La nefelina és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que rep el seu nom del grec nephele (núvol).

Infotaula de mineralNefelina

Nefelia provinent de Rio de Janeiro, Brasil
Fórmula químicaNa₃K(Al₄Si₄O16)
Epònimnúvol Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMonte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.2.1.2
Heys16.4.1
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal P 63
Hàbit cristal·lígranular massiu, prismàtic
Estructura cristal·linaa = 9,993(2) Å; c = 8,374(3) Å;
Grup puntual6 - piramidal
Massa molar146.08
Colorblanc, groc, verdós, blau-verd
Maclesen [1010], [3365], i [1122]
Exfoliació[1010] pobre
Fracturaconcoidal, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5,5 a 6
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida, transparent
Densitat2,55 a 2,66 g/cm³ (mesurada); 2,64 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,529 a 1,546 nε = 1,526 a 1,542
Birefringènciaδ = 0,003 a 0,004
Impureses comunesMg, Ca, H
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2018 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1801
SímbolNph Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

És un tectosilicat d'alumini i sodi, en què el sodi és en part substituït per potassi o algunes vegades per calci. Des del mes d'abril de 2018, la fórmula química de la nefelina és Na₃K(Al₄Si₄O16) degut a una decisió executiva presa pels oficials de la CNMNC de l'IMA.[2] La nefelina es presenta com a masses de color gris o vermellós, amb bona fractura i amb cristalls hexagonals de brillantor grassa. Els cristalls de nefelina són rars i pertanyen al sistema hexagonal, generalment amb la forma d'un prisma curt, de sis cares acabat pel pla basal. Aquest mineral s'empra en la fabricació de peces de ceràmica i vidre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nefelina pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments

modifica

La nefelina es troba en abundància en les roques eruptives. És un component fonamental en les roques anomenades sienites nefelíticas, roques ígnies que són comuns en ambients de formació alcalins. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la zona Volcànica de la Garrotxa,[3] a l'illa Grossa d'Els Columbrets (País Valencià)[4] i al volcà Cerro de Agras (Cofrents, Vall de Cofrents).[5]

Varietats

modifica

Es coneixen tres varietats de nefelina:

  • L'elaeolita, una varietat massiva amb brillantor oliosa o greixosa (fatstone), de color gris a verd o blau.[6]
  • L'eleolita, una varietat translúcida i massiva amb una lluentor resinosa ben visible. En general, verdosa o vermellosa.[7]
  • El germanat-nefelina, una nefelina sintètica amb germani en lloc de silici.[8]

Referències

modifica
  1. «Nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 novembre 2014].
  2. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) - Newsletter 42» (en anglès). International Mineralogical Association. [Consulta: 29 desembre 2018].[Enllaç no actiu]
  3. Cebriá, J. M.; López-Ruiz, J.; Doblas, M.; Oyarzun, R.; Hertogen, J.; Benito, R. «Geochemistry of the Quaternary alkali basalts of Garrotxa (NE Volcanic Province, Spain): a case of double enrichment of the mantle lithosphere». Journal of Volcanology and Geothermal Research, 102, 3, 01-11-2000, pàg. 217–235. DOI: https://doi.org/10.1016/S0377-0273(00)00189-X [Consulta: 26 gener 2024].
  4. Aparicio, A.; García García, R. «El volcanismo de las islas Columbretes (Mediterraneo occidental). Quimismo y mineralogia.». Boletín Geológico y Minero, 106, 1995, pàg. 468-488 [Consulta: 26 gener 2024].
  5. Ancochea, E.; Nixon, P. H. «Xenoliths in the Iberian peninsula». Mantle xenoliths, 1987, pàg. 119-125 [Consulta: 26 gener 2024].
  6. «Elaeolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  7. «Eleolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  8. «Germanate-nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].