Muntanyes Metal·líferes

Les muntanyes metal·líferes (en alemany Erzgebirge, en txec Krušné hory Krušné hory (pàg.)) formen una serralada a Europa Central que va formar la frontera natural entre Bohèmia i Saxònia durant segles.[1] Actualment la frontera entre la República Txeca i Alemanya passa just al nord per la carena principal de la serralada. Els cims més alts són el Klínovec (en alemany: Keilberg), (1224 m) i el Fichtelberg (1215 m).

Infotaula de geografia físicaMuntanyes Metal·líferes
Imatge
TipusMitja muntanya, mesoregió i serralada Modifica el valor a Wikidata
Epònimmena Modifica el valor a Wikidata
Part deKrušnohorská hornatina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaDistricte de Erzgebirge (Alemanya), Mittelsachsen (Alemanya), Sächsische Schweiz-Osterzgebirge (Alemanya), Regió de Karlovy Vary (Txèquia), Regió d'Ústí nad Labem (Txèquia) i Vogtlandkreis (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 30′ N, 13° 00′ E / 50.5°N,13°E / 50.5; 13
Serraladamassís de Bohèmia Modifica el valor a Wikidata
Limita ambSaxon-Bohemian Chalk Sandstone Region (en) Tradueix
Vogtland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Format per
Dades i xifres
Punt més altKlínovec (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (1.243,7 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca sedimentària, roca metamòrfica i roca ígnia Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodePaleozoic Modifica el valor a Wikidata
Myslivny

Aquesta zona va ser important en l'establiment de la mineria moderna i és una de les muntanyes més investigades del món.[2]

Geografia modifica

 
Vista des de Mückentürmchen.

Aquestes muntanyes són un bloc hercinià.[3] Estan orientades de sud-oest a nord-est i fan uns 150 km de llargada amb uns 40 km d'amplada mitjana. Pertanyen al Massís de Bohèmia.

Rius importants modifica

 
Castell Stein sobre el Zwickauer Mulde

D'oest a est:

Clima modifica

 
Stürmer a l'hivern

El clima de les parts altes d'aquestes muntanyes té temperatures notablement més baixes que les zones de la base de les muntanyes. Les temperatures mitjanes anuals es troben al voltant dels 3 graus Oberwiesenthal, que es troba a una altitud de 922 m té una temperatura mitjana anual de 3 °C. De mitjana hi ha 140 dies sense glaçades l'any.[4] Antigament aquestes muntanyes rebien el nom popular de Sibèria de Saxònia.

La precipitació, per l'efecte orogràfic, és el doble (uns 1.100 litres) a aquestes muntanyes que a les parts baixes que l'envolten. Hi poden haver vents d'efecte Foehn amb vents del sud.

Pel seu clima hi ha molta acumulació de neu prop de Satzung i hi ha pins nans ja a uns 900 m d'altitud (molt per sota dels 1660-1800 m on es troben aquests tipus de pins als Alps).

Referències modifica

  1. «Muntanyes Metal·líferes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ore Mountains». A: Encyclopædia Britannica. 
  3. Elkins, T H. Germany (en anglès). 3a edició, 1972, p. 291.  ASIN B0011Z9KJA
  4. Athenaum sive Universitas Boemo-Zinnwaldensis von 1717, published by Peter Schenk.

Bibliografia modifica

  • Harald Häckel, Joachim Kunze: Unser schönes Erzgebirge. 4th edition, Häckel 2001, ISBN 3-9803680-0-9
  • Peter Rölke (Hrsg.): Wander- & Naturführer Osterzgebirge, Berg- & Naturverlag Rölke, Dresden 2007, ISBN 978-3-934514-20-1
  • Müller, Ralph u.a.: Wander- & Naturführer Westerzgebirge, Berg- & Naturverlag Rölke, Dresden 2002, ISBN 3-934514-11-1
  • NN: Kompass Karten: Erzgebirge West, Mitte, Ost. Wander- und Radwanderkarte 1:50.000, GPS kompatibel. Kompass Verlag, 2002, ISBN 3-85491-954-9
  • NN: Erzgebirge, Vogtland, Chemnitz. HB Bildatlas, Heft No. 171. 2., akt. Aufl. 2001, ISBN 3-616-06271-3
  • Peter Rochhaus: Berühmte Erzgebirger in Daten und Geschichten. Sutton Verlag, Erfurt 2006, ISBN 978-3-86680-020-5
  • Siegfried Roßberg: Die Entwicklung des Verkehrswesens im Erzgebirge - Der Kraftverkehr. Bildverlag Böttger, Witzschdorf 2005, ISBN 3-9808250-9-4
  • Bernd Wurlitzer: Erzgebirge, Vogtland. Marco Polo Reiseführer. 5., akt. Aufl. Mairs Geographischer Verlag, 2001, ISBN 3-8297-0005-9

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muntanyes Metal·líferes