La danburita és un silicat similar al topazi que té la fórmula química CaB2(SiO4)2.[1] El seu nom deriva de Danbury, Connecticut, Estats Units, on la va descobrir per primer cop el 1839 Charles Upham Shepard.

Infotaula de mineralDanburita
DanburiteMexique.jpg
Fórmula químicaCaB2(SiO4)2
EpònimDanbury
Localitat tipusDanbury
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.65
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.65
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.08
Dana56.3.1.1
Propietats
Sistema cristal·líròmbic
Colorincolor, blanc, groguenc, rosa pàl·lid o inclús taronja
Duresade 7 a 7,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllaincolora
Densitat3
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Modifica les dades a Wikidata

Aquest mineral és molt dur, pesat i difícilment exfoliable; té forma ròmbica i sovint presenta moltes fractures internes. En general és incolor, com el quars, però també pot ser de color blanc (lletós), groc pàl·lid, rosat o marró groguenc. Generalment, es presenta formant cristalls prismàtics purs, rics en facetes terminals, de vegades acabats en falca. Sovint es troba en roques metamòrfiques de contacte i en venes hidrotermals de baixa temperatura.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la danburita pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anorthita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

A Europa, aquest mineral es pot trobar en cristalls petits, purs i abundants, en esquerdes alpines a Grigioni (Suïssa). De mida més grossa, són els procedents de Mèxic; aquests, però, no estan tan ben acabats ni polits com els anteriors. Aquest mineral només es fa servir per a ús científic i col·leccionista. És difícil trobar cristalls transparents prou grans com per tallar-lo per fer-ne pedres per a joieria de més de 2-3 cm. La danburita tallada té un llustre i un índex de refracció molt a prop del topazi blanc, però gemmològicament aquestes dues espècies es poden separar per la diferència en el pes específic (el topazi és més dens) i la birefringència, que és més alta en el topazi. La fluorescència blava distintiva de moltes danburites quan està exposada a la llum ultraviolada, n'és també un criteri d'identificació.

ReferènciesModifica

  1. «danburita». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danburita