- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1818 - Sabadell: Josep de Calassanç Duran i Mimó, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
- 1869 - Cadaqués: Caritat Serinyana i Rubiés, mecenes catalana (m. 1915).[3]
- 1875 - Sagunt, Camp de Morvedre: Francesc Mora i Berenguer, arquitecte valencià (m. 1961).
- 1888 - Maella, Baix Aragó-Casp: Aurora Folquer i Pedret, pintora catalana.[4]
- 1899 - Benifaió, Ribera Alta: Regino Más i Marí, innovador artista faller valencià (m. 1968).
- 1929 - Barcelona, Alicia Agut, actriu catalana (m. 2017).[5]
- 1963 - Barcelona: Àngels Barceló Suárez, periodista catalana.[6]
- 1966 - Barcelona: David Vegara i Figueras, economista, gestor públic i polític català.
- 1973 - Alacant: Laura Pamplona, actriu, model i cantant valenciana.[7]
- 1985 - Barcelona: Maria Romagosa i Romagosa, jugadora d'hoquei sobre herba en la posició de davantera.[8]
- Resta del món
- 1533 - Palau de Placentiaː Elisabet I d'Anglaterra, reina d'Anglaterra i d'Irlanda des de 1558 fins a la seva mort (m. 1603).[9]
- 1541 - Madrid: Hernando de Cabezón, organista i compositor del Renaixement.
- 1707 - Montbard, França: Georges-Louis Leclerc, naturalista, matemàtic, biòleg, cosmòleg i escriptor francès (m. 1788).[10]
- 1731 - Westminster, Anglaterraː Elisabetta de Gambarini, compositora anglesa, cantant, organista, clavecinista, pianista (m. 1765).[11]
- 1805 - Valenciennes, Nord - Pas de Calais: Julie Dorus-Gras, cantant d'òpera francesa (m. 1896).[12]
- 1829 - Darmstadt, Alemanya: Friedrich August Kekulé, químic alemany (m. 1896).[13]
- 1832 - Cadis, Espanya: Emilio Castelar y Ripoll, darrer president de la Primera República Espanyola i darrer President del consell de Ministres.
- 1836 - Glasgow, Escòcia: Henry Campbell-Bannerman, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1905-1908) (m. 1908).[14]
- 1859 - Montevideo, Uruguai: Juan Campisteguy, president d'Uruguai (m. 1937)
- 1866 - París: Tristan Bernard, novel·lista i autor dramàtic francès (m. 1947).[15]
- 1870 - Úbeda (Jaén, Andalusia): Regina de Lamo Jiménez, professora de música, escriptora, periodista, feminista i activista pels drets de les dones i pel sindicalisme, promotora del model cooperativista a l'economia i de l'anarquisme (m. Barcelona, 1947).
- 1885 - Laredo, EUA: Jovita Idar, periodista, activista, educadora i treballadora pels drets civils mexicanoamericana (m. 1946).[16]
- 1887 - Scarboroughː Edith Sitwell, poeta modernista anglesa molt influent (m. 1964).[17]
- 1893 - Linz, Imperi Austrohongarès: Grete von Urbanitzky-Passini, escriptora i compositora austríaca.
- 1894 - Kazan (gubèrnia de Kazan, Imperi Rus): Gala Dalí, dona i musa de Salvador Dalí (n. 1894).[18]
- 1907 - Sant Petersburg, Rússia: Vera Broido, escriptora cronista de la revolució russa (m. 2004).[19]
- 1909 - Istanbul, Imperi Otomà: Elia Kazan director de cinema i guionista (mort el 28 de setembre del 2003).
- 1913 - Lancashire, Regne Unit: Anthony Quayle, actor i productor anglès.
- 1917 - Sydney (Austràlia): John Cornforth, químic australià, Premi Nobel de Química de l'any 1975 (m. 2013).[20]
- 1936 - Lubbock, Texas (EUA): Buddy Holly, cantautor i pioner del rock and roll.
- 1949 - Newark, Nova Jersey: Gloria Gaynor, cantant estatunidenca de soul i disco.[21]
- 1951 - Akron, Ohio (EUA): Chrissie Hynde, cantant, compositora i guitarrista estatunidenca, líder del grup the Pretenders.[22]
- 1964 - Salamanca: María Fernanda Espinosa, diplomàtica i poeta equatoriana; ha estat Presidenta de l'Assemblea de l'ONU.[23]
- 1965 - Adjud, Romania: Angela Gheorghiu, soprano romanesa.[24]
- Països Catalans
- Resta del món
- 1099, Majd al-Mulk, visir seljúcida.
- 1134, Alfons I d'Aragó, rei d'Aragó i fundador dels ordes militars de la Confraria de Belchite i la Militia Christi de Monreal.
- 1559, Ginebra, Suïssa: Robert Estienne, impressor i humanista francès (n. 1503).[28]
- 1566, Szigetvár, Hongria: Solimà I el Magnífic soldà de l'Imperi Otomà, 1520-1566) (71 anys).
