Marshita
La marshita és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de la clorargirita.
 Marshita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CuI |
| Epònim | ésser humà |
| Localitat tipus | mina Broken Hill Proprietary, Broken Hill, Yancowinna Co., Nova Gal·les del Sud, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.01a |
| Dana | 9.1.7.3 |
| Heys | 8.2.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 6,05Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hexatetraedral |
| Color | incolora a groc clar quan és fresca, es torna de color rosa a vermell terrós fosc |
| Macles | en {111}, repetides de vegades |
| Exfoliació | perfecta en {011} |
| Fractura | concoidal, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | subadamantina, grassa |
| Color de la ratlla | groc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 5,68 g/cm³ (mesurada); 5,71 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Pleocroisme | no-pleocroica |
| Fluorescència | freqüentment de color vermell sota ona curta i ona llarga |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1892 |
| Símbol | Msh |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa marshita és un halur, un iodur de coure, amb fórmula química CuI. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba formant tetraedres, arrodonits i estriats en {100}, {113}, i {223}, o en crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És un mineral isostructural amb la nantokita, i forma una sèrie de solució sòlida amb la miersita degut a la intervenció de la plata.[3] Es coneix una varietat de marshita que conté plata, la cuproiodargirita, amb una relació aproximada 1:1 de coure:plata.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marshita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral rar que es troba a les zones d'oxidació dels dipòsits metamorfosats de plom, zinc i plata.[2] Sol trobar-se associada a altres minerals com: limonita, òxids de manganès, cuprita, coure o cerussita. Va ser descoberta l'any 1892 a la mina Broken Hill Proprietary, a Broken Hill (Nova Gal·les del Sud, Austràlia). També ha estat descrita a Xile, Alemanya, Rússia i Sud-àfrica. La varietat cuproiodargirita ha estat trobada a la mina San Agustin (Regió de Tarapacá, Xile) i a la mina Friedrichssegen (Renània-Palatinat, Alemanya).[4]
Referències
modifica
- ↑ «Marshite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Marshite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 1r març 2016].
- ↑ «Marshite-Miersite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2016].
- ↑ 4,0 4,1 «Cupro-iodargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r març 2016].