La silvina o silvita és un mineral del grup dels halurs (grup III de la classificació de Strunz). Rep el seu nom de François Sylvius de le Boe (1614-1672), un físic i químic de Leyden, Països Baixos.

Infotaula de mineralSilvina
Sylvite-4jg44a.jpg
Cristall de silvina de Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Fórmula químicaKCl
EpònimFranciscus Sylvius
Localitat tipusVesuvi
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.03.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed.3.AA.20
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.02
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Hàbit cristal·lícubs i octaèdres; columnar, in crostes, granular, massiu
Estructura cristal·linaa = 6.2931 Å; Z = 4
Simetriaisomètrica hexoctahedral (4/m32/m) F m3m
Massa molar74.55 g
Colorincolor, blanc, gris pàl·lid, blau pàl·lid, pot ser vermella per inclusions d'hematita
Exfoliacióperfecta en [100], [010], [001]
Fracturarara
Tenacitatfràgil a dúctil
Duresa1,5 a 2
Lluïssorvítria
Color de la ratllawhite
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica1,993
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracció1,4903
Pleocroismevisible en cristalls acolorits
Fluorescènciano en té
Altres característiquessabor salat i amarg
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

Químicament és un clorur potàssic (KCl). Cristal·litza, com la sal gemma, en el sistema isomètric, dominant en cubs. Més freqüentment es presenta en masses cristal·lines incolores o vermelles per la presència de substàncies estranyes. La seva lluentor és vítria. És soluble en aigua i de gust amarg, la seva coloració és violeta a la flama del bufador, però per poder observar-la cal mirar a través d'un vidre de color blau de cobalt per eliminar el color groc de les sals de sodi que sempre acompanyen aquesta i que emmascaren el violeta propi de les potàssiques. En dissolució precipita amb el clorur de platí en octàedres grocs de cloroplatinat potàssic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la silvina pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, villiaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

FormacióModifica

La silvina és un dels últims minerals evaporítics a precipitar fora de la solució. Com a tal, només es troba en zones salines molt seques. Acompanya a la sal comuna en molts dels seus jaciments, en capes i bolsadas dins d'ella. El seu ús principal és com un fertilitzant de potassi. Es troba en molts dipòsits evaporítics a tot el món. Dipòsits amb llit massius ocorren a Nou Mèxic i l'oest de Texas, i en Utah als Estats Units, però la font més gran del món està a Saskatchewan, Canadà. Els vasts dipòsits a Saskatchewan van ser formats per l'evaporació del mar Devonià. Es troba a Súria, Cardona i Sallent.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvina
  1. «Sylvite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2014].