El coure és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany i dona nom al grup del coure.[4] Rep el seu nom del grec "kyprios", de Cyprus (Xipre), la localització de les antigues mines de coure.[1]

Infotaula de mineralCoure natiu

Coure natiu de la mina Ray, Arizona, Estats Units
Fórmula químicaCu
EpònimXipre Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.01.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.1.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.1.1.3
Propietats
Sistema cristal·lícúbic hexoctaedral
Hàbit cristal·lícubs, dodecàedres, i tetrahexahedres; rarament octàedres i combinacions complexes. Normalment aplanat en {111}, allargat a [001]. També en formes irregulars, retorçades, en fils, arborescent, massiu
Estructura cristal·linaa = 3.615 Å = 4
Grup puntualisomètrica 4/m 3 2/m
Grup espacialGrup espacial 225 Modifica el valor a Wikidata
Colorrosa pàl·lid a la superfície fresca, enfosquint ràpidament a vermell-coure
Maclesen {111}
Exfoliacióno en té
Fracturadentada
Tenacitatmolt mal·leable i dúctil
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllavermell-coure
Diafanitatopaca
Gravetat específica8,95
Densitat8,5 Modifica el valor a Wikidata
Solubilitatsoluble en àcid nítric
Altres característiquess'entela a negre o verd en contacte amb l'aire
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

Característiques

modifica

El coure és un dels pocs metalls que es poden trobar a la natura en estat natiu, és a dir, sense combinar amb altres elements. Per això va ser un dels primers a ser utilitzat per l'ésser humà.[5] Els altres metalls natius són: l'or, el platí, la plata i el ferro provinent de meteorits.

Tot i que cristal·litza en el sistema cúbic, rarament es troba en forma de cristalls cúbics i octaèdres isomètrics, i més típicament en forma de masses irregulars i farcint fractures. Té un color vermellós o ataronjat, sent el color terrós en superfícies fresques, però normalment quan es troba a la intempèrie es recobreix amb una pàtina verdosa de carbonat de coure (II). La seva gravetat específica és de 8,9 i la seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.[6]

Segons la classificació de Nickel-Strunz el coure pertany a «01.AA - Metalls i aliatges intermetàl·lics de la família coure-cupalita» juntament amb els següents minerals: alumini, or, plom, níquel, plata, steinhardtita, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, novodneprita, cupalita, hunchunita, stolperita, hollisterita, icosaedrita, kryachkoïta i proxidecagonita.

Formació i jaciments

modifica

El coure natiu es sol explotar en mines a cel obert. Encara que no sol tenir molta importància com a mena, s'han trobat exemplars notables i fins i tot penyals de coure de 400 tones a Michigan. Generalment a la capa superior es troben els minerals oxidats (cuprita), al costat de coure natiu en petites quantitats el que explica la seva elaboració mil·lenària, ja que el metall podia extraure's fàcilment en forns de fossa. A continuació es troba la pirita, la calcocita (CuS₂) i la covel·lita (CuS), i finalment la calcopirita (CuFeS₂), l'explotació de la qual és més rendible que la de les anteriors. Acompanyant a aquests minerals es troben altres com la bornita, els coures grisos i els carbonats com l'atzurita, la malaquita i l'auricalcita, que solen formar masses importants en les mines de coure per ser la forma en què usualment s'alteren els sulfurs.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental-Baix Llobregat),[7] a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès),[8] a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat),[9] a les mines Cueva de la Guerra Antigua i La Amorosa (Vilafermosa, Alt Millars),[10] al Moli d'en Cassanyes (Sureda, Rosselló)[11] i a Canavelles (Conflent).[12]

Referències

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coure natiu
  1. 1,0 1,1 «Copper» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
  2. «Copper» (en anglès). Habdbook of Mineralogy.
  3. Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, Manual of Mineralogy, Wiley, 20th ed., 1985, pp 259-260 ISBN 0-471-80580-7
  4. «Copper Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
  5. ANDREWS, Michael. El nacimiento de Europa. Planeta/RTVE, 1992. ISBN 84-320-5955-2.  Capítulo 3.
  6. «Native Copper». Amethyst Galleries' Mineral Gallery. Arxivat de l'original el 2005-06-28. [Consulta: 26 juny 2005].
  7. «Pedrera Berta». Mineralogistes de Catalunya, VI, 2/3, 1994, pàg. 34-77 [Consulta: 13 gener 2024].
  8. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 14 gener 2024].
  9. Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 14 gener 2024]. 
  10. Casanova Honrubia, Juan Miguel; Canseco Caballé, Manuel. Minerales de la Comunidad Valenciana. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterráneo, 2002, p. 237 [Consulta: 14 gener 2024]. 
  11. Companyo, L. Histoire naturelle des Pyrénées-Orientales. Imprimerie de J.-B. Alzine, 1861, p. 310 [Consulta: 13 gener 2024]. 
  12. Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 14 gener 2024].