Obre el menú principal

L'or és un mineral de la classe dels elements natius. La classificació de Nickel-Strunz classifica l'or en la subclasse de metalls i aliatges intermetàl·lics i en la família del coure-cupalita; mentre que la classificació de Dana el classifica en la subclasse de metalls fora del grup del platí.[2] L'or es considera un metall preciós, que des de l'antiguitat ha estat preuat per la seva bellesa, resistència als atacs químics i mal·leabilitat.[1] Com la majoria d'elements natius, presenta un punt de fusió relativament baix (1.063°C). L'or s'utilitza com a estàndard en l'intercanvi econòmic internacional, així com en joieria, electrònica (com a conductor, tot i el seu elevat cost) i processos fotogràfics. L'or pot presentar diferents impureses de plata, coure, pal·ladi i mercuri.[1]

Infotaula de mineralOr natiu
Or Venezuela.jpg
Or natiu de la Mina Zapata; veneçuela
Fórmula química Au
Classificació
Categoria elements natius
Nickel-Strunz 10a ed. 1.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed. 1.AA.05
Nickel-Strunz 8a ed. I/A.01
Dana 1.1.1.1
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí Normalment en octahedres arrodonits, cubs o dodecahedres de fins a 2 cm. També en creixements esquelètics i dendrítics i fragments arrodonits. També freqüent en petites partícules esfèriques o allargades en placers. També en formes arborescents.
Estructura cristal·lina a = 4,0786Å
Simetria m3m (4/m 3 2/m) - Hexoctahèdric
Grup espacial Grup espacial 225
Color groc intens; com més contingut de plata presenta, el groc es torna més pàlid
Macles Freqüentment en (111) com a macles en esquelet. També en (111) en forma de macles tipus espinel·la.
Tenacitat maleable
Duresa 2,5 a 3
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla groc lluent
Diafanitat opac
Gravetat específica 15 - 19.3 g/cm3 (mesurada) 19.309 g/cm3 (calculada); varia amb el contingut de plata.
Densitat 17,4
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

ClassificacióModifica

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'or pertany a "01.AA - metalls i aliatges de metalls, família coure-cupalita" juntament amb els següents minerals: alumini, coure, electre, plom, níquel, plata, auricuprur, cuproaurur, tetraauricuprur, anyuiïta, khatyrkita, iodina, novodneprita, cupalita i hunchunita.

Formació i context geològicModifica

L'or es troba en quantitats rellevants en tres tipus de dipòsits:

També es pot trobar en dipòsits formats a partir de metamorfisme de contacte (com per exemple, en skarns); també en altres dipòsits hidrotermals i en dipòsits epitermals com ara les fumaroles marines.[1]

MorfologiaModifica

L'or se sol trobar formant grans disseminats en vetes de quars amb pirita i altres sulfurs com a minerals associats. També es troba en forma de grans arrodonits, llavors (nuggets) o escates (flakes), en dipòsits de tipus placer tant antics com actuals.[1] Les llavors són originàries de dipòsits hipogenètics, formant-se majoritàriament en vetes, però poden ser transformades mitjançant l'erosió i el transport.[3]

Grup coure de mineralsModifica

L'or es troba dins del grup coure de minerals; aquest grup, el comparteix amb quatre altres espècies minerals:

Espècie Fórmula
Coure natiu Cu
Maldonita Au2Bi
Or natiu Au
Plata nativa Ag
Plom Pb

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Or natiu  
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Gold» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 juliol 2015].
  2. 2,0 2,1 «Gold» (en anglès). Webmineral.
  3. Hough, R. M., Butt, C. R. M., Reddy, S. M. & Verrall, M. (2007): Gold nuggets: supergene or hypogene? Australian Journal of Earth Sciences 54, 959-964.