La nefelina és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats) que rep el seu nom del grec nephele (núvol).

Infotaula de mineralNefelina
Nepheline2.jpg
Nefelia provinent de Rio de Janeiro, Brasil
Fórmula químicaNa3K(Al4Si4O16)
Epònimnúvol modifica
Localitat tipusMonte Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.05 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.02 modifica
Dana76.2.1.2
Heys16.4.1
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal P 63
Hàbit cristal·lígranular massiu, prismàtic
Estructura cristal·linaa = 9,993(2) Å; c = 8,374(3) Å;
Simetria6 - piramidal
Massa molar146.08
Colorblanc, groc, verdós, blau-verd
Maclesen [1010], [3365], i [1122]
Exfoliació[1010] pobre
Fracturaconcoidal, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanca
Diafanitattranslúcida, transparent
Densitat2,55 a 2,66 g/cm3 (mesurada); 2,64 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,529 a 1,546 nε = 1,526 a 1,542
Birefringènciaδ = 0,003 a 0,004
Impureses comunesMg, Ca, H
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G), Estatus complementari: publicat abans de 1959 i aprovat modifica
Codi IMAIMA1971 s.p. modifica
Any d'aprovació1801
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

És un tectosilicat d'alumini i sodi, en què el sodi és en part substituït per potassi o algunes vegades per calci. Des del mes d'abril de 2018, la fórmula química de la nefelina és Na3K(Al4Si4O16) degut a una decisió executiva presa pels oficials de la CNMNC de l'IMA.[2] La nefelina es presenta com a masses de color gris o vermellós, amb bona fractura i amb cristalls hexagonals de brillantor grassa. Els cristalls de nefelina són rars i pertanyen al sistema hexagonal, generalment amb la forma d'un prisma curt, de sis cares acabat pel pla basal. Aquest mineral s'empra en la fabricació de peces de ceràmica i vidre.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la nefelina pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jacimentsModifica

La nefelina es troba en abundància en les roques eruptives. És un component fonamental en les roques anomenades sienites nefelíticas, roques ígnies que són comuns en ambients de formació alcalins.

VarietatsModifica

Es coneixen tres varietats de nefelina:

  • L'elaeolita, una varietat massiva amb brillantor oliosa o greixosa (fatstone), de color gris a verd o blau.[3]
  • L'eleolita, una varietat translúcida i massiva amb una lluentor resinosa ben visible. En general, verdosa o vermellosa.[4]
  • El germanat-nefelina, una nefelina sintètica amb germani en lloc de silici.[5]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nefelina
  1. «Nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 novembre 2014].
  2. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) - Newsletter 42» (en anglès). International Mineralogical Association. [Consulta: 29 desembre 2018].
  3. «Elaeolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  4. «Eleolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].
  5. «Germanate-nepheline» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2014].