Rastsvetaevita

La rastsvetaevita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el nom en honor de Ramiza K. Rastsvetaeva (1936 -), destacada cristal·lògrafa russa de l'Acadèmia de Ciències de Moscou.

Rastsvetaevita
Fórmula química	Na₂₇K₈Ca₁₂Fe₃Zr₆Si₅₂O₁₄₄(O,OH,H₂O)₆Cl₂
Epònim	Ramiza K. Rastsvetaeva
Localitat tipus	mont Rasvumtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CO.10
Dana	64.1b.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 14,249 Å; c = 60,969 Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	r3m
Color	rosa vermellós
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,86(2) g/cm³ (mesurada); 2,84 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,598 nε = 1,600
Birefringència	δ = 0,002
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2000-028
Any d'aprovació	2000
Símbol	Rvt
Referències

Característiques

La rastsvetaevita és un silicat de fórmula química Na₂₇K₈Ca₁₂Fe₃Zr₆Si₅₂O₁₄₄(O,OH,H₂O)₆Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000, i la primera publicació data del 2003. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rastsvetaevita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si₉O₂₇]^18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia).

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Rasvumtxorr, situat al massís de Khibini, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També ha estat descrita al proper mont Eveslogtxorr. Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.