Clorargirita
La clorargirita és un mineral de la classe dels halurs que pertany i dona nom al grup de la clorargirita.[3] Fou descrita per primer cop el 1565, a partir d'un exemplar trobat al districte de Marienberg a les Muntanyes Metal·líferes d'Alemanya, i el seu nom fa al·lusió a la composició química de clorur i argent. També va ser coneguda amb els noms cerargirita, ostwaldita, argiroceratita o plata còrnia.
 Clorargirita | |
|---|---|
 Clorargirita sobre iodargirita, de Broken Hill, Austràlia  | |
| Fórmula química | AgCl |
| Epònim | clor i argent |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.02 |
| Dana | 9.1.4.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Color | incolora, gris, groguenca, negre |
| Macles | {111} |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | irregular |
| Tenacitat | sèctil |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Lluïssor | resinosa, adamantina, mat |
| Color de la ratlla | blanca, brillant |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | mesurada: 5,556 g/cm³ calculada: 5.57 g/cm³ |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Solubilitat | en amoníac |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Cag |
| Referències | [1][2] |
Característiques
modificaQuímicament és un compost de clorur d'argent, amb fórmula AgCl. Cristal·litza en el sistema cúbic formant petits cubs o crostes i masses còrnies de plasticitat semblant a la cera. És de color blanc en estat fresc, i extremament sensible a la llum, que l'acoloreix de gris, violeta i negre. Té duresa 2,5 a l'escala de Mohs i densitat 5,56 g/cm³. És soluble en amoníac i es fon amb facilitat produint argent.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la clorargirita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral secundari que apareix a la zona d'oxidació dels jaciments de minerals d'argent, especialment en les regions àrides. Generalment es dona associada amb uns altres minerals secundaris d'argent. Els que apareixen associats a la clorargirita més comunament són: wulfenita, carinthita, pelagita, plata, piromorfita, malaquita, limonita, jarosita, iodargirita, cerussita, bromargirita i atacamita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol, Vallès Occidental-Baix Llobregat),[4] a la mina Ramona (Bellmunt del Priorat, Priorat) i a la mina Balcoll (Falset, Priorat).[5]
Varietats
modificaSón descrites tres varietats de clorargirita:
- Embolita, o clorargirita bròmica, una varietat que conté brom descrita originàriament a la mina Colorado, Copiapó, Xile.[6]
- Buttermilcherz, una varietat col·loidal barrejada amb capes de silicats.[7]
- Iodobromita, o iode-brom-clorargirita, un halur d'argent que conté quantitats substancials de clor, brom i iode.[8]
Referències
modifica
- ↑ «Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ Chlorargyrite, Mineral Data Publishing.
- ↑ «Chlorargyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ «Pedrera Berta». Mineralogistes de Catalunya, VI, 2/3, 1994, pàg. 34-77 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 13 gener 2024].
- ↑ «Bromian Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ «Buttermilcherz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ «Iodian Bromian Chlorargyrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 maig 2014].