17 d'octubre
data
| << | Octubre 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs. Queden 75 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1147 - Almeria: Ramon Berenguer IV ajuda els genovesos a prendre la ciutat als sarraïns amb la tramesa de la flota catalana.
- 1822 - Castellfollit de Riubregós (Anoia): Les tropes liberals, comandades per Francisco Espoz y Mina, assetgen el poble, ocupat pels reialistes, i acaben arrasant el poble.
- 1906 - Barcelona: Cloenda del Primer Congrés de Llengua Catalana.
- 1986 - Lausana (Suïssa): La ciutat de Barcelona és designada seu dels XXV Jocs Olímpics, a celebrar l'any 1992.
- 2004 - Phillip Island (estat de Victoria, Austràlia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme en 250 cc.
- Resta del món
- 1797 - Campoformido (Itàlia): França i el Sacre Imperi Romanogermànic van firmar el Tractat de Campo Formio que posà fi a la guerra de la Primera Coalició. En aquesta França va obtenir territoris de la Península Itàlica i els Països Baixos Austríacs (Bèlgica).
- 1802 - Estats Units: Tractat de Fort Confederation entre els Estats Units i els choctaws.
- 1838 - Casp (Baix Aragó-Casp): els carlins aixequen el setge de Casp que havien iniciat el 14 d'octubre sense aconseguir prendre el poble durant la Primera Guerra Carlina.
- 2003 - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuitantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 2004 - Bielorússia: amb acusacions de frau per part de l'oposició, s'hi celebra el referèndum que modificarà la constitució per permetre que el president Lukaixenko es pugui presentar a un tercer mandat.
- 2011 - País Basc: ETA anuncia l'aturada definitiva de l'activitat armada.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1867 - Mataró: Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català.
- 1888 - les Coves de Vinromà, la Plana Alta: Lluís Lúcia i Lúcia, periodista i polític valencià de la Dreta Regional Valenciana, ministre durant la Segona República.
- 1896 - Barcelona: Ferran Jaumeandreu i Obradors, compositor català (m. 1845).
- 1910 - Barcelonaː Júlia Coromines i Vigneaux, metgessa i psicoanalista catalana (m. 2011).[1]
- Resta del món
- 1780 - París, França: Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon, pensador i sociòleg francès (m. 1825)
- 1868 - Santiago, Xile: Sophia Hayden Bennett, arquitecta nord-americana d'ascendència xilena (m. 1953).[2]
- 1915 - Nova York, EUA: Arthur Miller, escriptor i guionista nord-americà (m. 2005).
- 1920 - Valladolid, Espanya: Miguel Delibes Setién, periodista i un dels més brillants escriptors de la literatura espanyola de la postguerra.
- 1923 - Georg Oddner: fotògraf suec.
- 1930 - Halle, Alemanya: Freimut Börngen és un astrònom alemany
- 1958 - Newnan, Geòrgia (Estats Units): Alan Jackson, cantant i compositor de música country estatunidenc
- 1959 - Melilla: Mustafa Aberchán, polític de Melilla.
- 1965 - Getxo, Biscaia: Ana Iturgaiz, escriptora basca.
- 1972 - St. Joseph (Missouri): Eminem, músic de rap.
- 1977 - Sydney, Austràlia: Stephen Wooldridge, ciclista australià.
- 1978 - Madrid, Espanya: Pablo Iglesias, polític espanyol.
- 1979 - Espoo, Finlàndia: Kimi Räikkönen, pilot de Fórmula 1.
- 1986 - Kinsahasa, República del Congo: Mohombi, cantant sueco-congolès.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1174 - Barcelona: Peronella d'Aragó, reina d'Aragó.
- 1575 - Tarragona: Gaspar Cervantes de Gaeta, arquebisbe de Tarragona i cardenal (n. 1511).
- 1612 - Saragossa: Joan Felip Mei, impressor valencià (n. 1542).
- 1692 - Verdú, Urgell: Joan Prim i Segarra, compositor i organista català (n. 1628).
- 1793 - València: Francesc Morera i Cots, compositor valencià del barroc (n. 1731).
- 1935 - Barcelona: Antoni Puig i Gairalt, arquitecte i músic català (n. 1887).
- 2003 - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor català en llengua castellana (n. 1939).
- 2010 - Girona: Dolors Viladrich i Pascual, compositora de sardanes (n. 1936).
- Resta del món
- 1744 - Cremona, Itàlia: Giuseppe Guarneri, lutier italià, també conegut com a Guarneri del Gesù (n. 1698).
- 1849 - París, França: Frédéric Chopin, compositor polonès (n. 1810).[3]
- 1934 - Madrid (Espanya): Santiago Ramón y Cajal, metge, històleg i professor universitari navarrès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906 (n. 1852).
- 1962 - Nagàievo, Rússia: Natàlia Gontxarova, russa del cubisme i del futurisme (n. 1881).[4]
- 1973 - Roma: Ingeborg Bachmann, escriptora austríaca (m. 1973).[5]
- 2009 - Londres: Brian Vickery, bibliotecari, expert en classificació documental (n. 1918)
Festes i commemoracionsModifica
- Santoral:
- Osees, profeta;
- Sant Ignasi d'Antioquia.
- Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa
ReferènciesModifica
- ↑ «Júlia Corominas i Vigneaux [i Coromines]». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Sophia Gregoria Hayden Bennett». Pioneering Women of American Architecture. Edited by Mary McLeod and Victoria Rosner. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Michałowski, Kornel, revisat per Jim Samson. «Chopin, Fryderyk Franciszek [Frédéric François]». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.51099 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.262. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ «Ingeborg Bachmann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
