Obre el menú principal

Santa Maria de Lluçà

monestir a Lluçà (Osona)

Santa Maria de Lluçà és una obra de Lluçà (Osona) declarada bé cultural d'interès nacional. És sens dubte el més notable edifici arqueològic i històric del Lluçanès. Està situada al terme de Lluçà, als peus del castell. Voltada per masies, conreus, boscos i pastures que recorden el recent passat autàrquic de les cases de pagès.[1]

Infotaula d'edifici
Santa Maria de Lluçà
Monestir de Santa Maria de Lluçà, Lluçanès.jpg
Dades
Tipus monestir
Característiques
Estil arquitectònic Romànic, barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaOsona
MunicipiLluçà
 42° 03′ 02″ N, 2° 02′ 07″ E / 42.050489°N,2.035327°E / 42.050489; 2.035327
Bé d'interès cultural
Data 21 novembre 2000
Identificador RI-51-0000274
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 360-MH-EN
IPAC 408
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

L'antic monestir de Santa Maria de Lluçà està situat als peus del turó on s'alça el castell de Lluçà. L'església és un edifici d'una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s'obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte. La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l'absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII. La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV. El campanar i diverses dependències monacals també foren renovades. Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV que es poden contemplar en el petit museu annex. En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d'estil barroc. Al segle XVII, es va refer la façana de l'església reaprofitant la porta i la ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300.[2]

A migdia de la nau hi ha el petit claustre, de planta irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.[2]

De les dependències monacals, encerclades per un mur de 3 m d'alçada, queden pocs vestigis.[2]

Al subsòl rocós sobre el qual s'assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X.[2]

Conserva una pica baptismal romànica procedent de l'església de Salcelles.[2]

La Mare de Déu de l'altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l'any 1936.[2]

Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal i laterals d'altar i una creu de fusta policromada del segle XIII dels que en podem veure les rèpliques in situ.[2]

HistòriaModifica

L'antiga canònica agustiniana de Santa Maria de Lluçà s'alça aïllada al SE del castell de Lluçà, on resta encara l'església de planta circular de Sant Vicenç. Fundada en l'antiga parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell,fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185). Al gran moment d'esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV. El 1592 va ser secularitzada com totes les canònigues regulars. Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.[2]

ReferènciesModifica

  1. Edita: Associació Món Mediavel, núm.. 17, pàgs. 68-71, Text Osona-Turisme Diposit Legal: B-22365-2008 (ISSN: 2013-1097)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Santa Maria de Lluçà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Lluçà  
  • «Santa Maria de Lluçà». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.