Pere I del Brasil
Pere I del Brasil i IV de Portugal “el Rei Soldat” (Lisboa 1798 - íd. 1834) fou príncep del Brasil (1816-1822); regent del Regne (1821-1822); Emperador del Brasil (1822-1831) i Rei de Portugal (1826).
FamíliaModifica
Fill del rei Joan VI de Portugal i la infanta Carlota Joaquina d'Espanya nasqué a Lisboa al Palau de Queluz el 12 d'octubre de 1798.[1]
Era net per part de pare dels reis Pere III de Portugal i Maria I de Portugal mentre que per part de mare ho era del rei Carles IV d'Espanya i la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.
Quan ell tenia nou anys, el 1807, la família reial es va traslladar al Brasil per escapar de l'ocupació Napoleònica, estant-s'hi fins al 1820. La presència de la família reial al país va convertir la ciutat de Rio de Janeiro en capital de l'Imperi Portuguès i va elevar el Brasil a un estatut igual que el de Portugal dins el regne. Fou el 1816 quan fou nomenat hereu del regne mitjançant el títol de príncep del Brasil.
En primeres núpcies, es casà a Rio de Janeiro el 6 de novembre de 1817 amb l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, filla de l'emperador Francesc I d'Àustria i la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies. D'aquesta unió nasqueren:
- la infanta Maria II de Portugal (1819-1853), reina de Portugal
- l'infant Miquel de Bragança (1820)
- l'infant Joan Carles de Bragança (1821-1822)
- la infanta Januaria Maria de Bragança (1822-1901), princesa imperial del Brasil, casada el 1844 amb el príncep Lluís Carles de Borbó-Dues Sicílies
- la infanta Paula Marianna de Bragança (1823-1833)
- la infanta Francesca Carolina de Bragança (1824-1898), casada el 1843 amb el príncep Francesc d'Orleans-Joinville
- l'infant Pere II del Brasil (1825-1891), emperador del Brasil
En segones núpcies es casà per poders el 2 d'agost de 1829 a Munic, i en persona el 17 d'octubre del mateix any a Rio de Janeiro, amb Amàlia de Leuchtenberg, filla del duc Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera. D'aquesta unió nasqué:
GovernModifica
L'any 1821 la família reial portuguesa decideix, després de més de deu anys d'exili forçós al Brasil, tornar a Portugal. Abans del retorn el rei Joan VI de Portugal elimina els privilegis atorgats al Brasil i deixa al seu fill, el príncep hereu Pere de Beira com a administrador de la colònia. Aviat apareixeran importants descontentaments entre la població mentre certs sectors nacionalistes oferiran la Corona a Pere que acceptarà. El suport de Pere a la revolta de 1820 a la ciutat de Porto provocarà la pressió de la Cort al seu pare pel retorn al continent del príncep hereu, a la qual cosa Pere es va negar. Se li va retirar el càrrec de regent, restant com un simple representant de la Corona al Brasil. En conèixer la notícia, el 7 de setembre de 1822, va desembeinar la seva espasa i per l'anomenat Crit d'Iparanga: Independència o mort! va proclamar la independència del Brasil. Posteriorment el 12 d'octubre fou proclamat emperador i l'1 de desembre fou coronat amb el nom de Pere I del Brasil.
Un regne amb problemesModifica
Els primers anys de la independència no foren fàcils, calgué superar un seguit d'escàndols que afectaren enormement la popularitat de l'emperador. L'assumpció del títol d'emperador en lloc del de rei es degué a la voluntat d'acomodar les importants diversitats del país a la monarquia així com per la seva voluntat de voler emular Napoleó Bonaparte.
