Obre el menú principal

Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes) és un municipi de la Vall d'Aiora. El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, la qual cosa li dóna la seua fesomia; en època musulmana pertangué, entre 1147 i 1172 al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch.

Infotaula de geografia políticaCofrents
Cofrentes (es)
Bandera de Cofrents.svg Escut de Cofrents amb filacteri.svg
Cofrentes Ayuntamiento.JPG

Localització
Localització de Cofrents respecte del País Valencià.png
 39° 13′ 47″ N, 1° 03′ 41″ O / 39.229722222222°N,1.0613888888889°O / 39.229722222222; -1.0613888888889
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
Comarcala Vall de Cofrents-Aiora
Capital de

Capital Cofrentes
Població
Total 1.125 (2018)
• Densitat 10,9 hab/km²
Gentilici Cofrentí, cofrentina
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 103,2 km²
Altitud 437 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Festa major Verge de l'Assumpció
Del 14 al 18 d'agost
Organització política
• Alcalde Raúl Mateo Ángel Balufo
Identificador descriptiu
Codi postal 46625
Fus horari
Codi de municipi INE 46097
Codi ARGOS de municipis 46097
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El terme, de 103.1 km 2, és força muntanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i amb altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l'Embarcadero. A banda de la gran quantitat d'excursions a peu o amb bicicleta que s'hi poden realitzar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi amb diferents coves de què destaca la Cueva Hermosa i el Volcán.

Història i orígensModifica

En zona fronterera entre els regnes àrabs i les Corones de Castella i d'Aragó, la Vall de Cofrents canvià constantment de mans durant el segle XIII, així després de la conquesta Jaume I va cedir-la a Castella, sota el domini de la qual es va efectuar la repoblació; en 1238 Alfons IX la dóna al seu primogènit l'infant Sanxo; en 1281 Alfons X, de Castella i Pere III, el Gran, d'Aragó pacten la cessió a Aragó de la zona i aqueix mateix any nomenen batle dels castells de Xanals, Xerafuil i Cofrentes a Pere d'Agulló; en 1329 Alfons IV, el Benigne fa donació a la seua muller, n'Elionor, en 1369 passa al Patrimoni Reial de Pere IV, el Cerimoniós; successivament continuà passant de mà en mà de diferents senyors: el marqués de Villena, n'Elionor de Villena; el comte d'Oliva i el Duc de Gandia, durant tota aquesta època la permanència de gran quantitat de musulmans en la zona originà diverses fregades entre aquests i la població cristiana; per exemple, en les Germanies els moros recolzaren els nobles en llur interés per sufocar l'aixecament; en 1574 obtingué independència eclesiàstica Xarafull.

El 1609 l'expulsió morisca suposà un greu trencament demogràfic –tan sols hi romangueren 17 persones; el duc de Gandia, senyor aleshores de la Vall, dirigí la repoblació amb dures condicions de pagaments, en especial les referides a la partició de fruits; en Joan de Navarra, els marquesos de Demax, Isabel de Ladrón, duquessa de Castro; família Mendoza, Pere Centelles Borja continuen engrossint la nòmina de propietaris del castell i la vila fins que el duc d'Osuna cedeix en cens emfitèutic al plet que des de feia més d'un segle mantenien els pobladors amb els senyors; va ser capital de la governació o corregiment establert arran de la instauració borbònica, de què eren partidaris els cofrentins, que comprenia tota la Vall d'Aiora i part de la Canal de Navarrés; el 24 de maig de 1812, a causa de l'oposició a la invasió el general napoleònic Granier cremaren els arxius municipals, cremaren el pont, afusellaren i segrestaren alguns cofrentins i arruïnaren el castell; les guerres carlines també afectaren Cofrents on hi hagué diversos enfrontaments; el 1864 una forta riuada provocà la desaparició del conreu de la vinya en el municipi i provocà diverses epidèmies en 1885, el còlera; en 1890, el tifus; en 1892, la verola; ja en el segle XIX, durant el regnat de Ferran VII, és fort l'oposició de la població de la Vall a seguir complint les exigències senyorials.

El segle XX marca una important caiguda demogràfica deguda a l'escàs dinamisme econòmic sofert per la comarca; la construcció de la central nuclear (1973-1982), que fou fortament contestat per la població civil del País Valencià, no ha generat el procés de desenvolupament i de llocs de treball a la comarca que van prometre les autoritats per justificar la ubicació, si no ha sigut per la necessitat de peonatge i pel desenvolupament d'algunes activitats de serveis; bona prova n'és que en 1974 hi havia un cens de 947 persones i el de 2003 tan sols creix fins als 950.

Llocs d'interésModifica

El nucli urbà creix al redós del castell i els seus carrers s'empinen cap a ell oferint al visitant gran quantitat de fonts. El patrimoni local presenta:

  • El Castell. D'origen àrab ha sofert diverses destruccions, afegits i modificacions, la qual cosa fa que l'estat de conservació siga diferent segons les zones.
  • Balneari de Los Hervideros. En funcionament des de 1902.
  • Església del Patriarca sant Josep. De 1621.
  • Balcó de Pilatos.
  •  
    Ermita de la Verge de la Soletat
    Pont modernista. Aixecat en 1911 per a salvar el Cabriol.
  • Ermites de la Soledat i el Calvari.

GastronomiaModifica

La gastronomia es basa en els productes de la terra –destaquen les bresquilles-- i el seu àpat més conegut és l'olla cofrentina; la beguda local és el zurracapote.

FestesModifica

Les festes patronals són del 14 al 18 d'agost dedicades a l'Assumpció de la Nostra Senyora, i el 17 de gener per Sant Antoni.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica