Iodargirita

La iodargirita, també anomenada iodirita, és un mineral de la classe dels halurs. Va ser descoberta l'any 1859 en una mina del municipi de Concepción del Oro, a l'estat de Zacatecas (Mèxic). Deriva el seu nom de la seva composició química (iodur d'argent).

Iodargirita
Iodargirita provinent de Broken Hill, Nova Gal·les del Sud, Austràlia
Fórmula química	AgI
Epònim	iode i argent
Localitat tipus	Mazapil
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	03.AA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AA.10
Nickel-Strunz 8a ed.	III/A.01b
Dana	9.1.5.1
Heys	8.3.4
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 4.59Å, c = 7.51Å
Grup puntual	6mm - dihexagonal piramidal
Color	groc, groc verdós
Exfoliació	{0001} perfecta
Duresa	1,5 a 2
Lluïssor	grassa, adamantina
Color de la ratlla	groga brillant
Diafanitat	transparent, translúcida
Gravetat específica	5,69
Densitat	5,7
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 2.210 nε = 2.220
Birefringència	δ = 0.010
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Iag
Referències

Característiques

La iodargirita és un iodur d'argent sense aigua a la seva fórmula, la qual és AgI. Són molt comunes les impureses de clor i brom, apareixent com una barreja dels tres halurs d'argent. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Els cristalls són prismàtics generalment, encara que també poden ser tabulars, similars a la mica. El seu desenvolupament en general és clarament hemimòrfic. Els cristalls són de vegades en forma de barril, o presentar-se com grups paral·lels o rosetes. També es pot presentar com agregats massius, en làmines o en cristalls d'escates. És cobejada en les explotacions mineres, on s'extreu com una important mena de plata. Es pot confondre amb la clorargirita i la bromargirita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la iodargirita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments

Apareix com a mineral secundari en les zones oxidades, normalment per quedar descoberts a la intempèrie, en els jaciments d'altres minerals d'argent. Sol trobar-se associada a altres minerals com: vanadinita, plata nativa, piromorfita, limonita, bromargirita, descloizita, clorargirita, cerussita, calcita, bismoclita, o acantita.