Les seves idees liberals quedaren vinculades a la necessitat de mantenir un poder monàrquic fort i estable per tal de garantir la unitat del país i controlar moltes províncies en què o encara es pretenia mantenir certa unió amb Portugal o que ja s'hi sentia cert sentiment republicà. El 25 de març de 1824 s'aprovà una Constitució[2] de caràcter liberal.[3]
L'any 1826 moria el rei Joan VI de Portugal i Pere fou cridat a la successió portuguesa, ignorant les restriccions de la seva pròpia Constitució. Malgrat tot, el seu regnat fou breu (7 dies, començant el 26 d'abril)i el mateix any hagué d'abdicar en favor de la seva filla, Maria II de Portugal el 2 de maig d'aquell any, que amb set anys assumí al tron regentat pel seu oncle, el príncep i rei Miquel I de Portugal amb la promesa d'un casament futur entre regent i reina. Mentrestant la vacil·lació de Pere entre quedar-se a Portugal o retornar al Brasil, d'on encara era emperador, li feren molt mal a la seva imatge pública.
Retorn a PortugalModifica
Després d'una crisi política que va acabar amb la dimissió dels ministres, i enmig d'una forta crisi econòmica, Pere es va veure obligat a abdicar del tron brasiler el 7 d'abril de 1831 en favor del seu fill Pere II del Brasil.
Tornà a Portugal i allà combaté al seu germà Miquel, en l'anomenada Guerra dels Dos Germans, per tal d'expulsar-lo i recuperar la Corona per a la seva filla. Vençut Miquel l'antic rei i emperador es retirà al Palau de Queluz on morí el 24 de setembre de l'any 1834, a l'edat de 36 anys de tuberculosi.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere I del Brasil |
- ↑ Vegeu:
- Calmon 1950, p. 14,
- Sousa 1972, Vol 1, pàg. 10–11,
- Macaulay 1986, p. 6,
- Lustosa 2006, p. 36.
- ↑ de Holanda, Sérgio Buarque. O Brasil Monárquico: o processo de emancipação (en portuguès). Bertrand Brasil, 2001. ISBN 8528601986.
- ↑ Calmón, Pedro. História da civilização brasileira (en portuguès). Senado Federal, Conselho Editorial, 2002, p.203.
BibliografiaModifica
- Armitage, John. The History of Brazil, from the period of the arrival of the Braganza family in 1808, to the abdication of Don Pedro The First in 1831. 2. London: Smith, Elder & Co, 1836.
- Barman, Roderick J. Brazil: The Forging of a Nation, 1798–1852. Stanford, California: Stanford University Press, 1988. ISBN 978-0-8047-1437-2.
- Barman, Roderick J. Citizen Emperor: Pedro II and the Making of Brazil, 1825–1891. Stanford, California: Stanford University Press, 1999. ISBN 978-0-8047-3510-0.
- Besouchet, Lídia. Pedro II e o Século XIX (en pt). 2nd. Rio de Janeiro: Nova Fronteira, 1993. ISBN 978-85-209-0494-7.
- Branco, João Carlos Feo Cardoso de Castello. Resenha das familias titulares do reino de Portugal: Acompanhada das notícias biográphicas de alguns indivíduos da mesmas famílias (en pt). Lisbon: Imprensa Nacional, 1838.
- Calmon, Pedro. O Rei Cavaleiro (en pt). 6. São Paulo: Edição Saraiva, 1950.
- Calmon, Pedro. História de D. Pedro II (en pt). 1–5. Rio de Janeiro: José Olímpio, 1975.
- Carvalho, J. Mesquita de. Dicionário prático da língua nacional ilustrado. 1. 12. São Paulo: Egéria, 1968.
- Costa, Horácio Rodrigues da «Os Testemunhos do Grito do Ipiranga» (en pt). Revista do Instituto Histórico e Geográfico Brasileiro. Imprensa Nacional [Rio de Janeiro], 295, 1972.
- Costa, Sérgio Corrêa da. Every Inch a King: A Biography of Dom Pedro I First Emperor of Brazil. London: Robert Hale, 1972. ISBN 978-0-7091-2974-5.
- Costa, Sérgio Corrêa da. As quatro coroas de D. Pedro I. Rio de Janeiro: Paz e Terra, 1995. ISBN 978-85-219-0129-7.
- Dicionários Editora. Dicionário de Sinônimos. 2. Porto: Porto Editora, 1997.
- Freira, Laudelino. Grande e novíssimo dicionário da língua portuguesa. 2. Rio de Janeiro: A Noite, 1946.
