Obre el menú principal

La nefelina és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que rep el seu nom del grec nephele (núvol).

Infotaula de mineralNefelina
Nepheline2.jpg
Nefelia provinent de Rio de Janeiro, Brasil
Fórmula química Na3K(Al4Si4O16)
Epònim núvol
Localitat tipus Monte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.FA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.FA.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/J.02
Dana 76.2.1.2
Heys 16.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal P 63
Hàbit cristal·lí granular massiu, prismàtic
Estructura cristal·lina a = 9,993(2) Å; c = 8,374(3) Å;
Simetria 6 - piramidal
Massa molar 146.08
Color blanc, groc, verdós, blau-verd
Macles en [1010], [3365], i [1122]
Exfoliació [1010] pobre
Fractura concoidal, desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor vítria, grassa
Color de la ratlla blanca
Diafanitat translúcida, transparent
Densitat 2,55 a 2,66 g/cm3 (mesurada); 2,64 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques uniaxial (-)
Índex de refracció nω = 1,529 a 1,546 nε = 1,526 a 1,542
Birefringència δ = 0,003 a 0,004
Impureses comunes Mg, Ca, H
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G), Estatus complementari: publicat abans de 1959 i aprovat
Codi IMA IMA1971 s.p.
Any d'aprovació 1801
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

És un tectosilicat d'alumini i sodi, en què el sodi és en part substituït per potassi o algunes vegades per calci. Des del mes d'abril de 2018, la fórmula química de la nefelina és Na3K(Al4Si4O16) degut a una decisió executiva presa pels oficials de la CNMNC de l'IMA.[2] La nefelina es presenta com a masses de color gris o vermellós, amb bona fractura i amb cristalls hexagonals de brillantor grassa. Els cristalls de nefelina són rars i pertanyen al sistema hexagonal, generalment amb la forma d'un prisma curt, de sis cares acabat pel pla basal. Aquest mineral s'empra en la fabricació de peces de ceràmica i vidre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nefelina pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jacimentsModifica

La nefelina es troba en abundància en les roques eruptives. És un component fonamental en les roques anomenades sienites nefelíticas, roques ígnies que són comuns en ambients de formació alcalins.

VarietatsModifica

Es coneixen tres varietats de nefelina:

  • L'elaeolita, una varietat massiva amb brillantor oliosa o greixosa (fatstone), de color gris a verd o blau.[3]
  • L'eleolita, una varietat translúcida i massiva amb una lluentor resinosa ben visible. En general, verdosa o vermellosa.[4]
  • El germanat-nefelina, una nefelina sintètica amb germani en lloc de silici.[5]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefelina
  1. «Nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 novembre 2014].
  2. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) - Newsletter 42» (en anglès). International Mineralogical Association. [Consulta: 29 desembre 2018].
  3. «Elaeolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  4. «Eleolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  5. «Germanate-nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].