- 1809, Maulbronn: Caroline Schelling, intel·lectual del romanticisme alemany, traductora de Shakespeare (n. 1763).[29]
- 1851, Santiago (Xile)ː Paula Jaraquemada, heroïna de la independència de Xile (n. 1768).[30]
- 1910, Londres, Regne Unit: William Holman Hunt, pintor britànic, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita.
- 1918, Oslo, Noruega: Peter Ludwig Mejdell Sylow, matemàtic (85 anys).
- 1936,
- 1937, Londresː Annie Lorrain Smith, liquenòloga i micòloga britànica (n. 1854).[33]
- 1940: Edmund Rumpler, dissenyador d'automòbils i aeronaus austríac.
- 1962:
- 1990: Clara Eleonore Stinnes, corredora de cotxe coneguda per ser la primera dona a donar la volta a món en cotxe
- 1991, El Cerrito, Califòrnia (EUA): Edwin McMillan, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1951 (n. 1907).[36]
- 1994, Canes, França: Terence Young, guionista i director de cinema britànic.
- 2003, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Warren Zevon, cantant, cantautor i músic de rock estatunidenc.[37]
- 2014, Copenhaguen: Elsa-Marianne von Rosen, ballarina, coreògrafa i actriu sueca, popular per tota Escandinàvia (n. 1924).[38]
- 2015, El Puerto de Santa María: José María Ruiz-Mateos, empresari espanyol (84 anys).
Festes i commemoracions
modifica
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - bataille de la Moskova 7 septembre 1812» (en francès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ DÉLANO, MANUEL «El general Pinochet sale ileso de un atentado contra el vehículo presidencial». El País, 08-09-1986 [Consulta: 26 juny 2016].
- ↑ «Genealogía de Caritat Serinyana Rubies» (en castellà). Geneanet. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ «Aurora Folquer Pedret | Xarxa de padrons històrics». [Consulta: 10 abril 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Mor l'actriu barcelonina Alicia Agut als 87 anys». NacióDigital. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Àngels Barceló» (en anglès). Roca Libros. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Laura Pamplona» (en castellà). Bekia. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Maria Romagosa Romagosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Elisabet I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Louis Leclerc comte de Buffon» (en francès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Elisabetta de Gambarini» (en anglès). A Modern Reveal: Songs and Stories of Women Composers. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ Macy, Laura Williams. «Elizabeth Forbes: Dorus-Gras (née Van Steenkiste), Julie-Aymée-Josephe». A: The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 130. ISBN 978-0-19-533765-5.
- ↑ «August Kekule von Stradonitz | German chemist» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Sir Henry Campbell-Bannerman | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul dit Tristan Bernard» (en francès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Turner, Elizabeth Hayes; Cole, Stephanie; Sharpless, Rebecca. Texas Women: Their Histories, Their Lives (en anglès). University of Georgia Press, 2015, pàg. 227. ISBN 978-0-8203-4720-2.
- ↑ «Edith Sitwell | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «Gala Dalí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Vera Markovna Broido Cohn (1907-2004) - Find A...» (en anglès). [Consulta: 20 febrer 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1975» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Si has nacido el 7 de septiembre, Gloria Gaynor te invita a su concierto en Riojaforum» (en castellà). Rioja 2, 02-07-2019. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Sobsey, Adam. Chrissie Hynde: A Musical Biography (en anglès). University of Texas Press, 2017-04-11, p. 9. ISBN 978-1-4773-1039-7.
- ↑ Fernández de Cano, J. R. «Espinosa Garcés, María Fernanda (1964-VVVV)». MCNBiografias.com. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Fuller, Amanda E. «Angela Gheorghiu» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Álvarez Palenzuela, Vicente. «María de Castilla». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Saldoni, Baltasar. Diccionario biográfico-bibliográfico de efemérides de músicos españoles. Vol. III. Madrid: Imprenta a Cargo de D.Antonio Perez Dubrull, 1868, p. 185.
- ↑ «Josefina Torrens Illas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Robert Estienne» (en francès). [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Caroline Schelling». Douglas W. Stott. [Consulta: 9 juliol 2020].
- ↑ «Paula Jaraquemada (1768-1851)» (en castellà). Memoria chilena. [Consulta: 9 març 2021].
- ↑ Bernal-Triviño, Ana «María Domínguez, la primera alcaldesa republicana». Público, 07-09-2018.
- ↑ «Esteban Nieto, Isabel» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Mary R. S. Creese, ‘Smith, Annie Lorrain (1854–1937)’, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edn, May 2005, accessed 15 November 2007. doi:10.1093/ref:odnb/46420 (subscription required)
- ↑ «Isak Dinesen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1951» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Dansby, Andrew (September 8, 2003). «Warren Zevon Dies». Rolling Stone.
- ↑ «Elsa Marianne von Rosen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
