Hessita

L'hessita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va rebre el seu nom l'any 1843 per Frobel en honor del químic suís Germain Henri Hess (1802-1850).

Hessita
Cristalls d'hessita de Botés, Alba, Romania
Fórmula química	Ag₂Te
Epònim	Germain Henri Hess
Localitat tipus	Second Zavodinskii mine (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.BA.60
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.30c
Nickel-Strunz 8a ed.	II/A.03
Dana	2.4.2.1
Heys	3.2.5
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls pseudocúbics, altament modificats i, generalment, irregularment desenvolupats i distorsionats, a 1,7 cm. També massiu, compacte, o de gra fi
Estructura cristal·lina	a = 8.13Å, b = 4.48Å, c = 8.09Å, β = 112.9°, Z = 4
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	gris plom, amb tons blavosos o negres
Macles	lamael·lars, visibles en secció polida
Exfoliació	{100} molt imperfecta
Fractura	irregular
Tenacitat	sèctil
Duresa (Mohs)	2 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris clara, brillant
Diafanitat	opaca
Gravetat específica	8,24 a 8,45 g/cm³ (mesurada); 8,4 g/cm³ (calculada)
Densitat	8,4 g/cm³
Propietats òptiques	anisotròpica
Impureses comunes	Au, Pb
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Hes
Referències

Característiques

L'hessita és un sulfur d'argent, químicament un tel·lurur, de color gris plom amb tons blavosos o negres. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu hàbit acostuma a ser cristalls pseudocúbics, altament modificats i, generalment, irregularment desenvolupats i distorsionats a 1,7 cm. També se'n troba de manera massiva, compacte o de gra fi. Per sobre dels 155° inverteix a forma cúbica i en refredar-se per sota d'aquesta temperatura s'hi desenvolupen làmines. La seva duresa oscil·la entre 2 i 3 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hessita pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or» juntament amb els següents minerals: calcocita, djurleita, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, bellidoita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, chenguodaita, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Es forma en filons hidrotermals de mitjana i baixa temperatura; també en petites quantitats en alguns dipòsits massius de pirita. Se'n pot trobar juntament amb altres espècies, com calaverita, silvanita, altaïta, petzita, empressita, rickardita, or, tel·luri, pirita, galena, tetraedrita o calcopirita.