Carobbiïta

mineral halur

La carobbiïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del professor Guido Carobbi (1900–1983), geòleg italià.

Infotaula de mineralCarobbiïta
Fórmula químicaKF
EpònimGuido Carobbi modifica
Localitat tipusVesuvi, Província de Nàpols, Campania, Itàlia
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed.3.AA.20 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.02 modifica
Dana9.1.1.4
Heys8.1.5
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 5,34Å;
Simetriam3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral
Colorincolor
Exfoliacióbona en {001}
Duresa2 a 2,5
Densitat2,505 g/cm3 (mesurada); 2,528 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Any d'aprovació1956
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La carobbiïta és un halur de fórmula química KF. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de cristalls cúbics fent intercreixements amb altres minerals.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carobbiïta pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, griceïta, halita, silvina, villiaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.

Formació i jacimentsModifica

Es troba en estalactites en les cavitats de la lava.[2] Sol trobar-se associada a altres minerals com: mercallita, misenita o hieratita. Va ser descoberta l'any 1956 al Vesuvi, a la Província de Nàpols (Campania, Itàlia). També ha estat descrita a Usu-zan, a la província d'Iburi (Hokkaido, Japó).

ReferènciesModifica

  1. «Carobbiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 març 2016].
  2. 2,0 2,1 «Carobbiite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 març 2016].