Pere I del Brasil
Pere I de Brasil i IV de Portugal “el Rei Soldat” (Lisboa 1798 - íd. 1834) fou príncep de Brasil (1816-1822); regent del Regne (1821-1822); Emperador de Brasil (1822-1831) i Rei de Portugal (1826).
FamíliaModifica
Fill del rei Joan VI de Portugal i la infanta Carlota Joaquina d'Espanya nasqué a Lisboa al Palau de Queluz el 12 d'octubre de 1798.
Era nét per part de pare dels reis Pere III de Portugal i Maria I de Portugal mentre que per part de mare ho era del rei Carles IV d'Espanya i la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma.
Quan ell tenia nou anys, el 1807, la família reial es va traslladar al Brasil per escapar de l'ocupació Napoleònica, estant-s'hi fins al 1820. La presència de la família reial al país va convertir la ciutat de Rio de Janeiro en capital de l'Imperi Portuguès i va elevar el Brasil a un estatut igual que el de Portugal dins el regne. Fou el 1816 quan fou nomenat hereu del regne mitjançant el títol de príncep de Brasil.
En primeres núpcies, es casà a Rio de Janeiro el 6 de novembre de 1817 amb l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria, filla de l'emperador Francesc I d'Àustria i la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies. D'aquesta unió nasqueren:
- la infanta Maria II de Portugal (1819-1853), reina de Portugal
- l'infant Miquel de Bragança (1820)
- l'infant Joan Carles de Bragança (1821-1822)
- la infanta Januaria Maria de Bragança (1822-1901), princesa imperial de Brasil, casada el 1844 amb el príncep Lluís Carles de Borbó-Dues Sicílies
- la infanta Paula Marianna de Bragança (1823-1833)
- la infanta Francesca Carolina de Bragança (1824-1898), casada el 1843 amb el príncep Francesc d'Orleans-Joinville
- l'infant Pere II del Brasil (1825-1891), emperador de Brasil
En segones núpcies es casà per poders el 2 d'agost de 1829 a Munic, i en persona el 17 d'octubre del mateix any a Rio de Janeiro, amb Amàlia de Leuchtenberg, filla del duc Eugeni de Beauharnais i de la princesa Augusta de Baviera. D'aquesta unió nasqué:
GovernModifica
L'any 1821 la família reial portuguesa decideix, després de més de deu anys d'exili forçós al Brasil, tornar a Portugal. Abans del retorn el rei Joan VI de Portugal elimina els privilegis atorgats al Brasil i deixa al seu fill, el príncep hereu Pere de Beira com a administrador de la colònia. Aviat apareixeran importants descontentaments entre la població mentre certs sectors nacionalistes oferiran la Corona a Pere que acceptarà. El suport de Pere a la revolta de 1820 a la ciutat de Porto provocarà la pressió de la Cort al seu pare pel retorn al continent del príncep hereu, a la qual cosa Pere es va negar. Se li va retirar el càrrec de regent, restant com un simple representant de la Corona al Brasil. En conèixer la notícia, el 7 de setembre de 1822, va desembeinar la seva espasa i per l'anomenat Crit d'Iparanga: Independència o mort! va proclamar la independència del Brasil. Posteriorment el 12 d'octubre fou proclamat emperador i l'1 de desembre fou coronat amb el nom de Pere I del Brasil.
Un regne amb problemesModifica
Els primers anys de la independència no foren fàcils, calgué superar un seguit d'escàndols que afectaren enormement la popularitat de l'emperador. L'assumpció del títol d'emperador en lloc del de rei es degué a la voluntat d'acomodar les importants diversitats del país a la monarquia així com per la seva voluntat de voler emular Napoleó Bonaparte.
Les seves idees liberals quedaren vinculades a la necessitat de mantenir un poder monàrquic fort i estable per tal de garantir la unitat del país i controlar moltes províncies en què o encara es pretenia mantenir certa unió amb Portugal o que ja s'hi sentia cert sentiment republicà. El 25 de març de 1824 s'aprovà una Constitució[1] de caràcter liberal.[2]
L'any 1826 moria el rei Joan VI de Portugal i Pere fou cridat a la successió portuguesa, ignorant les restriccions de la seva pròpia Constitució. Malgrat tot, el seu regnat fou breu (7 dies, començant el 26 d'abril)i el mateix any hagué d'abdicar en favor de la seva filla, Maria II de Portugal el 2 de maig d'aquell any, que amb set anys assumí al tron regentat pel seu oncle, el príncep i rei Miquel I de Portugal amb la promesa d'un casament futur entre regent i reina. Mentrestant la vacil·lació de Pere entre quedar-se a Portugal o retornar al Brasil, d'on encara era emperador, li feren molt mal a la seva imatge pública.
Retorn a PortugalModifica
Després d'una crisi política que va acabar amb la dimissió dels ministres, i enmig d'una forta crisi econòmica, Pere es va veure obligat a abdicar del tron brasiler el 7 d'abril de 1831 en favor del seu fill Pere II de Brasil.
Tornà a Portugal i allà combaté al seu germà Miquel, en l'anomenada Guerra dels Dos Germans, per tal d'expulsar-lo i recuperar la Corona per la seva filla. Vençut Miquel l'antic rei i emperador es retirà al Palau de Queluz on morí el 24 de setembre de l'any 1834, a l'edat de 36 anys de tuberculosi.
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere I del Brasil  |
- ↑ de Holanda, Sérgio Buarque. O Brasil Monárquico: o processo de emancipação (en portuguès). Bertrand Brasil, 2001. ISBN 8528601986.
- ↑ Calmón, Pedro. História da civilização brasileira (en portuguès). Senado Federal, Conselho Editorial, 2002, p.203.
| Precedit per: — |
Emperador de Brasil 1822–1831 |
Succeït per: Pere II |
| Precedit per: Joan VI |
Príncep de Brasil 1816–1822 |
Succeït per: — |
| Rei de Portugal 1826 |
Succeït per: Maria II |