Jalpaïta
La jalpaïta[3] és un mineral de la classe dels sulfurs. El nom prové de la localitat mexicana de Jalpa, Zacatecas. Fou descrita el 1858 pel mineralogista alemany August Breithaupt.
 Jalpaïta | |
|---|---|
 Cristalls de jalpaïta de Jalpa, Zacatecas, Mèxic (mida: 3,6 x 3,5 x 3,2 cm) | |
| Fórmula química | Ag₃CuS₂ |
| Epònim | Jalpa  |
| Nom IUPAC | disulfur de triargent i coure |
| Localitat tipus | Mina Leonora, Jalpa, Zacatecas, Mèxic |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.BA.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BA.25c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.06 |
| Dana | 2.4.4.1 |
| Heys | 3.2.12 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | masses foliades i irregulars, inclusions en altres minerals |
| Estructura cristal·lina | a = 8.67 Å, c = 11.75 Å; Z = 8 |
| Grup puntual | tetragonal ditetragonal dipiramidal |
| Color | gris o gris fosc |
| Exfoliació | prismàtica |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | sèctil, mal·leable |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,82 a 6,85 g/cm³ |
| Pleocroisme | diferent en oli, de color gris terrós a gris pur |
| Impureses comunes | Fe |
| S'altera amb | s'entela amb irisacions |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1858 |
| Símbol | Jal |
| Referències | [1][2] |
Característiques modifica
La jalpaïta és un mineral d'argent, coure i sofre, un sulfur de fórmula química Ag₃CuS₂. És molt freqüent que a més d'aquests dos metalls de la seva fórmula també porti impureses de ferro. És de color gris fosc i de ratlla negra. La seva duresa és de 2 a 2,5 a l'escala de Mohs, i la seva densitat és de 6,8 g/cm³. Cristal·litza en el sistema tetragonal en masses gruixudes, irregulars i laminars de fins a 5 cm.[4] Acostuma a formar masses foliades i irregulars, tot i que també s'hi pot trobar com a inclusions en altres minerals.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jalpaïta pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, argent i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.
Formació modifica
Es forma a baixes temperatures, per sota de 117 °C, en condicions de circulació hidrotermal, com a mineral secundari. Sol trobar-se associada en aquest ambient de formació a altres minerals com ara: acantita, mckinstryita, galena, esfalerita, pirita, calcopirita, stromeyerita, polibasita, pearceïta, tetraedrita, tennantita o plata nativa.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jalpaïta |
- ↑ «Jalpaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 agost 2014].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Jalpaite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 29 març 2012].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ «Jalpaïta» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 octubre 2016].