Eudialita
L'eudialita és un mineral de la classe dels silicats que rep el seu nom del grec eu (bo) i dialisis (desunió), al·ludint la seva fàcil solubilitat en àcid. Va ser descrita per primera vegada l'any 1819 per Friedrich Stromeyer en exemplars de sienita nefelina del complex intrusiu de Ilimaussaq, al sud-oest de Groenlàndia. És el membre principal del grup eudialita, grup al qual dona nom.[2]
 Eudialita | |
|---|---|
 Cristall d'eudialita de gairebé 4 cm. provinent de Kola, Rússia | |
| Fórmula química | Na15Ca₆(Fe2+,Mn2+)₃Zr₃[Si25O73](O,OH,H₂O)₃(OH,Cl)₂ |
| Epònim | Eu-, dia- (en)  i pedra  |
| Localitat tipus | Kangerluarsuk fjord, Ilímaussaq (en) |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.CO.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CO.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.23 |
| Dana | 64.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls curts rombohedrals a llargs prismàtics; granular, masses irregulars |
| Simetria | trigonal - hexagonal escalenohedral |
| Grup espacial | grup espacial 160, space group R3 (en) i Grup espacial 166 |
| Color | rosa, vermell, groc, marró-groguenc, violeta |
| Exfoliació | imperfecta en {1120}, distinta en {0001} |
| Fractura | desigual, concoidal, rugosa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,74 a 3,10 |
| Densitat | 2,8 a 3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nω = 1.606–1.610 nε = 1.610–1.613 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Pleocroisme | feble: O = sense color, groc pàl·lid, rosa; E = rosa a incolor |
| Solubilitat | soluble en H₂SO₄ |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | lleument radioactiva |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2003 s.p. |
| Símbol | Eud |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
L'eudialita és un silicat de color vermell, de fórmula química Na15Ca₆(Fe2+,Mn2+)₃Zr₃[Si25O73](O,OH,H₂O)₃(OH,Cl)₂. Es caracteritza pel fet que pot ser fosa molt fàcilment. Amb un bufador es fon ràpidament a un color verd pàl·lid, sense color de la flama. A més, el mineral és també molt sensible als àcids. Fins i tot ruixada amb àcids en fred la eudialita descoloreix molt ràpidament i gelatinitza fàcil i completament. Cristal·litza en el sistema trigonal.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'eudialita pertany a "09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-" juntament amb els següents minerals: al·luaivita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labyrinthita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita .
L'eudialita és feblement radioactiva amb una activitat específica d'aproximadament 158,2 Bq/g (en comparació, l'activitat del potassi és 31,2 Bq/g).
FormacióModifica
Posseeix un origen magmàtic, es forma en roques ígnies alcalines, com la sienita nefelínica i les seves pegmatites. Es troba associada amb altres minerals ignis alcalins. Aquests minerals associats inclouen: microclina, nefelina, aegirina, lamprofil·lita, lorenzenita, catapleiïta, murmanita, arfvedsonita, sodalita, aenigmatita, rinkita, låvenita, titanita i magnetita titànica.
UsosModifica
L'eudialita s'utilitza com un mineral de poca importància de zirconi. També s'empra en joieria com a pedra ornamental generalment en forma de caboixó, però aquest ús està limitat per la seva raresa, que es veu agreujada pel seu pobre hàbit cristal·lí. Aquests factors fan que el seu interès primari sigui com a mineral de col·lecció.
Grup de l'eudialitaModifica
El grup de l'eudialita és un grup complex de ciclosilicats trigonals amb triple enllaç (Si₃O9)₆ i nou enllaços (Si9O27)18. En alguns dels membres, dos anells dels nou darrers estan pontejats per un únic àtom de silici per donar un grup [(Si9O27)₂ SiO]34. Aquest grup està format per les següents espècies, a més a més de l'eudialita: al·luaivita, andrianovita, aqualita, carbokentbrooksita, davinciïta, dualita, feklichevita, fengchengita, ferrokentbrooksita, georgbarsanovita, golyshevita, ikranita, ilyukhinita, johnsenita-(Ce), kentbrooksita, khomyakovita, labirintita, manganoeudialita, manganokhomyakovita, mogovidita, oneillita, raslakita, rastsvetaevita, taseqita., UM1998-21-SiO:CaCeClHMnNaZr (espècie pendent de nom definitiu), voronkovita, i zirsilita-(Ce).[2][3]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eudialita |