Vil·liaumita

mineral de la classe dels halurs

La vil·liaumita[2] és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de l'explorador francès Maxime Villiaume, per la seva tasca obtenint i col·leccionant exemplars de Guinea i Madagascar. Aquesta espècie va ser trobada per primera vegada a la seva col·lecció.

Infotaula de mineralVil·liaumita
Villiaumite1 - Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Quebec, Canada.jpg
Petit cristall de viliaumita, provinent de la pedrera Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Québec, Canadà
Fórmula químicaNaF
EpònimMaxime Villiaume (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusIlla de Rouma, Los Archipelago, Guinea
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed.3.AA.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana9.1.1.3
Heys8.1.2
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lírarament cristalls cúbics, normalment granular, massiva
Estructura cristal·linaa = 4.63 Å; Z = 4
Simetriaisomètrica 4/m 3 2/m
Color carmí, vermell cirera fosc, taronja clar, rosa
Exfoliacióperfecta en {100}
Tenacitatfràgil
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca, rosa
Diafanitattransparent
Gravetat específica2,79
Densitat2,79
Propietats òptiquesisotròpica, uniaxial (-)
Índex de refracción = 1,327 a 1,328
Fluorescènciade color vermell fosc a taronja i groc sota ona curta i ona llarga
Solubilitaten aigua
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1908
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La vil·liaumita és un fluorur de sodi, és a dir, està formada per per fluor i sodi. Es pot tornar incolora si s'escalfa per sobre dels 300°C. Cristal·litza en el sistema cúbic, trobant-se normalment de manera granular o massiva, i rarament forma cristalls cúbics. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. Pot ser tallada i emprada en joieria com gemma de gran bellesa.[3] És verinosa, i pot resultar fatal si s'ingereix o s'inhala, causant irritació en mucoses, ulls i aparell respiratori.[4]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vil·liaumita pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma en petites cavitats en roques alcalines de sienita amb nefelina o en pegmatites de sienita, en fàcies de jaciments lacustres. Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, sodalita, nefelina, neptunita, lamprofilita, pectolita, serandita, eudialita, ussinguita, chkalovita o diferents zeolites.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vil·liaumita
  1. «Villaumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].
  2. Riba i Arderiu, O. Vocabulari de mineralogia: segons les normes de la International Mineralogical Association: amb equivalències angleses. Barcelona: Servei de Llengua Catalana, Universitat de Barcelona, 2000. ISBN 84-931001-0-2. 
  3. «Villiaumite» (en anglès). Gemdat. [Consulta: 11 febrer 2015].
  4. «Toxicidad de los minerales» (en castellà). Milk Science. [Consulta: 11 febrer 2015].