L'acantita és un mineral de la classe dels sulfurs que va ser descrit per primera vegada el 1855 per Gustav Adolf Kenngott, qui la va trobar a Jáchymov, Bohèmia, República Txeca. El nom prové de la paraula grega akantha que significa espina o fletxa, en referència a la seva forma cristal·lina. És isostructural amb l'aguilarita.

Infotaula de mineralAcantita
Acanthite on Calcite - Freiberg, Erzgebirge, Saxony, Germany.jpg
Acantita sobre calcita, de Freiberg, Saxònia, Alemanya
Fórmula químicaAg2S
Epònimespina Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACsulfur d'argent
Localitat tipusJáchymov Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.02.BA.30a
Nickel-Strunz 9a ed.2.BA.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.II/B.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.4.1.1
Propietats
Sistema cristal·líprismàtic monoclínic
Hàbit cristal·lírarament cristalls primari; prismàtic a prismàtic llarg; allargat [001], pot ser tabular; massiva
Estructura cristal·linaa = 4.229 Å, b = 6.931 Å, c = 7.862 Å; β = 99.61°; Z = 4
Simetriamonoclínic 2/m
Colornegre ferro
Maclespolisintètica {111}, pot ser molt complexa degut a inversions
Exfoliacióindistinta
Fracturadesigual
Tenacitatsèctil
Duresa2,0 a 2,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegra
Diafanitatopaca
Gravetat específica7,20 a 7,22
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

PropietatsModifica

L'acantita, amb fórmula Ag2S, cristal·litza en el sistema monoclínic. És un mineral tou, ja que la seva duresa va de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs. És la forma estable de sulfur d'argent per sota de 177 °C. Quan aquest sulfur sobrepassa aquesta temperatura es converteix en argentita. Tots els sulfurs de plata trobats a la naturalesa a temperatura ambient són acantites.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'acantita pertany a "02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or" juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

 
Acantita, pseudomòrfica després d'argentita

ArgentitaModifica

El nom argentita es refereix a l'ocurrència del sulfur d'argent a alta temperatura, només estable per sobre de 177 °C. Sota aquesta temperatura les mostres d'argentita esdevenen acantita.

L'estructura química de l'argentita és cúbica, però quan es refreda per sota dels 177 °C i es converteix en acantita es torna monoclínica. El nom argentita s'utilitza de manera errònia per descriure seudomorfismes pseudo-cúbics de sulfur d'argent on la forma cristal·lina cúbica original de l'argentita s'ha mantingut al refredar-se. La forma correcta d'etiquetar aquests espècimens hauria de ser "acantita, pseudo-cúbica" o "acantita, pseudomòrfica després d'argentita".[2]

Formació i jacimentsModifica

És un mineral comú de plata que es troba a les vetes hidrotermals de baixa temperatura i en zones d'enriquiment secundari. Es presenta en associació amb plata nativa, pirargirita, proustita, polibasita, estefanita, aguilarita, galena, calcopirita, esfalerita, calcita i quars. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat acantita a la pedrera Berta (El Papiol, Barcelona), a la mina Atrevida (Vimbodí, Tarragona) i a la mina Balcoll (Falset, Tarragona).

VarietatsModifica

Existeix una varietat d'acantita anomenada acantita zínquica (Zincian Acanthite, en anglès), que com el seu nom indica conté zinc a la seva fórmula. Va ser trobada a la mina Hiaco, Potosí (Bolívia).[3]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acantita
  1. «Acanthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2014].
  2. «Argentite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2014].
  3. «Zincian Acanthite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2014].