La jarosita és un mineral de la classe dels sulfats. Va ser descoberta originàriament el 1852 per August Breithaupt al barranc del Jaroso, a la serra d'Almagrera (Almeria), Espanya. També és coneguda amb el nom de pedra d'alum. Pertany al grup alunita de minerals.

Infotaula de mineralJarosita
Jarosite-114913.jpg
Cristall de 2mm. del barranc del Jaroso, Almeria, Espanya
Fórmula químicaKFe3+3(SO4)2(OH)6
EpònimJaroso Ravine (en) Tradueix modifica
Localitat tipusJaroso Ravine (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed.7.BC.10 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VI/B.11 modifica
Dana30.2.5.1
Heys25.11.9
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lícristalls generalment pseudocúbics o tabulars, també com crostes granulars, nòduls, masses fibroses o concrecions
Estructura cristal·linaa = 7.304 Å, c = 17.268 Å; Z = 3
Simetriatrigonal 3 2/m hexagonal escalenohedral
Massa molar500.8 g
Colorgroc, marró, marró fosc, ocre
Exfoliacióimperfecta
Fracturadesigual a concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2,5 a 3,5
Lluïssorfortament vítria
Color de la ratllagroga
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,9 a 3,3
Densitat3,1 a 3,3
Propietats òptiquesuniaxial (-), generalment anormalment biaxial amb un molt petit angle 2V
Índex de refracciónω = 1.815 to 1.820; nε = 1.713 to 1.715
Birefringència0,102 a 0,105
PleocroismeE incolor, groc molt pàl·lid, pàl·lid o groc verdós, O profund color groc marró o vermellós daurat
Fluorescènciano fluorescent
Solubilitatinsoluble en aigua, soluble in HCl
Impureses comunesNa, Ag, Pb
Altres característiquesfortament piroelèctrica
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 modifica
Codi IMAIMA1987 s.p. modifica
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La jarosita és un mineral compost de sulfat de potassi i ferro hidratat bàsic, la fórmula química de la qual és KFe3+3(SO4)2(OH)6. Té una estructura cristal·lina trigonal i és trencadissa, amb fractura basal. La seva duresa oscil·la entre 2,5 a 3,5 en l'escala de Mohs, i té una gravetat específica de 3,15 a 3,26. A vegades, es pot confondre amb la limonita o goetita, amb les quals es troba comunament en el gossan. La jarosita és un anàleg de ferro del sulfat d'alumini i potassi, l'alunita. Forma una sèrie de solució sòlida amb la natrojarosita.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jarosita pertany a "07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran", juntament amb els minerals següents: ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocainita.

S'utilitza com a hemostàtic després de l'afaitat i s'havia fet servir com a cosmètic en l'antic Egipte o com a pigment groc per a decorar els murs del temple de Karnak.[3]

Formació i jacimentsModifica

Aquest mineral es forma en dipòsits de mena per l'oxidació de sulfurs de ferro. L'aparició de jarosita al sòl s'associa a les aigües termals de caràcter àcid (pH per sota de 6); per tant, la seva presència indica l'existència d'aigua durant la seva formació.

L'any 2004, el ròver Opportunity va detectar jarosita a Mart amb un espectròmetre Mössbauer, cosa que es va interpretar com una prova de l'existència de grans quantitats d'aigua líquida a Mart en el passat.[4]

Als territoris de parla catalana se n'ha trobat jarosita a les mines de Rocabruna, a Bruguers (Gavà, Garraf), a les mines de Can Palomeres (Malgrat de Mar, Maresme), a la pedrera Rialls (Tordera), a la pedrera Berta (El Papiol, Baix Llobregat), al Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), a Les Ferreres (Rocabruna, Camprodon), a la mina Solita (Peramea, Baix Pallars), a la mina Atrevida (Vimbodí, Conca de Barberà), a la mina La Cresta (Bellmunt del Priorat), a la mina Botalaria (Borriol), a San José (Chóvar), a la mina La Murta (Vall d'Uixó), a Argelers de la Marenda (Serra de l'Albera), a Fontcoberta (Caixas), a Oms i a Roca Gelera (Reiners).

Recentment, s'han descobert unes misterioses esferes d'argila de fins a 5 centímetres de diàmetre cobertes de jarosita, sota el temple de la Serp Emplumada, una antiga piràmide escalonada de sis nivells que es troba a Mèxic.[5]

VarietatsModifica

Es coneixen dues varietats de jarosita:

  • La calcio-jarosita, una varietat amb calci de la jarosita, amb fórmula CaFe3+6(SO4)4(OH)12, que probablement es tracta d'una jarosita amb impureses.[6]
  • La kolosorukita, una varietat de jarosita amb un baix contingut de Fe3+, descrita originàriament a Kolosoruk, Bohèmia, República Txeca.[7]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jarosita
  1. «Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
  2. «Jarosite-Natrojarosite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
  3. Nicholas Eastaugh, Valentine Walsh, Tracey Chaplin, Ruth Siddall. Pigment Compendium: A Dictionary of Historical Pigments (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 1136373853. 
  4. Kotler, J. Michelle; Hinman, Nancy W.; Richardson, C. Doc; Conly, Andrew G.; Scott, Jill R. «Laboratory simulations of prebiotic molecule stability in the jarosite mineral group; end member evaluation of detection and decomposition behavior related to Mars sample return» (en anglès). Planetary and Space Science, 57, 12, octubre 2009, pàg. 1381-1388. DOI: 10.1016/j.pss.2009.06.019.
  5. Lorenzi, Rossella «Robot Finds Mysterious Spheres in Ancient Temple» (en anglès). News Discovery, 29-04-2013 [Consulta: 29 agost 2014].
  6. «Calcium-Jarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].
  7. «Kolosorukite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 agost 2014].