Un òcul (del llatí oculus, 'ull') és una obertura central a la part superior d'una cúpula. En arquitectura designa també una obertura o finestra de forma circular o ovalada, i sol ser sinònim d'ull de bou. La seva funció és la de proporcionar il·luminació. També pot usar-se de forma exclusivament decorativa. S'utilitza per definir l'obertura circular central existent a la cúpula del Panteó de Roma. En aquest cas la seva funció era alleugerir el pes de la cúpula i alhora deixar entrar l'aire i la llum. Les finestres circulars també es troben en basíliques i esglésies cristianes. En l'art romànic s'utilitzava per fer entrar una mica de llum per les parets tan gruixudes.[1]

La cúpula octogonal d'enteixinat i l'òcul de l'església de San Bernardo alle Terme (Roma)
Òcul perforat a la cúpula del Panteó de Roma; l'obertura no està protegida, de manera que la pluja pot caure a l'interior de l'edifici

En arqueologia, amb aquest nom es coneixen determinats motius geomètrics trobats a l'art prehistòric de l'Europa occidental. Sol referir-se a un parell de marques circulars o espirals que se solen interpretar com a ulls. Apareixen en ceràmiques, estàtues i megàlits. Poden representar la mirada d'un déu o una deessa i va ser un element especialment comú durant el període Neolític.

TipusModifica

  • S'utilitza per definir la obertura circular central existent a la cúpula de l' Panteó de Roma. En aquest cas la seva funció era alleugerir el pes de la cúpula al mateix temps que deixava entrar l'aire i la llum.
  • Els òculs també es troben en els timpans de les basíliques i esglésies cristianes o, quan es tracta del gòtic es denomina rosassa.[2]
  • Al òculs ovalats o circulars de l'arquitectura del segle XVI se'ls sol denominar ulls de bou.
  • El òculs circulars en les golfes del edificis han estat una característica de l'arquitectura clàssica francesa del segle XVII .
  • També hi ha òculs o ulls de bou, emprats per raons estructurals, com finestretes de vaixells i avions.
  • En arqueologia, òcul és el nom que es dóna a determinats motius geomètrics trobats en el art prehistòric de l'Europa occidental. Sol referir-se a un parell de marques circulars o espirals que se solen interpretar com ulls. Apareixen en ceràmiques, estàtues i megàlits . Poden representar la mirada d'un déu o deessa i va ser especialment comú durant el període Neolític .

GaleriaModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.128. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  2. Léxico de arte. Madrid - España: Akal, 1990, p. 148. ISBN 978-84-460-0924-5 [Consulta: 7 juny 2015]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òcul