Santa Eulàlia de Puig-oriol

Santa Eulàlia de Puig-oriol[1] és una entitat de població del municipi de Lluçà, a la comarca d'Osona. En una carenada, a deu minuts de l'antiga parròquia, que es trobava en l'indret de l'actual cementiri. En el cens de 2006 tenia 161 habitants.

Infotaula d'edifici
Santa Eulàlia de Puig-oriol
Santa Eulàlia de Puigoriol des del castell de Lluçà.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusLocalitat Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud746 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaOsona
MunicipiLluçà Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióConfins de la comarca d'Osona prov. de Barcelona
 42° 04′ 03″ N, 2° 04′ 20″ E / 42.067555°N,2.072338°E / 42.067555; 2.072338Coord.: 42° 04′ 03″ N, 2° 04′ 20″ E / 42.067555°N,2.072338°E / 42.067555; 2.072338

El 905 ja hi havia una església de Santa Eulàlia, sufragània de la de Lluçà, prop de la vila (avui mas) de Puig-oriol, que fou reedificada els segles XVII i XVIII, es troba sobre la carretera de Lluçà. Fou refeta el 1435, segurament a conseqüència dels terratrèmols del 1428, i avui només en resta una part com a capella del cementiri.

Però la formació del poble és del segle xviii.[1] A partir d'aquest i principis del segle vinent anà creixent fins a comptar amb unes 50 famílies a mitjan segle. Quan fou decidida la construcció d'una nova església al poble (1855), erigida en parròquia independent de Lluçà el 1878.

Les petites indústries tèxtils (la més antiga, del 1861) i la noca xarxa de comunicacions no han aconseguit d'acréixer l'impuls que tenia, i actualment té uns 200 i escaig habitants (dues terceres parts de tot el terme). Hi radica l'ajuntament i és l'únic nucli de població aglomerada del terme.

Existeix com a cognom, present a la Catalunya central i de possible origen occità.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Santa Eulàlia de Puig-oriol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

FontsModifica

  • Fundació Enciclopèdia Catalana, Gran Geografia Comarcal de Catalunya, volum I, pàg. 258 (ISBN 84-85194-15-2)