Atlasovita

mineral sulfat

L'atlasovita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Vladimir Vasil'evich Atlasov (1661/1664–1711), el primer rus a explorar la península de Kamtxatka.

Infotaula de mineralAtlasovita
Fórmula químicaK(BiO)Cu6Fe3+(SO4)5O3Cl
EpònimVladimir Atlasov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGreat Fissure eruption (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.BC.20
Nickel-Strunz 9a ed.7.BC.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/B.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana30.1.17.2
Heys26.27
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 9.86(2) Å, c = 20.58(2) Å
Colormarró fosc
Exfoliacióperfecta en {001}
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllamarró clar
Diafanitattransparent
Densitat4,20 g/cm3 (mesurada), 4,12 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1.783 nε = 1.776
Birefringènciaδ = 0,007
Pleocroismevisible
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1986-029 Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

CaracterístiquesModifica

L'atlasovita és un sulfat de fórmula química K(BiO)Cu6Fe3+(SO4)5O3Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant cristalls tabulars de vuit costats. Forma una sèrie de solució sòlida amb la nabokoïta.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'atlasovita pertany a "07.BC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: d'ansita, alunita, ammonioalunita, ammoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, nabokoita, clorothionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataita, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.

Formació i jacimentsModifica

L'atlasovita es forma com a sublimat volcànic. Només se n'ha trobat al volcà Tolbachik, a Kamtxatka (Rússia), un indret on s'han descobert gairebé una setantena d'espècies noves.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Atlasovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
  2. «Atlasovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 setembre 2015].
  3. «Atlasovite-Nabokoite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].
  4. «Great Fissure eruption (Main Fracture), Tolbachik volcano, Kamchatka Oblast', Far-Eastern Region, Russia» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 setembre 2015].