La bornita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del mineralogista austríac Ignaz von Born (1742-1791). Es pot confondre amb la calcopirita. També és coneguda amb els noms: chalcomiklita, erubescita, poikilita o phillipsina.

Infotaula de mineralBornita
Bornite-Quartz-135210.jpg
Cristall de bornita lleugerament iridescent sobre agulles de quars, del Kazakhstan
Fórmula químicaCu5FeS4
EpònimIgnaz von Born
Localitat tipusJáchymov
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.BA.10
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.10
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.02
Dana2.5.2.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic dipiramidal
Hàbit cristal·lígranular, massiu, disseminat - Cristalls pseudocúbics, dodecaedres, octàedres
Estructura cristal·linaa = 10.95 Å, b = 21.862 Å, c = 10.95 Å; Z = 16
Simetriaortoròmbic (2/m 2/m 2/m)
Massa molar501.88 g/mol
Colorbronze, vermell coure, freqüentment amb iridescència
Maclespenetració de macles [111]
Exfoliació{111} imperfecta
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3 a 3,25
Lluïssorsemimetàl·lica a metàl·lica
Color de la ratllagris fosca
Gravetat específica4,9 a 5,3
Densitat4,9 a 5,3
Índex de refraccióopaca
Pleocroismefeble però notable
Magnetismedesprés d'escalfar-la
Més informació
Estatus IMAaprovat, nom preferit i mineral heretat (G)
Codi IMAIMA1962 s.p.
Referències[1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La bornita té la composició química següent: Cu5FeS4. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic (pseudocúbic). És de color marró a vermell coure en superfícies fresques, que entela a diversos tons iridescents de blau a porpra en alguns llocs. La seva cridanera iridescència li dóna el sobrenom de mineral de paó (peacock ore, en anglès).

La bornita és un important mineral com a mena de coure (en conté fins a un 63%) i té una àmplia distribució en els dipòsits de pòrfirs de coure juntament amb la calcopirita, més comuna. La calcopirita i la bornita són típicament reemplaçades per calcocita i covellita a la zona d'enriquiment secundari de dipòsits de coure. La bornita també es troba com a disseminacions en roques ígnies màfiques, en contactes metamòrfics dels dipòsits de skarn, en pegmatites i en les pissarres cupríferes sedimentàries.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bornita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or", juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervelleïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

FormacióModifica

Es produeix a nivell mundial en dipòsits de coure. En destaquen localitats amb cristalls notables a Butte, Montana, i a Bristol, Connecticut. Els cristalls grans es troben també als Alps Frossnitz, Tirol, Àustria, i a la mina Mangula, districte Lomagundi, Zimbabwe.

A Catalunya ha estat descrita a la província de Barcelona a les mines Mines (Hortsavinyà, Maresme), les mines El Remei (El Brull, Osona), la mina i pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental-Baix Llobregat) i les pedreres Gualba (Vallès Oriental); a la província de Lleida a la mina Victoria (Val d'Aran) i la mina Eureka (Castell-estaó, Pallars Jussà) i a la província de Tarragona a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat).[2]

VarietatsModifica

Es coneix una varietat de bornita anomenada bornita argentífera. Aquesta varietat rep aquest nom pel seu contingut significatiu de plata en la seva composició. Aquesta varietat només ha estat trobada en un parell de localitats de la Columbia britànica (Canadà), a la província Gansu (Xina), i als estats d'Alaska, Arizona, Colorado i Montana (Estats Units).[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bornita
  1. «Bornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 març 2014].
  2. «Jaciments de Bornita a Catalunya». Mindat. [Consulta: 5 novembre 2017].
  3. «Argentiferous Bornite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 25 març 2014].