Carnal·lita

La carnal·lita[2] és un mineral de la classe dels halurs que rep el seu nom de l'enginyer alemany Rudolf von Carnall (1804-1874).

Infotaula de mineralCarnal·lita
Carnalita.jpg
Carnal·lita espanyola
Fórmula químicaKMgCl3·6H2O
EpònimRudolf von Carnall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusStassfurt Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.03.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.3.BA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/C.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana11.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic, (2/m 2/m 2/m)
Hàbit cristal·lífibrós
Massa molar277.85
Colorincolor, blanc, groguenc, rosat, marronós, verd clar
Maclesper pressió, es poden desenvolupar macles polisintètiques lamel·lars
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal
Duresa2,5
Lluïssorvítria, grassa en fractura
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica1,6
Densitat1,598 g/cm3
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.467
nβ = 1.476
nγ = 1.494
Birefringència0,0270
Angle 2V70
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La carnal·lita és un mineral compost de clorur doble de potassi i magnesi, KMgCl3·6H2O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, en cristalls amb aparença hexagonal, però ordinàriament es presenta en masses cristal·lines d'aspecte similar als de l'halita i la silvina i, igual que aquestes, és incolora quan és pura, o diversament acolorida quan no. La seva lluentor és vítria. Té un sabor semblant a l'halita però més amarg.

Molt deliqüescent, de sabor amarg, soluble en l'aigua i fosforescent; els blocs exposats a l'aire lliure es dissocien, dissolent el clorur de magnesi,  , i quedant una massa granular del clorur de potassi,  , que, per no ser deliqüescent i menys soluble que l'altre, es conserva en la seva major part; el contrari ocorre si prenem un trosset i el sotmetem a l'acció del bufador sobre el carbó; el de potassi desapareix i queda el de magnesi, que es pot reconèixer pel color rosa carn que pren amb la solució de nitrat de cobalt.

En dissolució es reconeix perquè, afegint unes gotes d'amoníac,  , i solució de fosfat de sodi,  , dóna precipitat cristal·lí de fosfat de magnesi,  ; la potassa es reconeix amb el clorur de platí i la coloració de la flama, com en la silvina.

FormacióModifica

La carnal·lita es troba en dipòsits marins salins. Aquest mineral és un sediment mineral conegut com a evaporita. Les evaporites es concentren per evaporació de l'aigua del mar. L'entrada d'aigua ha d'estar per sota dels nivells d'evaporació o d'ús. Això crea un període prolongat d'evaporació. Es troba associada a halita, anhidrita, dolomita, guix, sal bruta de potassa, kieserita, polihalita o silvinita.

VarietatsModifica

Són conegudes dues varietats de la carnal·lita:

  • La bromocarnal·lita, una varietat que conté brom, amb fórmula: KMg(Cl,Br)3·6H2O.[3]
  • La iodocarnal·lita, una varietat que conté iode, amb fórmula: KMgI3·6H2O.[4]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carnal·lita
  1. «Carnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  2. «Diccionari de geologia». [Consulta: 25 juliol 2017].
  3. «Bromcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].
  4. «Iodcarnallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 abril 2014].