Vilafermosa

Vilafermosa (en xurro, Villahermosa; en castellà i oficialment, Villahermosa del Río) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.

Vilafermosa
Villahermosa del Río (es)
Escut de Vilafermosa
Localització
40° 12′ 11″ N, 0° 25′ 06″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	l'Alt Millars
Població
Total	462 (2018)
• Densitat	4,24 hab/km²
Gentilici	Vilafermoser, vilafermosera
Predomini lingüístic	Castellà
Geografia
Superfície	108,9 km²
Altitud	755 m
Limita amb	el Castell de Vilamalefa Cortes d'Arenós Sucaina Vistabella del Maestrat Xodos
Partit judicial	Castelló de la Plana
Història i celebracions
Dia de mercat	Divendres
Festa major	Sant Bertomeu
Organització política
• Alcalde	Luis Rubio Catalán
Identificador descriptiu
Codi postal	12124
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	12130
Codi ARGOS de municipis	12130
Altres
Lloc web	Lloc web

Limita amb Cortes d'Arenós, Sucaina, El Castell de Vilamalefa, Vistabella del Maestrat i Xodos. A la província de Terol limita amb Puertomingalvo.

Geografia

Es troba al peu del vessant nord-oest del massís de Penyagolosa (és la població més propera a la mateixa), en la confluència dels rius Carbo i de Vilafermosa.

Nuclis de població

• Vilafermosa
• Bibioj
• El Carbo
• Pla de la Cañada
• la Riera

Història

D'origen musulmà pertanyia al senyoriu de Zayd Abu Zayd, últim governador almohade de València i aliat del rei Jaume I. En 1234, Abú Zayd li concedeix carta de població, segons el fur de Daroca. Més tard va ser incorporada a la Corona i era la seu del ducat de Vilafermosa, títol instituït per Jaume el Just en l'any 1259. Segons altres fonts, el títol nobiliari va ser creat pel rei Joan II molt més tard.

Durant les bandositats del Regne de València, el 1472 Jaume d'Arenós es féu fort a la Muela de Vilafermosa, mentre altres fidels seus es tancaven als castells de Vilamalefa i de Lludient. Després d'una resistència molt dura i cruenta contra el petit exèrcit que va conduir Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, governador de València per sotmetre'ls, Jaume d'Arenós fou vençut i pres. El conduïren a Barcelona, on rebé condemna a mort per rebel·lia i fou executat.

El poble va ser destruït en el curs dels combats de la Guerra de Successió. Durant les Guerres carlistes va ser un important focus d'activitat militar. Fou la seu de la Reial Diputació del Regne de València, govern civil dels carlins valencians, durant la Tercera guerra carlina.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006
542	511	513	474	456	452	437	439	441	444

Economia

Tradicionalment basada en l'agricultura i la ramaderia. Existeix tallers artesanals d'objectes de vímet i de cuir.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979 - 1983	Marcelino Bou Porcar	UCD	19/04/1979	--
1983 - 1987	José García Guillamón	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987 - 1991	Gabriel Guillamón Castillo	AP	30/06/1987	--
1991 - 1995	Luis Rubio Catalán	PP	15/06/1991	--
1995 - 1999	Luis Rubio Catalán	PP	17/06/1995	--
1999 - 2003	Luis Rubio Catalán	PP	03/07/1999	--
2003 - 2007	Luis Rubio Catalán	PP	14/06/2003	--
2007 - 2011	Luis Rubio Catalán	PP	16/06/2007	--
2011 - 2015	Luis Rubio Catalán	PP	11/06/2011	--
2015 - 2019	Luis Rubio Catalán	PP	13/06/2015	--
Des de 2019	n/d	n/d	15/06/2019	--

Resultats electorals - Vilafermosa, 2015

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% Vots
	Partit Popular de la Comunitat Valenciana	Luis Rubio Catalán	320	7	88.15
	Partit Socialista del País Valencià	Benjamín Salvador Nebot	35	0	9.64
Total		369		7

Monuments

Església de la Nativitat

Monuments religiosos

• Ermita de Sant Antoni. Del segle XIII.

L'edifici consta només d'un cos amb capella d'una sola nau. Destaca la Portada de tradició romànica rural.

• Ermita de Sant Bartomeu. Del segle XIV.

Romiatges: Sant Blai (03/02), Sant Bertomeu (24/08), Sant Vicent, Primer diumenge de Maig: Pi Cacho

Ermitori de Sant Bertomeu de Vilafermosa

• Església de la Nativitat. Del segle XVIII.

En el seu interior trobem uns magnífics retaules gòtics i renaixentistes considerats dels millors de l'art pictòric valencià dels segles XIV i XV. Aquestes taules són atribuïdes a l'anomenat mestre de Vilafermosa, deixeble de Jaume i Pere Serra, a més del Retaule de Santa Caterina de Joan Reixach i la bella imatge tallada de Sant Bartomeu, del segle XIII.

Monuments civils

Nevera del Mas de Penyagolosa

Una de les antigues neveres de la zona.

Pilons o Peirones

Al costat de les ermites, en els creus de camins, en els accessos als pobles o a la part alta de les muntanyes, aquestes creus són veritables obres d'art. Destaquen el Peirón del Masico i el de Pino Cacho.

Pont romà sobre el riu Carbo

Castell

Edifici militar. S'està restaurant la torre i la muralla. Una torre i part de la muralla estan en la plaça de l'Església i són propietat privada.

Llocs d'interés

• La Muela. Del segle XIII.

Antic emplaçament del poble del que en l'actualitat solament queden alguns llenços de muralla, bases de torrasses de defensa, una capella de l'antiga església i la torre pòrtic de la fortalesa.

• Penyagolosa.

Festes i celebracions

• Sant Antoni. El cap de setmana més proper al 17 de gener.
• Pajaro Rey. El 19 de gener.
• El Pino Cacho. Primer cap de setmana de maig.
• Festes patronals. Se celebren en honor a Sant Bertomeu la segona quinzena d'agost.
• Sant Blai. El cap de setmana més proper al 3 de febrer.

Vegeu també

• Riu de Vilafermosa
• Riu Carbo
• Penyagolosa
• Bibioj
• Alto del Tis
• Retaule ceràmic de Sant Joan Baptista
• Retaule ceràmic de Sant Bertomeu, Verge dels Dolors i Sant Julià
• Retaule ceràmic de Sant Cristòfol i Sant Antoni

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilafermosa

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.