- Houaiss, Antônio; Villar, Mauro de Salles. Dicionário Houaiss da língua portuguesa. Rio de Janeiro: Objetiva, 2009. ISBN 978-85-7302-963-5.
- Jorge, Fernando. Os 150 anos da nossa independendência (en pt). Rio de Janeiro: Mundo Musical, 1972.
- Lustosa, Isabel. D. Pedro I: um herói sem nenhum caráter (en pt). São Paulo: Companhia das Letras, 2006. ISBN 978-85-359-0807-7.
- Macaulay, Neill. Dom Pedro: The Struggle for Liberty in Brazil and Portugal, 1798–1834. Durham, North Carolina: Duke University Press, 1986. ISBN 978-0-8223-0681-8.
- Lima, Manuel de Oliveira. O movimento da Independência (en pt). 6th. Rio de Janeiro: Topbooks, 1997.
- Lira, Heitor. História de Dom Pedro II (1825–1891): Ascenção (1825–1870) (en pt). 1. Belo Horizonte: Itatiaia, 1977.
- Morato, Francisco de Aragão. Memória sobre a soccessão da coroa de Portugal, no caso de não haver descendentes de Sua Magestade Fidelíssima a rainha D. Maria II (en pt). Lisbon: Typographia de Firmin Didot, 1835.
- Needell, Jeffrey D. The Party of Order: the Conservatives, the State, and Slavery in the Brazilian Monarchy, 1831–1871. Stanford, California: Stanford University Press, 2006. ISBN 978-0-8047-5369-2.
- Rangel, Alberto. Dom Pedro Primeiro e a Marquesa de Santos (en pt). 2. Tours, Indre-et-Loire: Arrault, 1928.
- Rezzutti, Paulo. D. Pedro, a história não contada (en pt). 1. São Paulo: LeYa, 2015. ISBN 978-85-7734-583-0.
- Palácio de Queluz. D. Pedro d'Alcântara de Bragança, 1798–1834 (en pt). Lisbon: Secretária de Estado, 1986.
- Rodrigues, José Carlos. A Constituição política do Império do Brasil (en pt). Rio de Janeiro: Typographia Universal de Laemmert, 1863.
- Rodrigues, José Honório. Independência: revolução e contra-revolução (en pt). 4. Rio de Janeiro: Livraria Francisco Alves Editora, 1975.
- Santos, Eugénio Francisco dos «Fruta fina em casca grossa» (en pt). Revista de História da Biblioteca Nacional. SABIN [Rio de Janeiro], 74, 2011. ISSN: 1808-4001.
- Saraiva, António José. The Marrano Factory. The Portuguese Inquisition and Its new Christians 1536–1765. Leiden, South Holland: Brill, 2001. ISBN 90-04-12080-7.
- Sousa, Otávio Tarquínio de. A vida de D. Pedro I (en pt). 1. Rio de Janeiro: José Olímpio, 1972.
- Sousa, Otávio Tarquínio de. A vida de D. Pedro I (en pt). 2. Rio de Janeiro: José Olímpio, 1972.
- Sousa, Otávio Tarquínio de. A vida de D. Pedro I (en pt). 3. Rio de Janeiro: José Olímpio, 1972.
- Tavares, Ingrid. «Infecção, e não briga, causou aborto e morte de mulher de Dom Pedro 1º», 03-04-2013.
- Viana, Hélio. D. Pedro I e D. Pedro II. Acréscimos às suas biografias (en pt). São Paulo: Companhia Editora Nacional, 1966.
- Viana, Hélio. Vultos do Império (en pt). São Paulo: Companhia Editora Nacional, 1968.
- Viana, Hélio. História do Brasil: período colonial, monarquia e república (en pt). 15th. São Paulo: Melhoramentos, 1994. ISBN 978-85-06-01999-3.
| Precedit per: — |
Emperador del Brasil 1822–1831 |
Succeït per: Pere II |
| Precedit per: Joan VI |
Príncep del Brasil 1816–1822 |
Succeït per: — |
| Rei de Portugal 1826 |
Succeït per: Maria II |