Partició (heràldica)

En heràldica, s'anomena partició la divisió regular en diverses zones geomètriques d'un camper, d'una càrrega o d'un element d'una partició precedent. Les zones definides es troben en un mateix pla, ja que es consideren situades l'una al costat de l'altra, a diferència de les càrregues, que sempre estan sobreposades damunt el camper o una altra càrrega, o damunt una partició.

N'hi ha de diverses menes: les particions iguals (o regulars, o principals), les particions desiguals (o irregulars) i les particions extraordinàries.

La partició en què hi intervé més d'una línia se sol anomenar repartició.

Particions iguals, o regulars, o principals

modifica
 
Les quatre particions bàsiques:
1) partit, 2) truncat,
3) trinxat i 4) tallat

L'escut es pot dividir en moltes parts iguals, seguint línies rectes. Les quatre particions bàsiques que divideixen l'espai per la meitat són:

  • el partit, mitjançant una línia vertical;
  • el truncat, mitjançant una línia horitzontal;
  • el trinxat, mitjançant una línia diagonal que va des de l'angle destre del cap fins al sinistre de la punta;[1]
  • el tallat, mitjançant una línia diagonal que va des de l'angle sinistre del cap fins al destre de la punta.

Reparticions

modifica

A part de les esmentades, que s'aconsegueixen mitjançant una sola línia, n'hi ha moltes d'altres que resulten de la combinació d'aquestes particions bàsiques i divideixen el camper en més de dues parts. En aquest cas es parla de reparticions. Per exemple:

  • el tercejat, amb l'espai dividit en tres parts per línies horitzontals, verticals o diagonals, i llavors tenim el tercejat en faixa, el tercejat en pal, el tercejat en banda i el tercejat en barra; el tercejat en perla està format per la unió de les línies del semitrinxat, el semitallat i el semipartit; el cas contrari (és a dir, un semipartit, un semitallat i un semitrinxat) és un tercejat en perla revessada;
  • el quarterejat, amb l'espai dividit en quatre (o més) parts iguals mitjançant les línies del partit i el truncat, o bé del tallat i el trinxat; cadascuna de les parts s'anomena quarter, i si només consta de quatre quarters se sol anomenar quarterat; quan en són més, cal especificar-los: «quarterejat de 6 quarters», per exemple
  • el quarterat (o quarterat en creu), amb l'espai dividit en quatre parts iguals (o quarters) mitjançant les línies del partit i el truncat;
  • el quarterat en sautor, amb l'espai dividit en quatre parts iguals mitjançant les línies del tallat i el trinxat;
  • el quarterat en escaire, quan la divisió pren la forma d'una creu gammada i cada quarter recorda la forma d'un escaire;
  • el gironat, una combinació del quarterat en creu amb el quarterat en sautor; afegint-hi altres línies divisòries s'obtenen el gironat de deu, el gironat de dotze, etc.; si es desplacen en un cert angle les línies de partició s'obté el gironat en creu (o a l'antiga); si hi falta alguna de les quatre línies de partició, llavors parlem d'un malgironat.
  • l'equipol·lat, amb l'espai dividit en nou parts iguals mitjançant dues línies verticals i dues d'horitzontals, amb cinc quarters (o punts) d'un esmalt i quatre d'un altre;
  • l'escacat, amb l'espai dividit en dotze parts iguals (si n'hi ha més cal expressar-ho) mitjançant dues línies verticals i tres d'horitzontals, amb els quarters (o punts) alternats d'un esmalt i un altre;
  • el losanjat, com l'escacat però amb l'espai dividit tan sols per les dues línies diagonals;
  • el capat, que parteix l'escut mitjançant dues diagonals que, sortint del mig del cap, acaben als angles de la punta;
  • el calçat, com l'anterior però a l'inrevés: les diagonals surten dels angles del cap i es troben al mig de punta de l'escut;
  • l'abraçat, com el capat però amb les diagonals que surten del mig del flanc destre fins als angles del flanc sinistre (abraçat a destra) o a l'inrevés, del sinistre cap al destre (abraçat a sinistra).
  • el gaiat, format per dues línies que, sortint dels angles del cap (gaiat al cap) o dels angles de la punta (gaiat a la punta), es troben al cor de l'escut.

Reparticions per repetició

modifica

Aquestes particions, anomenades també reparticions convinents, resulten de la multiplicació o repetició de les particions ordinàries. Consten sempre de cinc línies de partició, que donen com a resultat sis peces (si en són més cal especificar-ho). Són:

  • el faixat, que resulta de la repetició del truncat; si passen de vuit llavors s'anomena cintat;
  • el palat, que resulta de la repetició del partit; si passen de vuit llavors s'anomena verguetat;
  • el bandat, que resulta de la repetició del trinxat; si passen de vuit llavors s'anomena cotissat;
  • el barrat, que resulta de la repetició del tallat; si passen de vuit llavors s'anomena llistat;
  • el xebronat, que divideix l'escut en un nombre parell de divisions iguals que tenen la forma del xebró; si passen de vuit llavors s'anomena xebronetat.

Reparticions mitjançant particions i semiparticions

modifica

Són nombroses les divisions del camper obtingudes per una partició i una semipartició, i llavors en resulten parts desiguals. N'hi ha nombroses variants, com ara el partit i semitruncat, el semitruncat i partit, el truncat i semipartit o el semipartit i truncat, exemplificades amb diversos escuts de poblacions dels Països Catalans.

Particions desiguals, o irregulars

modifica

Quan la partició no resulta igual, tenim:

  • el dextrat, amb el camper dividit per una línia paral·lela al seu costat destre (el costat esquerre, segons qui el mira) i situada a un terç de la seva amplària;
  • el sinistrat, amb el camper dividit per una línia paral·lela al seu costat sinistre (el costat dret, segons qui el mira) i situada a un terç de la seva amplària.

Particions extraordinàries

modifica

Parlem d'una partició extraordinària quan està formada per una línia que no és recta i és difícil de blasonar (com, per exemple, un «semitruncat, semipartit cap a la punta i semitruncat»).

Modificacions de les particions

modifica

Les particions, igual que les peces i els mobles, poden estar modificades en el perfil de la línia divisòria, i així tenim, entre d'altres:

  • el dentat, quan la línia és traçada en forma de dents d'angles aguts; si en són menys de cinc cal indicar-ne el nombre i dir si són senceres o meitats; si són petites i nombroses, s'anomena dentelat;
  • l'engrelat, quan la línia divisòria és formada per petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la primera partició; si els semicercles són amb les puntes cap endins, s'anomena acanalat;
  • l'entat, quan la línia divisòria és torçada en forma de clavilles;
  • el merletat, quan la línia divisòria és traçada en forma de merlets;
  • l'ondat, quan la línia divisòria és traçada en forma d'ondes;
  • el potençat, quan la línia divisòria és torçada en forma de potences, o figures en forma de T;
  • el viperat, quan la línia és traçada en forma de dents d'angles quadrats.

Referències

modifica
  1. En heràldica, la destra i la sinistra corresponen a l'esquerra i la dreta de l'escut tal com el mira l'espectador, que el veu com si estigués reflectit en un mirall.

Bibliografia

modifica
  • Armand de Fluvià: Diccionari general d'heràldica. Amb pròleg de Martí de Riquer. Barcelona: EDHASA, 1982.
  • Armand de Fluvià: Manual d'heràldica i tècnica del blasó. Cabrera de Mar: Galerada, 2011.

Enllaços externs

modifica