Franciscus Sylvius

Franciscus Sylvius (1614 - 1672), també conegut com a Franciscus de le Boë Sylvius o simplement Silvi,[1][2] fou un metge, anatomista i científic neerlandès. Va néixer a Hanau, Alemanya, però va treballar i va morir als Països Baixos. El 1658 va ser nomenat professor de medicina a la Universitat de Leiden, càrrec pel qual cobrava 1800 florins, el doble del sou habitual.

Infotaula de personaFranciscus Sylvius
Portret van Franciscus de le Boë Sylvius Franciscus Deleboe Sylvius medicinae practicae in academia Lugduno-Batava professor (titel op object), RP-P-OB-33.613.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 maig 1614 Modifica el valor a Wikidata
Hanau Modifica el valor a Wikidata
Mort19 novembre 1672 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Leiden Modifica el valor a Wikidata
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióAcademy of Sedan (en) Tradueix
Universitat de Leiden
Universitat de Basilea Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiAdolphus Vorstius (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMedicina, anatomia, química i fisiologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióCol·leccionista d'art, metge, anatomista, catedràtic, químic, professor d'universitat i naturalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden (1658–1672)
Universitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAdolphus Vorstius (en) Tradueix i Emmanuel Stupanus Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRudolf Wilhelm Crause (en) Tradueix, Ehrenfried Walther von Tschirnhaus, Frederick Dekkers (en) Tradueix, Johann von Flammerdinge (en) Tradueix, Florentius Schuyl (en) Tradueix, Robert Sibbald (en) Tradueix i Lucas Schacht (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralBurchard de Volder (en) Tradueix, Thomas Bartholin i Georg Wolfgang Wedel Modifica el valor a Wikidata

ObraModifica

Va ser nomenat vicerector de la Universitat en 1669 i va fundar l'Escola iatroquímica de Medicina, d'acord amb la seva creença que tots els processos vitals i les malalties es basaven en reaccions químiques. Aquesta escola de pensament intentava comprendre la medicina en termes de regles universals fisicoquímiques. Silvi també va introduir el concepte d'«afinitat química» com una manera de comprendre els mecanismes electrolítics del cos humà i va contribuir enormement a l'estudi de la digestió i dels fluids orgànics. La seva obra més destacada és Praxeos medicae idea nova (Nova idea en la pràctica de la medicina), de 1671. Les seves obres completes van ser publicades en 1671. Va ser un dels primers defensors del sistema circulatori sanguini als Països Baixos, i també se li atribueix la invenció de la ginebra.

Va investigar l'estructura del cervell humà i va descobrir la cissura cerebral que porta el seu nom (cissura de Silvi).

ReferènciesModifica

  1. Sylvius és una llatinització de "de le Boë" traduït com a "dels boscos"
  2. «Franciscus Sylvius». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.