L'alunita és un mineral de la classe dels sulfats. Es va observar per primera vegada al segle XV a Tolfa, prop de Roma, on s'extreia per a la fabricació d'alum. Originàriament, rebia el nom d'aluminita, fins que el mineralogista francès François Beudant va establir el nom actual l'any 1824, del llatí alumen ('alum'). Dóna nom al grup de l'alunita i al supergrup de l'alunita.

Infotaula de mineralAlunita
Alunit Montcada,Barcelona,Spanien.JPG
Alunita del Turó de Montcada (Barcelona)
Fórmula químicaKAl3(SO4)2(OH)6
Epònimalum Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPAChexahidròxid bis(sulfat) de trialumini i potassi
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.07.BC.10
Nickel-Strunz 9a ed.7.BC.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/B.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana30.2.4.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Hàbit cristal·lífibrós a columnar, porcelànic, comunament granular a massiu
Estructura cristal·linaa = 6.98 Å, c = 17.32 Å; Z = 3
Simetriatrigonal 3m o 32/m
Grup espacialspace group R-3m (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Colorgroc, vermell, marró vermellós, incolor si és pura, pot ser blanc, ombres pàl·lides de color gris,
Exfoliacióperfecta {0001}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa3,5 a 4
Lluïssorvítria, nacrada, terrosa als agregats
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,6 a 2,9
Densitat2,7 a 2,8
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1.572 nε = 1.592
Birefringènciaδ = 0.020
Altres característiquesfortament piroelèctrica
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1987 s.p. Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3][4]

CaracterístiquesModifica

És un mineral d'alumini i potassi hidratats, de fórmula química KAl3(SO4)2(OH)6. Els cristalls d'alunita morfològicament són romboedres amb angles interfacials de 90° 50′, cosa que els proporciona una gran semblança als cubs. L'estructura cristal·lina n'és trigonal. L'alunita pot variar del color blanc fins al gris groguenc. La duresa és 4 i la gravetat específica és d'entre 2,6 i 2,9. És insoluble en aigua o àcids febles, però soluble en àcid sulfúric.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'alunita pertany a "07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran", juntament amb els minerals següents: ansita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jacimentsModifica

L'alunita es troba en filons i en masses de reemplaçament en traquita i riolita, així com en roques volcàniques similars, riques en potassi. Es produeix com a mineral secundari sobre els minerals de sulfat de ferro. Es forma per l'acció de solucions de rodaments d'àcid sulfúric sobre aquestes roques durant l'oxidació i lixiviació dels dipòsits de sulfur. Es troba també a prop de fumaroles volcàniques. Les masses blanques de grans fins s'assemblen en aparença a la pedra calcària, a la dolomita, a l'anhidrita i a la magnesita.

L'alunita és un anàleg de la jarosita, en la qual l'alumini reemplaça el Fe3+. El sodi pot substituir-se pel potassi en el mineral, i quan el contingut de sodi és alt se'n diu natroalunita.

Hi ha jaciments d'alunita arreu de tot el món. Als territoris de parla catalana s'ha trobat alunita a la pedrera del Turó de Montcada, a Montcada i Reixac i a Gavà (Barcelona) i a la mina La Murta a la Vall d'Uixó (Castelló).[2]

Supergrup de l'alunitaModifica

L'alunita pertany i dóna nom al supergrup de l'alunita. Aquest supergrup inclou els grups següents: grup de l'alunita, grup de la beudantita, grup de la plumbogummita i grup de la dussertita. Els cristalls que es troben en aquest supergrup són generalment petits, imperfectes i rars. L'hàbit és generalment o bé tabular {0001} o pseudocúbic (romboedrocúbica) a pseudocuboctahedral. Aquest supergrup també és conegut com a família alunita.[5]

Grup de l'alunitaModifica

El grup de l'alunita és un dels grups que pertanyen al supergrup del mateix nom. El membre més comú és la jarosita. Aquest grup conté els minerals següents: alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), beaverita-(Zn), dorallcharita, huangita, hidronijarosita, jarosita, natroalunita, natroalunita-2c, natrojarosita, osarizawaita, plumbojarosita, schlossmacherita i walthierita.[6]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alunita
  1. [enllaç sense format] http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/alunite.pdf Handbook of Mineralogy
  2. 2,0 2,1 «Alunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2014].
  3. [enllaç sense format] http://webmineral.com/data/Alunite.shtml Webmineral data
  4. Hurlbut, Cornelius S.; Cornelis Klein Manual of Mineralogy. 20a ed., 1985. ISBN 0-471-80580-7. 
  5. «Alunite Supergroup» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2014].
  6. «Alunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 febrer 2014].