins als anys de la post-guerra civil. Les instal·lacions mineres, situades a la dreta del riu, al paratge de Vilafruns, han donat fesomia nova al sector meridional del municipi. Venint de Sallent, en arribar a aquest indret copsa una mena de visió total del que és Balsareny: mines, fàbriques i el riu en primer terme; el nucli del poble en segon lloc i, al fons, centrant l'horitzó, la suggestiva silueta del castell, tan ben instal·lat en el seu cònic turó.[1]

El sector tèxtil, durant molt de temps la primera activitat econòmica, s'ha reduït notablement, mentre que ha augmentat la producció industrial en diversos polígons, sobretot amb la instal·lació d'una multinacional del sector de l'automoció.

L'agricultura és poc rellevant i en la ramaderia destaca especialment el sector porcí. Cereals i vinyes ocupen els conreus de secà, aproximadament una sisena part del territori; els petits horts familiars sumen només deu hectàrees. La resta és bosc de pi blanc i pastures, que cent cinquanta anys enrere eren vinyes que la fatal fil·loxera anorreà. El terreny, pla a la vora del riu i als voltants del nucli urbà, és més trencat en els sectors perifèrics, sobretot del flanc ponentí solcat per les torrenteres de la dreta del Llobregat. En aquest cantó, el terme, que s'enfila pels estreps de la serra de Castelladral, assoleix el seu punt més alt al tossal de les Pinasses (622 m).[1]

Cultura

modifica

Llocs d'interès

modifica

Prop de la població destaca el castell, gòtic, ben conservat, dalt d'un turó ben visible, i la capella romànica de la Mare de Déu del Castell. Sota el castell hi ha la resclosa on comença la séquia de Manresa, del segle xiv.

Festes i tradicions

modifica

S'hi celebra la Festa dels Traginers de Balsareny, festivitat declarada Festa tradicional d'interès nacional, que recorda la importància que hi tenia el transport a bast, abans que fos possible la circulació rodada.

Balsareny ostentà la XVI Fira del Món Geganter el 2024,[6] així com la XXIV Trobada Comarcal Bages-Berguedà.[cal citació]

Publicació

modifica

La publicació Sarment va néixer com a butlletí intern de l'associació Cercle Cultural de Balsareny (CCB). Aquest va ser fundat per un grup de persones (entre d'altres Pere Juncadella i Esteve Díaz) el 1976 i va saber aplegar les inquietuds de diferents persones i entitats locals, totes vinculades en algun moment a l'escoltisme, a fer una tasca de coordinació d'activitats culturals amb els ideals patriòtics i unitaris de l'Assemblea de Catalunya.[7]

L'entitat va contribuir decisivament a la transició política a Balsareny, amb campanyes de sensibilització cívica i nacional, com poden ser: la presentació de la Marxa de la Llibertat (1976), la de l'Assemblea de Catalunya; la campanya per una retolació dels carrers en català i sense els noms i simbols del franquisme; la recuperació de festes populars; la defensa de l'Escola Catalana; i un seguiment de l'activitat política nacional i local, sempre des de posicions explícitament democràtiques i catalanistes.

Amb la consolidació de la democràcia, el CCB esdevingué una mera entitat centrada en la publicació de llibres de temàtica local, concursos literaris i sobretot la publicació del butlletí Sarment,

Sarment és un butlletí de caràcter informatiu intern per als associats, especialitzat en qüestions culturals d'àmbit local. No es ven en quioscs; la quota de soci equival a una subscripció. També n'és descarregable l'edició electrònica.[8] Es una revista de temàtica local, que admet cartes al director i, esporàdicament, opinions i col·laboracions literàries. Es va publicar íntegrament en català des del primer dia i ha continuat sortint regularment, a un ritme d'onze butlletins anuals sense cap fallida; el febrer de 2016 va complir quranta anys.[7]

Demografia[9]

modifica
Entitat de població Habitants
Balsareny 3.081
Nosa 265
Rabeia, la 73
Sant Esteve 2
Vilafruns 73


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
20 27 36 430 874 1.275 1.505 1.506 1.559 1.700

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.919 2.021 2.816 2.935 3.987 4.024 3.624 3.438 3.396 3.396

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.304 3.268 3.230 3.238 3.241 3.310 3.505 3.485 3.492
3.343

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
3.285
3.205
3.192
3.249 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Administració

modifica
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Eugenio Juan Barranco Sanchez / Juan Soler Cirera Independent 19/04/1979 --
1983–1987 Jaume Rabeya Cassellas CIU 28/05/1983 --
1987–1991 Jaume Rabeya Cassellas CIU 30/06/1987 --
1991–1995 Jaume Rabeya Cassellas CIU 15/06/1991 --
1995–1999 Jaume Rabeya Cassellas CIU 17/06/1995 --
1999–2003 Jaume Rabeya Cassellas CIU 03/07/1999 --
2003–2007 Francesc Soldevila Munné ERC 14/06/2003 --
2007–2011 Jaume Rabeya Cassellas CIU 16/06/2007 --
2011–2015 Jaume Rabeya Cassellas CIU 11/06/2011 --
2015–2019 Albert Neiro Roman Gent de Balsareny-Entesa 13/06/2015 --
2019-2023 Noelia Ramirez Calatrava Junts 15/06/2019 --
Des de 2023 Glòria Casaldàliga Riera/ Isidre Viu i Payerols Endavant Balsareny/ERC 17/06/2023 Es reparteixen l'alcaldia dos anys i dos anys[10]
Composició de l'Ajuntament [11]
Partit polític 2023
% Regidors
Endavant Balsareny 36,62 4
Esquerra Republicana de Catalunya 33,49 4
Som i sentim Balsareny (Junts) 22,73 3
Composició de l'Ajuntament [12]
Partit polític 2019
% Regidors
Junts per Catalunya 50,06 6
Esquerra Republicana de Catalunya 44,35 5

Personalitats

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Gran Geografia Comarcal de Catalunya. tom 2. Enciclopèdia Catalana S. A., p. 78 a 80. ISBN 84-85194-16-0. 
  2. Carreté, Ramon. Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Barcelona: Societat d'Onomàstica - Institut Cartogràfic de Catalunya, 2010, p. 11-68. ISBN 9788439386179. 
  3. Serra i Sala, Joan Maria. Balsareny ahir i avui. Balsareny: Ajuntament de Balsareny, 2005. 
  4. Albareda Salvadó, Joaquim. La Guerra de Sucesión de España (1700-1714) (en castellà). Editorial Critica, 2010, p.380. ISBN 8498920604. 
  5. Sabala i Sanfont, Josep Maria. Estudis d'Història de Balsareny. Balsareny: Cercle Cultural de Balsareny - Ajuntament de Balsareny, 1994. 
  6. «Edicions històriques de la Fira del Món Geganter». Fira del món Geganter. [Consulta: 21 setembre 2024].
  7. 7,0 7,1 Juncadella, Pere. El Cercle Cultural de Balsareny (pdf), 1998, p. 110. 
  8. «Sarment». Cercle Cultural de Balsareny.
  9. Idescat. «El municipi en xifres > Bages > Balsareny (080180)». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 setembre 2015].
  10. «REndavant Balsareny i ERC governaran plegats i amb una alcaldia compartida, dos anys cada un». Regió 7.
  11. «Resultats de les eleccions municipals de 2023 a Balsareny». Nació Digital.
  12. «Resultats de les eleccions municipals de 2019 a Balsareny». Nació Digital.

Enllaços externs

modifica