Coure natiu

El coure és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany i dona nom al grup de minerals del coure.[4] Rep el seu nom del grec "kyprios", de Cyprus (Xipre), la localització de les antigues mines de coure.[1]

Infotaula de mineralCoure natiu

Coure natiu de la mina Ray, Arizona, Estats Units
Fórmula químicaCu
EpònimXipre Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaelements natius
Nickel-Strunz 10a ed.01.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.1.AA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.I/A.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana1.1.1.3
Propietats
Sistema cristal·lícúbic hexoctaedral
Hàbit cristal·lícubs, dodecàedres, i tetrahexahedres; rarament octàedres i combinacions complexes. Normalment aplanat en {111}, allargat a [001]. També en formes irregulars, retorçades, en fils, arborescent, massiu
Estructura cristal·linaa = 3.615 Å = 4
Simetriaisomètrica 4/m 3 2/m
Grup espacialGrup espacial 225 Modifica el valor a Wikidata
Colorrosa pàl·lid a la superfície fresca, enfosquint ràpidament a vermell-coure
Maclesen {111}
Exfoliacióno en té
Fracturadentada
Tenacitatmolt mal·leable i dúctil
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllavermell-coure
Diafanitatopaca
Gravetat específica8,95
Densitat8,5 Modifica el valor a Wikidata
Solubilitatsoluble en àcid nítric
Altres característiquess'entela a negre o verd en contacte amb l'aire
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

CaracterístiquesModifica

El coure és un dels pocs metalls que es poden trobar a la natura en estat natiu, és a dir, sense combinar amb altres elements. Per això va ser un dels primers a ser utilitzat per l'ésser humà.[5] Els altres metalls natius són: l'or, el platí, la plata i el ferro provinent de meteorits.

Tot i que cristal·litza en el sistema cúbic, rarament es troba en forma de cristalls cúbics i octaèdres isomètrics, i més típicament en forma de masses irregulars i farcint fractures. Té un color vermellós o ataronjat, sent el color terrós en superfícies fresques, però normalment quan es troba a la intempèrie es recobreix amb una pàtina verdosa de carbonat de coure (II). La seva gravetat específica és de 8,9 i la seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.[6]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el coure pertany a "01.AA - Metalls i aliatges de metalls, família coure-cupalita" juntament amb els següents minerals: alumini, electre, or, plom, níquel, plata, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, iodina, novodneprita, cupalita i hunchunita.

Formació i jacimentsModifica

El coure natiu es sol explotar en mines a cel obert. Encara que no sol tenir molta importància com a mena, s'han trobat exemplars notables i fins i tot penyals de coure de 400 tones a Michigan. Generalment a la capa superior es troben els minerals oxidats (cuprita), al costat de coure natiu en petites quantitats el que explica la seva elaboració mil·lenària, ja que el metall podia extraure's fàcilment en forns de fossa. A continuació es troba la pirita, la calcocita (CuS₂) i la covel·lita (CuS), i finalment la calcopirita (CuFeS₂), l'explotació de la qual és més rendible que la de les anteriors. Acompanyant a aquests minerals es troben altres com la bornita, els coures grisos i els carbonats com l'atzurita, la malaquita i l'auricalcita, que solen formar masses importants en les mines de coure per ser la forma en què usualment s'alteren els sulfurs.

Grup coure de mineralsModifica

El grup coure de minerals està integrat per cinc espècies:[4]

Espècie Fórmula
Coure natiu Cu
Maldonita Au₂Bi
Or natiu Au
Plata nativa Ag
Plom Pb

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coure natiu
  1. 1,0 1,1 «Copper» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
  2. «Copper» (en anglès). Habdbook of Mineralogy.
  3. Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, Manual of Mineralogy, Wiley, 20th ed., 1985, pp 259-260 ISBN 0-471-80580-7
  4. 4,0 4,1 «Copper Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
  5. ANDREWS, Michael. El nacimiento de Europa. Planeta/RTVE, 1992. ISBN 84-320-5955-2.  Capítulo 3.
  6. «Native Copper». Amethyst Galleries' Mineral Gallery. Arxivat de l'original el 2005-06-28. [Consulta: 26 juny 2005].